El terratrèmol generat per la fallida de Credit Suisse encara se sent als mercats internacionals. Malgrat que la compra del segon banc més gran de Suïssa per part d'UBS, competència directa de Credit Suisse, ha neutralitzat la problemàtica de la fallida, encara existeixen diversos caps sense lligar en la companyia liderada per Ulrich Körner. I en aquestes, un dels problemes més grans que sorgeixen després de l'enfonsament de l'entitat bancària i la ràpida compra d'UBS és la posició dels bonistas de AT1 de Credit Suisse.

Tal com apunta Agencia Efe, la posició en la qual han quedat aquests inversors podria obrir un nou front, en aquesta ocasió, judicial, en la companyia amb seu a Zuric. I és que, aquests inversors, malgrat estar en un escalafó superior als accionistes d'una companyia, són els damnificats més grans per la compra de Credit Suisse per part d'UBS.

Per què els bonistas de Credit Suisse amb els més damnificats?

D'entrada, els propietaris dels bons AT1 per valor de 16.040 milions d'euros de la firma helvètica han vist com aquestes inversions han estat reduïdes a zero després de l'adquisició de Credit Suisee per part d'UBS per més de 3.000 milions d'euros. Això ha generat discòrdia entre els propietaris d'aquests bons que, si bé també s'haurien vist afectats en altres circumstàncies, aquests, per la condició dels AT1, no haurien de ser els més perjudicats per la compra d'UBS.

D'entrada, els bons AT1, també coneguts com a CoCos (abreviació de "convertibles convencionals"), són un instrument d'inversió en deute d'una companyia que es van crear el 2008, arran de la crisi financera. La importància d'aquests vehicles d'inversió resideix que els bancs que van col·lapsar en l'esmentada crisi podrien absorbir pèrdues, la qual cosa feia menys probable un rescat finançat pels contribuents.

Malgrat que és una inversió en deute d'una companyia, aquesta entranya més risc que la inversió en un altre tipus de bons. Si un prestador es posa en problemes, els AT1 poden convertir-se ràpidament en capital o amortitzar-se per complet. Malgrat això, i davant del risc més gran que tenen, els CoCos ofereixen un rendiment més gran que altres vehicles d'inversió, la qual cosa alhora ubica els qui tenen aquests bons per sobre dels accionistes en l'ordre jeràrquic d'una companyia trencada.

Els bonistas de AT1 no rebran cap compensació

I és aquí on resideix la polèmica a Credit Suisse. En les últimes hores, les forquilles d'aquests bons han passat a la primeríssima escena després que es conegués que aquests no anaven a rebre cap compensació, mentre que els accionistes sí. Respecte a l'ordre jeràrquic d'una companyia, els propietaris dels AT1 són per sobre dels accionistes en Borsa d'una empresa a l'hora de rebre una compensació en cas de fallida. Malgrat això, i ja que l'enfonsament de Credit Suisse no ha estat comú, aquest no segueix les normes tradicionals d'una fallida, per allò que els accionistes sí que tindran una compensació econòmica (encara que molt inferior al valor real del banc suís), mentre que els propietaris dels AT1 no.

És per això per allò que, almenys, una firma d'advocats, la britànica Quinn Emanuel Urquhuart & Sullivan, està en converses amb un dels inversors en aquests bons per presentar una demanda, tal com afirmen fonts coneixedores del cas a Efe. "Hem reunit un equip d'advocats de Suïssa, els Estats Units i Regne Units, ja en converses amb diversos posseïdors de AT1 que suposen un important percentatge dels bons emès per Credit Suisse", assenyala un comunicat de la firma britànica.

Malgrat que les autoritats suïsses veuen poques possibilitats que les demandes d'aquests posseïdors de bons AT1 arribin a bon port, la companyia britànica ha avançat que demà farà una reunió informativa amb bonistas per analitzar les possibilitats de la demanda.

El mercat dels bons podria veure's perjudicat

Aquest cas, a més de per a rellevància que ha adquirit en tractar-se de Credit Suisse, genera expectació al mercat dels bons d'Europa, que, mou més de 276.000 milions d'euros. En aquesta ocasió, el fet que els propietaris dels CoCos de la firma helvètica no aconsegueixin res, podria posar en dubte la teòrica posició avantatjada dels bonistas davant els accionistes de Borsa de les empreses.

Malgrat que ningú no ha sortit ben parat de l'enfonsament de Credit Suisse, ni tampoc de la compra d'UBS, els bonistas s'han convertit en els màrtirs d'una fallida que surt fora del comú. Tant és així que, aquests, que en altres circumstàncies haurien de tenir certa empara, són els més damnificats del terratrèmol bancari que va sacsejar al mercat europeu dimecres passat.

De moment, els bonistas obren la possibilitat a un possible front judicial a Credit Suisse. Encara que les autoritats de la firma helvètica no confien que hi hagi possibilitats per a aquests inversors, els propietaris dels bons AT1 lluitaran per una compensació que s'ajusti a la seva posició en l'empresa.