Redeia, matriu de Xarxa Elèctrica, celebra aquest dilluns la seva junta general d'accionistes, una cita que abordarà el nomenament, entre d'altres, de Natalia Fabra com a consellera independent, i que tindrà lloc en ple debat per l'apagada peninsular del passat 28 d'abril.
Durant la junta, que se celebrarà de forma telemàtica, també es votarà la designació com a consellera dominical de l'exministra d'Afers Exteriors Arantxa González Laya. I intervindrà una representació d'inversors minoritaris per deixar constància del seu malestar per com s'ha gestionat la crisi del zero elèctric i com s'ha comunicat als seus accionistes.
A més de sotmetre a examen i aprovació els comptes anuals corresponents a 2024, així com la proposta de dividend i les retribucions del consell, en l'ordre del dia figuren la reelecció com a conseller independent de José María Abad, i el nomenament, sempre com a independent, d'Albert Castellanos.
En el torn de paraula dels accionistes, s'esperen les intervencions de representants d'inversors minoritaris, espanyols i europeus, que volen alçar la veu i posar el focus en l'actuació de la presidenta de Redeia, Beatriz Corredor, a qui convidaran a dimitir.
Aquests pertanyen a l'Associació Espanyola d'Accionistes Minoritaris d'Empreses Cotitzades (Aemec), la Federació Europea d'Inversors i Usuaris de Serveis Financers (Better Finance) i la Federació Mundial d'Inversors (World Federation of Investors), que participaran com a titulars d'accions.
En qualsevol cas, els intervinents no exercitaran cap acció perquè la societat, en l'àmbit de la junta general, acordi el cessament de Corredor, ja que, atesa l'estructura de la propietat -l'Estat, a través de la SEPI, té un 20%-, no creuen que fes efecte.
L'apagada, en l'horitzó
Entre els retrets destaca la gestió de Redeia respecte a la crisi d'electricitat del passat 28 d'abril, i les conclusions -que entenen contradictòries- de l'informe del comitè investigador liderat pel Ministeri per a la Transició Ecològica i l'elaborat per l'operador del sistema, recull EFE.
En concret, el treball del comitè va concloure que l'incident del 28 d'abril va tenir un "origen multifactorial", sent la causa de l'incident un "fenomen de sobretensions".
Segons la vicepresidenta tercera del Govern, Sara Aagesen, aquell dia van faltar capacitats de control de tensió bé "perquè no estaven programades amb suficiència (tasca de Xarxa Elèctrica), bé perquè les que estaven preparades no proporcionaven adequadament el que reserva la norma (tasca de les elèctriques) o una combinació d'ambdues".
Un dia més tard, Xarxa Elèctrica va publicar el seu estudi, en el que al·legava que, si les centrals amb obligació d'aportar capacitat de control de tensió haguessin actuat correctament i no haguessin incomplert els seus compromisos, aquest episodi s'hauria evitat.
Precisament, en la presentació d'aquest últim document, la presidenta de Redeia es va referir a si mateixa com "una persona amb acreditada vocació de servei públic", i va recordar que un càrrec de les esmentades característiques en una companyia cotitzada depèn del consell d'administració i de la junta general d'accionistes.
No obstant això, Corredor es va qüestionar sobre si, en el cas que una autoritat competent determinés que hi ha alguna responsabilitat en l'apagada tant per part de Xarxa Elèctrica com d'"altres cases", també s'anava a preguntar als presidents de la resta de companyies si anaven a presentar la seva dimissió.