Aquest dilluns s'ha oficialitzat l'acord per a la instal·lació del D-Hub d'electromobilitat als antics terrenys de Nissan a la Zona Franca de Barcelona i, amb això, "el compromís de fer realitat el projecte de reindustrialització", de la mà de les empreses QEV i B-Tech, i la logística Goodman. "Ara treballarem perquè, el gener de 2024, coincidint amb l'inici de la fabricació dels vehicles elèctrics de la marca Zeroid, puguem donar ocupació al miler d'extreballadors de Nissan que són actualment a l'atur", ha insistit el conseller delegat de QEV, Joan Orús, després de l'acte de la firma de l'acord. Per a això, "s'intensificarà la tasca de la mesa de contractació laboral" que s'ha obert amb els sindicats Sigen-USOC, CCOO, UGT i CGT. "És un gran repte", ha expressat Orús. Respecte al projecte, ha comentat que "va amb un cert retard", però es manté "tal com estava planificat, és a dir, assolir la producció entre 60.000 i 70.000 vehicles de les marques Zeroid i Ebre", d'aquí a quatre anys.

Segons el conseller d'Empresa i Treball, Roger Torrent, dels 1.300 treballadors que es van inscriure a l'atur, fa uns 15 mesos, 260 han trobat feina a través del SOC; i uns 60 s'han incorporat a la firma Silence, que ja s'ha establert en Zona Franca. L'Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) de Nissan va deixar sense feina a 2.525 empleats, dels que 1.100 van accedir a prejubilacions i una mica menys de 1.400 esperen la recol·locació. Els membres dels sindicats que han assistit a l'acte institucional s'han mostrat satisfets del procés que s'ha iniciat amb la direcció del D-Hub per "maximitzar" la contractació, des del minut zero i al llarg dels mesos vinents, i han exposat que sobre la mesa de contractació hi ha propostes alternatives per superar la xifra inicial de 600 persones contractades a final d'aquest any, i poder arribar al poc més de mil que deixessin de rebre la prestació d'atur al desembre. Entre aquestes propostes es troba contractar exempleats per a la seva formació ocupacional que els permeti adaptar-se a la fabricació elèctrica, i altres per a tasques col·laterals com la seguretat o el manteniment.

Per a la posada en marxa "immediata", ja que aquesta mateixa setmana es tancaran les primeres contractacions per a unes 25 o 30 persones, el D-Hub disposa d'un préstec de 30 milions d'euros del soci logístic del projecte, l'operadora australiana Goodman. A aquesta aportació se sumaran els poc més de 65 milions que el Govern central va atorgar a través del Perte VEC. A més d'ajuts provinents de la Generalitat i l'Institut Català de Finances (ICF), que no s'han quantificat. Amb això es cobrirà la inversió mínima de 100 milions que s'exigia al D-Hub per iniciar la reindustrialització, sobre una xifra total de 300 milions. En aquest sentit, ministra d'Indústria, Comerç i Turisme, Reyes Maroto, ha assegurat que "el problema de les garanties" del hub d'electromobilitat està resolt. Després d'assegurar que "la foto d'avui [per aquest dilluns] no ha estat fàcil", Maroto ha recordat que els ajuts públics del Govern als diferents projectes per electrificar el sector de l'automoció i per impulsar la infraestructura necessària per donar servei a l'auge del vehicle elèctric a Catalunya ja assoleixen els 200 milions d'euros.

El directiu de QEV, Joan Orús, ha explicat que les instal·lacions s'acomodessin amb els actius que han adquirit a Nissan -les línies d'estampació, pintura i acoblament- i que ja estan en converses avançades amb marques automobilístiques asiàtiques per treballar per a tercers -contract manufacturer-, en espera d'iniciar la fabricació de les marques pròpies. Això asseguraria un volum de comandes necessàries per garantir l'ocupació en espera de generar la demanda necessària amb les marques Zeroid i Ebre. "La idea és que el contract manufacturing representi en tres o quatre anys entre el 40% i el 50% de tot el volum de treball, per tenir la companyia al cent per cent, uns 180.000 vehicles, i a tres torns de treball", ha dit Orús.

A més, en l'actualitat, QEV està produint furgonetes Zeroid per a, entre altres, empreses com Bimbo, per a Mèxic, de manera que la companyia assegura que emprèn el procés de reindustralización amb una facturació assegurada de més de 100 milions d'euros el 2023.

La producció de D-Hub arrencarà a començaments de 2024 amb dos projectes tractors: la producció d'una flota de vehicles 100% elèctrics Zeroid, marca comercial de QEV Technologies, i el rellançament de la marca Ebre amb la conversió de la Pickup Navara i la Minivan NV-200, per part de B-Tech. El projecte industrial gestionarà més de 260.000 metres entre els llogats en Zona Franca i els 70.000 metres quadrats a Montcada i Reixac, un altre dels centres de producció que -juntament amb el de Sant Andreu de la Barca- van quedar buits després de la sortida de Nissan de Catalunya, el desembre de 2021. QEV Technologies centralitzarà la seva producció de models de zero emissions en la Hub Factory de Zona Franca, on fabricarà tres models diferents de furgonetes elèctriques, camions de repartiment i plataformes elèctriques i d'hidrogen per a autobusos i camions pesats. La companyia mantindrà també les seves instal·lacions a Montmeló, que continuarà allotjant les seves oficines centrals i algunes línies de desenvolupament i producció.

firma per a l'acord de reindustrializacion de Nissan / ACN
Administracions, empreses i sindicats en l'acte de la firma de la reindustrialització. / ACN

La reindustrialització de Nissan, tres anys

L'acte institucional que ha tingut lloc aquest dilluns a les oficines del Consorci de la Zona Franca de Barcelona ha reunit totes les parts implicades en el procés de reindustrialització de Nissan, inclosos els representants dels treballadors, a qui se'ls ha reconegut l'esforç que han realitzat per arribar a un acord global. "Han actuat amb molta responsabilitat quan, legítimament, haurien pogut mostrar una altra actitud", ha dit el conseller Torrent.

Per la seva part, delegat especial de l'Estat en el Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), Pere Navarro, ha posat èmfasi que els tres anys que s'ha tardat a tancar la reindustrialització de la parcel·la "no són un fracàs". Ha explicat que, en el seu moment, "no hi havia una llarga llista d'espera d'activitats industrials" per ocupar els terrenys de Nissan -malgrat que la ministra Maroto els ha xifrat en un total de 17- i que altres projectes industrials no han mostrat interès per, en les seves paraules, no quadrar-los els metres quadrats de superfície, un total de 518.000 metres quadrats. "Estic convençuda que l'empresa té futur", ha afirmat la titular d'Indústria, Reyes Maroto.

Tots els participants de la negociació van coincidir que aquest dilluns ha estat un "dia històric" després d'unes negociacions "molt intenses". "Ningú no està 100% satisfet ni 100% insatisfet i quan hi ha tantes parts en les converses és el millor resultat possible", ha dit el delegat especial de l'Estat en el Consorci de la Zona Franca, Pere Navarro, qui ha assegurat que tothom que ha participat de les negociacions "ha passat moltes nits sense dormir".

L'acte d'aquest dilluns ha tancat més de dos anys i mig de feina de la taula de reindustrialització, formada per la Generalitat, el govern espanyol, el Consorci de la Zona Franca, Nissan i els sindicats. Precisament, la sala que ha acollit la firma dels acords és la mateixa en la qual es van reunir en més de 28 ocasions els membres de la taula, que es va constituir en setembre del 2020.