El procés de reindustrialització que acaba de començar a la Zona Franca amb els projectes industrials i logístics que ocuparan les naus de Nissan i amb què es preveu recol·locar un miler d’exempleats de la marca japonesa és la solució per una part dels treballadors que es van quedar sense feina a finals de 2021. Però no s'ha resol tot el problema laboral que la marxa de Nissan va provocar. Una vintena d’empreses auxiliars que proveïen al fabricant automobilístic, amb components o amb serveis, també es van veure afectades. Algunes van tirar endavant amb Expedients de Regulació d’Ocupació (ERO), però d’altres s’han quedat pel camí. Entre el juliol de 2020 i el 19 de gener de 2022, 1.650 treballadors de 14 empreses proveïdores de la Nissan van inscriure’s a les llistes de l’atur. D’aquests, a hores d’ara, 676 persones encara estan inscrites com a demandants d’ocupació a les Oficines de Treball del Servei del Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC).
Des que es van donar els tancaments de les 14 empreses auxiliars de la Nissan, el SOC ha ofert 2.422 serveis a aquest col·lectiu de 1.650 treballadors, la majoria de les quals han participat en accions d’orientació i acompanyament per definir el seu itinerari personal cap a la seva recol·locació, tallers de reactivació laboral, d’acreditació de competències, i d’emprenedoria, accions formatives en especialitats vinculades al sector de l’automoció, a l’automatització industrial, a la logística, i de caràcter transversal –digitalització, idiomes...-. Aquest grup de treballadors prevenien d'indústries auxiliars instal·lades en la zona d’influència de les tres fàbriques que tenia Nissan -Zona Franca de Barcelona, Montcada i Reixac i Sant Andreu de la Barca-. Algunes d’elles eren sucursals o delegacions territorials de companyies grans, però el cert és que van acabar tancant.
Alfisa Tecnologies, dedicada a la fabricació de peces metàl·liques per a motors de vehicles automòbils; Aludyne Automotive, de Gavà i que va rescindir 79 llocs de treball; Dayco Automotive, de Torroella del Baix i amb 73 treballadors; Faurecia Systems España; o Fico Transpar, filial de Ficosa dedicada a fabricar dipòsits dels eixugaparabrises per a automòbils, que va acomiadar 22 treballadors, a Viladecavalls. També van abaixar la persiana Gruau iberica, la filial de la francesa Gruau, especialitzada en la transformació de carrosseries de vehicles industrials de fins a 3.500 quilos, ubicada a Esparraguera i en procés de liquidació; Magna Seating, dedicada a fabricació d'equip, components, accessoris i peces de recanvi per a vehicles automòbils, ubicada a la ZAL de Barcelona.
Bosch Sistemas de Frenado, de Lliçà de Munt i 336 treballadors; i Robert Bosch España, amb la fàbrica de Castellet i la Gornal, amb 300 empleats; es va sumar a les grans Continental Automotive i Marelli, que va ajustar la seva plantilla, especialment la de la factoria de Barberà del Vallès. De la mateixa manera, el juliol de 2020, la direcció del grup Orhan Holding va anunciar el cessament de l'activitat de la seva filial Nobel Plastiques Ibèrica, de Sant Joan Despí, empresa fabricant de maneguets i conductes per a fluids per a sector automoció, amb l’acomiadament de 200 treballadors. Alhora, el proveïdor U-Shin va endarrerir el tancament de la planta d'Abrera fins al març del 2022 i va deixar sense feina 72 treballadors. També va tancar la delegació de Tachi-s Engineering Europe a Barcelona.
Per a aquestes 676 persones que encara busquen feina, el Servei Públic d’Ocupació de Catalunya té previst continuar fent tallers per desenvolupar estratègies per millorar les competències professionals i per detectar oportunitats i la posada en marxa de projectes d’autoocupació, formació professional i transversal, projectes de recol·locació i diferents tipus d’ajudes a persones i empreses, segons han explicat a ON ECONOMIA fonts del Departament d’Empresa i Treball.
Aquest any s’endegarà un projecte que pretén donar resposta a 450 d’aquestes persones afectades. En concret, per mitjà d’una subvenció d’uns 3,3 milions d’euros, amb un 85% de cofinançament per part de la Comissió Europea dins del Fons Europeu d’Adaptació a la Globalització (FEAG). Des de l’aprovació de la subvenció, des del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya s’ha identificat les persones destinatàries, s’ha dissenyat la campanya de comunicació, l’espai web per la gestió de les actuacions, els aplicatius pel seguiment de les actuacions, s’ha constituït un equip de professionals de l’orientació per dissenyar i executar les actuacions i definir un protocol d’atenció i acollida i s’està licitant el suport tècnic per l’acompanyament i certificació, entre d’altres.
Els demandants rebran assessorament si volen desenvolupar un projecte d’autoocupació, i se’ls oferiran a ofertes de treball captades per un equip de prospectors destinats específicament a donar a conèixer el projecte FEAG entre les empreses de les comarques més afectades i a captar ofertes d’ocupació destinades específicament a les persones participants. A més, aquestes persones rebran ajuts i incentius per la seva participació en les accions proposades: de conciliació, de transport, per participar en pràctiques formatives, per ocupar-se per compte aliena i per minorar l’impacte de les despeses en la creació del seu propi negoci. Les accions seran desenvolupades pel SOC i finalitzaran el març de 2024.
Algunes de les actuacions ja tenen data prevista. És el cas d’una sessió job dating, que tindrà lloc la setmana vinent a Rubí amb extreballadors de Continental (als quals es posa en contacte amb empreses que busquen incorporar personal); o bé tot el treball del reskilling i recol·locació que s’ha fet amb treballadors de Bosch Sistemas de Frenado, de Lliçà de Munt, que s’incorporaran a Barat Alte, la companyia francesa que es va quedar les instal·lacions de Bosch i inicialment es va comprometre a contractar a 60 extreballadors fins al 2024. En paral·lel, les Oficines de Treball del SOC han format a una seixantena d’orientadors per especialitzar-los en els canvis i transformació del món de l’automòbil i la mobilitat, la gestió de projectes europeus vinculats a la formació professional i a la recol·locació laboral.
Acciona i ISS, altres afectats per Nissan
També va ser complicada la situació per a altres proveïdors de serveis de Nissan. No tot es va acabar amb aquests 14 tancaments. Entre els més destacats es va produir l’Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) que va aplicar Acciona Facility Services que proporcionava serveis de logística, i el d'ISS Facility Services, per a la neteja. L’ERO a Acciona -que fins i tot es va aplicar abans que Nissan tanques les fàbriques- va afectar 485 empleats de les fàbriques de Zona Franca i Sant Andreu de la Barca, dels quals 295 van anar a les llistes de demandants d’ocupació i un centenar van recol·locar-se en el mateix grup.
A la planta de Zona Franca també hi havia unes 120 persones d'ISS Facility Services fent tasques de manteniment i de neteja. Amb aquest col·lectiu es va pactar indemnitzacions de fins a 50 dies per any treballat, sense límits per antiguitat, per a aquelles persones que no poguessin o no volguessin recol·locar-se quan tanqués la fàbrica, a finals del 2021.