La construcció i gestió de la línia 2 del metro de Bogotà és un dels grans projectes d'infraestructures en joc a Llatinoamèrica i pot caure en mans d'empreses espanyoles. Sacyr, Acciona i CAF han mostrat interès en el projecte i preparen una oferta, però a més, han sol·licitat que els tres grups amb què competiran, tots sota control d'empreses xineses, siguin expulsats del concurs per un suposat conflicte d'interessos.
El consorci espanyol per a l'ampliació del metro de Bogotà, participat en el 40% per Sacyr, també al 40% per Acciona i al 20% pel constructor basc de trens CAF, ha sol·licitat al govern de Colòmbia que desqualifiqui les tres ofertes xineses amb què competeix, i per tant les exclogui de la cursa, de manera que l'espanyola seria l'única oferta que optaria a aquest contracte de més de 4.000 milions d'euros, l'adjudicació del qual està prevista per a l'1 de març.
L'argument de les empreses espanyoles per sol·licitar el vet a les seves competidores és que han incorregut en conflicte d'interessos perquè totes tenen control final del govern xinès i, a més, les empreses que participen en dues de les ofertes tenen un accionista comú. Cap d'aquests fets no hauria estat comunicat pels oferents en la documentació presentada per al concurs, la qual cosa, segons denuncien Sacyr, Acciona i CAF, és contrari a les bases del concurs.
Un dels grups que opten a la línia 2 del metro de Bogotà està format per Mota Engil (66%) i la hongkonguesa CRRC (34%); el segon, per la China Harbour Engineering Company (75%) i Xi'an Rail Transportation Group (25%), i el tercer per la China Railway Construction Corporation Internacional Investment (75%) i China Railway Construction Electrification Bureau (25%).
La primera té com a empresa principal la portuguesa Mota Engil. Tanmateix, està participada per l'empresa xinesa CCCL, amb un 33% de les seves accions, que al seu torn està controlada al 100% per una empresa estatal xinesa. El seu soci, la hongkonguesa CRRC, també és objecte de control accionarial públic, segons la documentació aportada per les empreses espanyoles en la demanda.
Pel que respecta a la segona, la China Harbour Engineering Company està controlada per CCCL, la mateixa que Mota Engil, de manera que, d'una banda, també té control públic xinès i, a més, hi podria haver un doble conflicte d'interessos perquè significa que les dues primeres ofertes per l'ampliació del metro de Bogotà tenen un accionista en comú.
En el tercer grup, l'empresa que té el 75% de la participació, també està controlada per una empresa 100% pública de la República Popular de la Xina. China Railway Construction Electrification Bureau Group, que participa en aquesta oferta amb el 25%, és l'única que no està sota control accionarial final l'estat Xinès, segons Sacyr, Acciona i CAF, la qual cosa demostraria que no es tracta d'una mera vigilància a què estan sotmeses totes les companyies, ja que en aquest cas, argumenten que aquesta empresa també el rebria.
Pendents de la resposta de Bogotà
El consorci espanyol va fer aquesta reclamació a mitjans de desembre, però no tenen encara resposta. Metro de Bogotà no l'ha publicat i fonts de les empreses asseguren que no tenen novetats. Segons el cronograma del concurs, l'empresa pública de la capital colombiana té fins a mitjans de gener per respondre, i després les empreses comptaran amb un mes més, fins al 14 de febrer, per presentar les seves ofertes formals. Fins ara, els grups l'únic que han fet és mostrar el seu interès en el projecte i es troben estudiant els plecs tècnics i econòmics del mateix i preparant la documentació per presentar-se.
El contracte, el preu de partida del qual és de 17,73 bilions de pesos colombians, uns 4.080 milions d'euros, inclou el disseny del projecte, la seva construcció, la seva gestió, el seu manteniment i el subministrament dels trens, i també el seu manteniment. Segons publica Metro de Bogotà, el valor total del projecte seria el doble, 35 bilions de pesos.
La infraestructura tindrà 15 quilòmetres i mig de longitud i 11 estacions, de les quals 10 seran subterrànies, a més d'un patri taller. La línia connectarà quatre localitats de Bogotà, de la zona del nord-est fins a l'oest. Segons l'ajuntament de la capital colombiana, beneficiarà 2,5 milions de persones.