El Departament de Salut està ultimant el conveni amb la Seguretat Social perquè les Mútues del Treball prestin assistència a Catalunya als malalts amb lesions traumatològiques que no es deguin a l'activitat laboral. Segons assenyalen a On Economia fonts del Ministeri d'Inclusió i Seguretat Social, la firma és imminent i des del Govern s'ha mostrat un gran interès per avançar en l'acord. No obstant això, fonts oficials de la Consellería de Salut prefereixen "no valorar la informació".

En cas de complir-se, Catalunya es convertiria, després de les Balears, en la segona comunitat autònoma en adherir-se a l'acord amb la Seguretat Social perquè les Mútues donin cobertura assistencial per contingències comunes en la sanitat pública. Tanmateix, els terminis podrien ser no tan immediats tenint en compte els antecedents: el Ministeri que dirigeix Elma Saiz anunciava a l'abril que ja s'havia firmat l'acord amb les Balears i, tanmateix, no ha vist la llum fins al passat 18 de juny. Igualment, s'ha especulat que Navarra i la Regió de Múrcia tenien les negociacions més avançades i cap de les dues no ha rubricat encara els seus convenis.

Antecedents

El maig de 2023, les patronals CEOE i Cepyme i els sindicats CCOO i UGT van pactar en el marc del V Acord per a l'Ocupació i la Negociació Col·lectiva (AENC) que les Mútues de Treball, molt equipades per als tractaments traumatològics en tractar-se d'una malaltia freqüent en els entorns laborals, contribuïssin a reduir els períodes de curació dels treballadors per baixes de contingències comunes per aquestes lesions.

Les organitzacions signants van al·legar llavors que l'aprofitament dels recursos de les Mútues col·laboradores de la Seguretat Social podia millorar els temps d'espera, l'atenció sanitària de les persones treballadores i la recuperació de la seva salut, així com contribuirien a reduir la llista d'espera en el Sistema públic. Amb la finalitat de complir aquesta finalitat, les esmentades organitzacions van instar les administracions amb competències sanitàries a desenvolupar convenis amb les Mútues, encaminats a fer proves diagnòstiques i tractaments terapèutics i rehabilitadors en processos d'Incapacitat Temporal per contingències comunes d'origen traumatològic. Amb la matisació que, en tot cas, és establirien "garanties d'intimitat, sigil, confidencialitat, consentiment informat i coordinació amb el professional sanitari del Sistema públic de salut. Perquè es va insistir molt llavors, i ara, que els mesurats de les Mútues no tenen la potestat de donar les altes en el cas de les contingències comunes.

Convenis amb l'INSS

El Ministeri d'Inclusió i Seguretat Social que dirigeix Elma Saiz va recollir el guant i va optar per fer seva la reivindicació acordada en el V AENC. A tal finalitat, va acordar el setembre de l'any passat amb sindicats i patronals iniciar una ronda de negociacions amb totes les conselleries de salut per promoure convenis de col·laboració amb les Mútues de Treball, entitats col·laboradores de la Seguretat Social.

Encara que les llistes d'espera afecten tota la població, l'acord de les Balears -així com la resta de les comunitats que decideixin adoptar convenis de col·laboració- limita la participació de les Mútues de Treball a aquells treballadors que estiguin de baixa per incapacitat temporal derivada d'una lesió traumatològica fora de l'entorn laboral. L'objectiu d'aquestes entitats col·laboradores de la Seguretat Social és donar cobertura sanitària en els tractaments derivats d'una malaltia professional o per accidents ocorreguts durant la jornada laboral. Uns serveis que són costejats per les empreses. Segons expliquen fonts sindicals a On Economia, cada conveni tindrà les seves peculiaritats, ja que l'acord firmat entre els agents socials i el Ministeri d'Inclusió en setembre passat es va limitar a unes bases orientatives.

Però seguint l'estigues-la de les Balears, els convenis s'han de firmar tres bandes amb la participació de l'Institut Nacional de la Seguretat Social, la conselleria autonòmica de salut i, del costat de les Mútues, les entitats amb cobertura al territori que voluntàriament vulguin adherir-se i la seva patronal Amat. Les conselleries de Sanitat no abonaran a aquestes entitats una compensació econòmica pel servei sanitari que prestaran a una part important de la seva població de referència, com són els treballadors de baixa per lesions ocorregudes fora del seu àmbit laboral. Malgrat l'estalvi que suposarà el tractament de les Mútues a aquest col·lectiu.

Tanmateix, les Mútues sí que tindran un guany indirecte, ja que són les encarregades d'abonar les baixes per incapacitat temporal del personal de les empreses que contracten els seus serveis. Si es redueix el temps de la baixa, rebaixaran el cost de les prestacions que substitueixen a les nòmines. Pel costat de les comunitats autònomes, el seu benefici és escurçar les llistes d'espera en deixar de tractar una part dels seus pacients, el que permetrà destinaran els seus recursos als malalts que no són treballadors. I per a la Seguretat Social també hi ha un estalvi, ja que bona part de les prestacions -a partir del dia 21 de baixa- van a càrrec seu.

Causes del retard

No estan clares les causes que estan motivant el retard en la firma dels convenis després de més de 10 mesos de negociacions entre l'INSS i les conselleries de sanitat. Des dels sindicats denuncien que les negociacions en alguns territoris, com Aragó de forma declarada, però en moltes d'altres sense declarar- s'a parada a sobre de la taula la necessitat d'abordar mesures contra l'absentisme laboral. Els sindicats defensen que l'absentisme derivat de les baixes per incapacitat temporal no competeix a les conselleries de sanitat de les autonomies i assenyalen que darrere d'aquesta pretensió hi ha les Mútues del Treball, que busquen retallar la despesa, disparat, en les baixes per contingències comunes.