Repsol ha anunciat la instal·lació del seu segon electrolitzador industrial a gran escala a la refineria de Petronor, a Muskiz (Biscaia). Aquesta infraestructura, amb una potència de 100 megawatts (MW), representa un salt quantitatiu i qualitatiu en el mapa de l'hidrogen renovable a la Península Ibèrica i a l'Europa meridional.
El projecte, que ha obtingut la declaració de Projecte Important d'Interès Comú Europeu (IPCEI) per part de la Comissió Europea, es nodreix d'una forta aliança entre capital privat i suport públic. Dels 292 milions d'euros d'inversió total, 160 milions provenen dels fons Next Generation del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència del govern espanyol, un fet que subratlla la naturalesa d'interès d'Estat i el valor geopolític de l'energia neta.
El nou electrolitzador, que està previst que comenci a operar l'any 2029, serà una peça clau en la reconfiguració del complex industrial de Petronor. La seva capacitat de producció arribarà fins a les 15.000 tones anuals d'hidrogen renovable, un gas que alimentarà directament els processos de la mateixa refineria. Aquest canvi de combustible constituirà el nucli d'una transformació profunda.
L'impacte mediambiental promet ser formidable. Segons les estimacions de la companyia, l'adopció d'aquest hidrogen net evitarà l'emissió de fins a 167.000 tones de diòxid de carboni (CO2) a l'atmosfera cada any. Per contextualitzar la magnitud d'aquesta xifra, equivaldria a retirar de la circulació dos terços de tot el parc de vehicles 100% elèctrics que circulaven per les carreteres espanyoles durant el 2024.
És, en essència, una intervenció de gran escala per descarbonitzar un dels sectors més difícils: la indústria pesant i la química. Més enllà dels límits de la refineria, l'electrolitzador serà la pedra angular del Corredor Basc de l'Hidrogen, un eix industrial emergent que pretén alimentar amb aquest vector energètic net a altres empreses de la regió, teixint una xarxa d'economia circular i baixes emissions.
Un ecosistema en ple desenvolupament
El projecte de Muskiz no és un acte aïllat, sinó el capítol més recent d'una narrativa d'innovació que Repsol i Petronor escriuen des de fa anys. El terreny ja estava preparat per aquest salt gegant. El 2023, la refineria va posar en marxa un primer electrolitzador pilot de 2,5 MW, que actualment produeix 350 tones anuals d'hidrogen renovable per a consum propi, incloent-hi fins i tot el subministrament energètic de l'edifici d'oficines de Petronor al Parc Tecnològic d'Abanto Zierbena.
Paral·lelament, al port de Bilbao ja s'ha iniciat la construcció d'una altra unitat, aquesta de 10 MW, destinada a entrar en servei el 2026. La seva funció serà clau: subministrar l'hidrogen necessari a la planta demostrativa de combustibles sintètics que Repsol desenvolupa conjuntament amb el gegant energètic saudita Aramco. Aquesta progressió –de 2,5 MW a 10 MW i ara a 100 MW– il·lustra una corba d'aprenentatge i escalat tecnològic deliberada i accelerada.
Lideratge energètic en transformació
Repsol, que ja ostenta la condició de principal productor i consumidor d'hidrogen a l'Estat, concentrant el 60% de la producció nacional i aportant un 4% al consum europeu, està traçant una estratègia clara de diversificació i lideratge en el nou panorama energètic.
La planta de Petronor és només una peça d'un mosaic territorial més ampli. El setembre de 2025, la companyia va donar llum verda al seu primer electrolitzador de 100 MW, que s'aixecarà al seu centre industrial de Cartagena. I al futur immediat, s'espera un tercer projecte de capacitat encara major: un electrolitzador de 150 MW previst per a Tarragona.
Aquest, a més de servir el complex de Repsol, està dissenyat per alimentar amb hidrogen renovable la futurible Ecoplanta i altres indústries del territori. L'aposta per l'hidrogen ver no només té una lectura mediambiental o tecnològica; també n'hi ha una econòmica i social. Només el projecte de Muskiz generarà al voltant de 900 llocs de treball, entre ocupacions directes, indirectes i induïdes, al llarg de les diferents fases de construcció i posada en marxa.
En definitiva, l'anunci de Petronor representa molt més que la instal·lació d'una nova infraestructura. És un senyal potent del canvi d'època que viu el sector energètic europeu: la reconversió dels pols industrials tradicionals en hubs de la nova economia neta, on la innovació, la col·laboració publicoprivada i la sostenibilitat es converteixen en els motors de la competitivitat futura. Aquest projecte no es farà des de zero, sinó reaprofitant, redimensionant i reinventant els actius, el coneixement i la capacitat industrial ja existents.