Els proxy advisor adverteixen sobre els elevats sous dels principals banquers de l'Estat, com Ana Botín o Gonzalo Gortázar. Als informes previs a les juntes d'accionistes que les entitats celebren aquests dies, els assessors de vot més influents, com ISS, Glass Lewis o Corporance, qüestionen les polítiques de remuneracions d'entitats com Santander, CaixaBank, Sabadell i Unicaja i fins i tot, en alguns casos, recomanen als inversors posicionar-s'hi en contra.

Així, de cara a la junta d'accionistes que CaixaBank celebra aquest divendres a València, Corporance recomana als accionistes que votin en contra de la nova política de remuneracions del banc, que inclou augments tant en la remuneració fixa de tots els consellers com en la contribució anual al pla de pensions dels executius.

"La retribució fixa està per sobre de la dels seus homòlegs europeus i espanyols", expliquen. Així mateix, el proxy espanyol no vol que tiri endavant la proposta de l'entitat de fixar la ràtio de remuneració variable al 200% de la fixa per a consellers executius i altres directius. "A causa de l'alt nivell de la remuneració fixa dels executius, considerem que el topall del 200% és excessiu".

CaixaBank proposa a la junta d'elevar un 5,6% el salari fix del conseller delegat, Gonzalo Gortázar. I un 3% el del president, José Ignacio Goirigolzarri. La qual cosa portarà el salari fix del CEO fins als 2,5 milions d'euros i el del president fins als 1,7 milions.

Cal recordar que l'any passat, CaixaBank ja els va apujar el sou a tots dos un 5% i que la proposta (que també es va portar a la junta) va tirar endavant, però va tenir un 20% de vots en contra, principalment per l'abstenció del seu segon accionista més gran, l'estat espanyol, que enguany també pot posar traves a aquest punt. 


Des del proxy Glass Lewis també veuen "amb escepticisme" que hi hagi augments tan elevats en els salaris fixos a la cúpula de CaixaBank, perquè creuen que l'esmentada remuneració "no està relacionada amb l'acompliment dels directius".

Mentre que ISS percep la nova política de remuneració dels consellers executius de CaixaBank com a "preocupant" perquè l'augment és "significatiu". I és que, els salaris dels banquers, que solen ser molt elevats, sempre són els que menys suports reben en les juntes.

De fet, en la que BBVA va celebrar divendres passat, el punt que versava sobre l'informe de remuneracions de 2023 va obtenir un 95% de vots favorables (un 5% va votar en contra o hi va haver abstenció) mentre que la resta de propostes van tirar endavant amb gairebé el 99% de vots a favor.

Els proxys tampoc no estan a favor dels sous del Santander

Aquest divendres se celebra també la junta d'accionistes del Santander a Madrid, que proposa al seu torn una pujada del salari fix de la presidenta, Ana Botín, i del conseller delegat, Héctor Grisi, del 5%. En aquest cas fins als 3,43 milions i fins als 3,15 milions.

"El principal canvi, al qual ens oposem, és l'augment del salari dels consellers executius", assenyalen des de Corporance, que també al seu informe assegura que la remuneració dels consellers independents del Santander "és considerablement per sobre de la mitjana dels seus parells comparables, la qual cosa compromet la seva independència".

L'assessor de vot també rebutja la proposta de Santander de fixar la ràtio de remuneració variable per a consellers executius i altres directius del banc en el 200% de la seva retribució fixa, perquè la considera "excessiva".

I a més, apunta "tenint en compte que la retribució de consellers executius i no executius és superior al nivell de mercat, i que la contribució anual als plans de pensions supera el nostre màxim del 30% del salari fix, aconsellem també oposar-se a l'informe anual de remuneracions dels consellers de 2023".

El proxy ISS també s'oposa als salaris de la cúpula de Santander perquè considera que aquestes pujades salarials no són pel bon acompliment dels executius i, per tant, estan lluny de ser competitives.

Els proxys demanen Sabadell i Unicaja que canviïn els plans d'incentius

Els assessors de vot també s'han pronunciat de cara a les juntes d'accionistes de Unicaja (el 5 d'abril) i de Sabadell (el 10 d'abril). Glass Lewis convida el banc andalús a introduir incentius a llarg termini per a la cúpula, perquè actualment el seu salari variable només mesura l'acompliment a curt termini.

"Les millors pràctiques suggereixen el desenvolupament d'un pla integral per a executius que mesuri l'acompliment durant un període de llarg termini, preferiblement almenys tres anys, seria el millor per als accionistes".

A falta d'aquests objectius a llarg termini en l'estructura salarial del president i conseller delegat, "podem recomanar una votació en contra de les propostes de remuneració de la societat en futures juntes generals", adverteixen.

També Glass Lewis critica els incentius a llarg termini del Sabadell, en aquest cas perquè la cúpula pot cobrar-los "fins i tot" si els resultats estan en el quartil inferior del grup de parells. "Creiem que la companyia hauria de modificar-los".