El Govern espanyol, que en els últims anys ha intensificat les seves crítiques contra el sector financer pels elevats beneficis i les altes remuneracions dels banquers, ha de votar aquest divendres si està d'acord amb la nova pujada salarial proposada per a la cúpula de CaixaBank. La seva resposta és clau, atès el pes que té en l'accionariat. I és que el FROB, que depèn del ministeri d'Economia que ara lidera Carlos Cuerpo, es va convertir en el segon accionista més gran del banc català (el primer és Criteria Caixa amb el 30%) després de la fusió amb Bankia.

La d'aquest 2024, és la segona pujada en dos anys, i serà del 5,6% per al conseller delegat, Gonzalo Gortázar. I del 3% per al del president, José Ignacio Goirigolzarri. El que portarà el salari fix del CEO fins als 2,5 milions d'euros i en el cas del president, fins als 1,7 milions.

Encara que ambdues xifres són molt lluny dels salaris d'altres banquers del país com Ana Botín, que cobra més de 12 milions, o Carlos Torres, que percep uns altres 7,6 milions, tot apunta que l'Estat votarà en contra o s'abstindrà. Així va ser el passat 2021, tot just absorbir Bankia, i mentre el banc negociava l'ERO més gran del sistema financer espanyol, quan el FROB va votar en contra de la política de remuneracions de CaixaBank. Mentre que el 2022 i el 2023, el Govern va decidir abstenir-se.

Cal recordar que l'any passat, CaixaBank ja va proposar una pujada salarial del 5% per als dos executius. I que per a aquest exercici, demana també als accionistes que donin el seu vistiplau a elevar la remuneració variable, fins  a un 3% per al president i un 24,9% per al conseller delegat. A més de millorar la remuneració fixa i les aportacions per a l'estalvi a llarg termini.

De manera que, en la junta que el banc celebra a València aquest divendres 22 de març, les noves pujades plantejades pel banc, tornaran a centrar l'atenció dels accionistes. Així ho creu Glass Lewiss. El 'proxy advisor', que orienta els inversors sobre la intenció de vot de cara a la junta, recorda al seu últim informe que les quatre propostes relacionades amb la política de remuneració de CaixaBank van rebre el percentatge més gran de vots en contra o abstencions el passat exercici.

Les remuneracions van tenir més del 20% de vots en contra o abstencions el 2023

"Més del 20% dels accionistes van votar en contra o es van abstenir de votar sobre les modificacions de la política de remuneracions en la junta general de l'any passat". Encara que van aconseguir tirar endavant, les remuneracions només van tenir un 77% dels vots a favor, davant el 99% dels altres punts de l'ordre del dia que es van aprovar.

L'assessor de vot destaca que el resultat "va estar condicionat principalment per l'abstenció d'un únic accionista" que en el moment de celebrar-se la junta ostentava el 17,32% del capital social. Es tracta del FROB, que ara compta amb una posició lleugerament superior, del 17,64%.

En aquesta junta hi haurà tres punts de l'ordre del dia relacionats amb les remuneracions, i el més polèmic serà el relacionat amb "la modificació de la política de remuneracions" del president i conseller delegat. Glass Lewis "veu amb escepticisme" que hi hagi augments tan elevats dels salaris fixos, ja que l'esmentada remuneració no està directament relacionada amb la consecució dels objectius per part dels directius.

També creu que un "gran augment" del salari base provoca un efecte compost sobre els incentius a curt i llarg termini. Així que va demanar a CaixaBank una "justificació detallada" sobre aquest augment, que aplicarà també sobre el límit de pagament del pla d'incentiu variable per al conseller delegat, que ara serà de fins al 57% de la retribució fixa, davant del 48% anterior.

El banc justifica que amb aquestes millores pot intensificar el grau de compromís dels executius, i que per dur-les a terme, ha realitzat estudis salarials, comparant-los amb els d'altres entitats del sector financer europeu amb una mida de negoci comparable. Així com amb altres empreses de l'IBEX.

L'esmentat estudi, realitzat el 2023 per Willis Towers Watson, assenyala que les remuneracions de CaixaBank s'apropen a la mitjana dels bancs europeus, i també a les empreses comparables de l'IBEX.

En concret, CaixaBank va explicar a Glass Lewis (segons aquest informe) que el grup d'empreses de l'IBEX utilitzat per a aquesta comparació incloïa totes les companyies de l'índex, excepte a Solaria, Arcelormittal i Aena. I va concloure que el banc té actualment un nivell salarial similar al de les empreses de la mateixa tipologia dins el sector (de 3,4 milions d'euros per a CaixaBank davant 3,6 milions per a les empreses similars).

Tanmateix, els va superar en termes de ROA i ROE (rendibilitat), per la qual cosa la millora de la remuneració és "raonable". Per això, el proxy advisor indica que si bé els accionistes han de tenir en compte "les preocupacions" indicades, no creu que aquest tema requereixi una acció dels accionistes en aquest moment. Sense descartar que supervisin "aquest problema en el futur".