El Govern de Pedro Sánchez ha demanat a la Comissió Europea una pròrroga per contestar al requeriment que li va fer sobre l'opa del BBVA sobre el Sabadell. El termini de Brussel·les era de dos mesos i acabava avui, però Moncloa va demanar el passat 12 de setembre uns dies més amb la intenció de donar resposta a les diferents qüestions plantejades a la carta d'emplaçament i espera tenir resposta de la CE en els propers dies, segons confirmen fonts del Ministeri d'Economia.

Cal recordar que el passat 17 de juliol, la Comissió Europea va comunicar que havia decidit obrir un procediment d'infracció contra Espanya per les condicions que el Govern espanyol havia posat a l'opa del BBVA sobre el Sabadell. Unes condicions -basades en l'interès general- que el ministre Carlos Cuerpo va traslladar al banc que presideix Carlos Torres el 24 de juny després d'aprovar-se en el Consell de Ministres. I que inclouen, per exemple, que no hi hagi fusió entre el BBVA i el Sabadell en un termini d'entre 3 i 5 anys, encara que l'opa tiri endavant.

L'Executiu havia advertit que miraria amb lupa aquestes condicions i finalment, va considerar que Espanya podria haver-se extralimitat de les seves funcions en posar tantes traves a la compra del banc català per part del d'origen basc. En concret, la Comissió Europea va considerar que les lleis en què es va basar el Consell de Ministres espanyol per imposar condicions a l'opa, són addicionals a les de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) i no s'ajusten a la normativa comunitària.

Per tot això, van acabar que el govern espanyol va ser massa i va aclarir que només el Banc Central Europeu (BCE) i la CNMC tenen potestat per imposar condicions a l'opa. En aquest context, va obrir un procediment i va donar un termini de dos mesos a Moncloa per aclarir davant de la Comissió Europea i la resta d'institucions comunitàries les possibles diferències jurídiques que hi ha amb el Govern espanyol.

Brussel·les no qüestiona l'actuació concreta del Consell de Ministres respecte a l'opa, sinó que la legislació espanyola no estigui lineada amb el Dret de la UE. I per això, a l'expedient contra Espanya s'acusa els poders discrecionals que diverses normes en la legislació espanyola atorguen al Govern espanyol per poder frenar operacions com l'opa de BBVA al Sabadell, en considerar que el seu abast permet actuar més enllà de l'interès general.

En aquest termini de dos mesos, el Govern central havia de respondre les inquietuds de la CE, que van des de la consideració de què la transposició de dues lleis europees necessiten un canvi profund fins als dubtes sobre si la intervenció de Moncloa en l'operació respon a un veritable motiu d'interès general.

L'objectiu de Brussel·les és que Espanya corregeixi les fallades detectades en les directives, però Moncloa ha demanat ara una mica més de temps per justificar la seva actuació.