La mítica marca de roba esportiva Meyba torna al mercat de la moda de bany masculina, amb presència a nou establiments de la cadena de El Corte Inglés i més de 50 botigues d’esports, i a l’escenari futbolístic amb el patrocini de la Unió Esportiva Sant Andreu, l’equip barceloní que aquest any ha pujat a Segona RFEF. La marca que van fundar el publicista Joaquim Mestre i el modista Josep Ballbé, en els anys 40 del segle passat, va ser un referent dels millors anys del dream team del FC Barcelona de Johan Cruyff quan l’onze inicial la lluïa la temporada 1991/92 en la final que els va donar la seva primera Champions. Ara, 80 anys més tard, Antoni Reguant, expresident del CE Sabadell i el seu soci Xavier Miret, amb experiència al sector tèxtil, renoven la marca per reposicionar-la en el segment mitjà-alt de la moda esportiva a Espanya, Portugal i Andorra.

“El món del futbol ha canviat molt, però creiem que el Sant Andreu, per la seva posició, els seus valors i el seu ascens èpic, ens brinda una gran oportunitat per posicionar la marca”, després d’haver-ne negociat la llicència i la distribució el 2021, amb la propietària, l'holandesa Premium Inc, creada per l’exfutbolista Johan Cruyff. Antoni Reguant comenta que el Sant Andreu serà un primer pas en el món del futbol perquè si la marca va arribar a altres grans equips com l'Atlètic de Madrid, Betis, Valladolid, Espanyol o Cadis, “ara poder aspirar, en un altre nivell, a clubs esportius catalans que posicionaran la marca i ens donaran visibilitat”.

Els nous llicenciataris han dissenyat en el seu primer any un catàleg de productes de roba esportiva, com vestits de bany per a home i nen, samarretes, polos i tovalloles, i accessoris de moda, com cinturons i bitlleteres. El que queda, ara per ara, “absolutament descartat” és entrar en la línia de vestits de bany per a dona i, per a nenes, “ho estem estudiant”. En tots els casos, han optat per la fabricació local a Catalunya i Espanya. Han contractat empreses i tallers d'Hostalets de Balanyà per a la producció de les tovalloles, Lleida i Almeria, per als vestits de bany, Barcelona per als cinturons, i també s’encarreguen alguns productes a empreses de Ciudad Real. Reguant assegura que són un generador d’ocupació indirecta i xifra en 15 el nombre de persones en la plantilla a les oficines de Barcelona.

La producció és local “perquè Meyba sempre ha estat sinònim de qualitat”, exposa Antoni Reguant, i volen “respectar el posicionament de la marca històrica”, que va adreçada a un segment de consumidor mitjà i alt, sense ser de luxe. Els preus ho determinen: un vestit de bany pot costar uns 75 euros, una samarreta surt per 35 euros, un polo per uns 55 euros i un cinturó per 35 euros, tal com mostra el portal de venda online que la marca ha estrenat. Reguant insisteix en el fet que surt a compte fabricar a Espanya perquè per a produccions amb volums controlats és més rendible.

Si la temporada de bany és favorable per la climatologia d’aquest estiu, Meyba espera facturar un milió d’euros aquest any, perquè serà “el nostre primer exercici complert, en el sentit que l’any passat una part dels mesos encara es van veure afectats per les conseqüències de la pandèmia”, argumenta Reguant i adverteix que, de moment, “la calor ens ha vingut més tard del que esperaven i la venda de roba de bany ha coincidit pràcticament amb la temporada de rebaixes, però esperem que ens anirà bé”.

Una història atropellada però de subsistència

La història Meyba va molt lligada als alts i baixos del sector tèxtil a Catalunya. Joaquim Mestre i Josep Ballbé (les inicials dels seus cognoms van donar origen a la marca) van revolucionar la moda dels vestits de bany incorporant el teixit de lycra per confeccionar-los i aprofitant la vena publicista de Mestre van tenir una gran repercussió als anys 50 i 60, de manera que des de Terrassa van conquerir tot el mercat espanyol. Una de les anècdotes de la història la va protagonitzar el 1966, el llavors ministre d’Informació i Turisme, Manuel Fraga, quan va entrar amb un vestit de bany Meyba a la platja d’Almeria per demostrar que no hi havia radioactivitat. L’èxit de la marca va durar fins a la primera dècada dels 90 del segle passat, en una etapa de crisi econòmica, la companyia va fer suspensió de pagaments, amb poc més d’un centenar de treballadors repartits entre Barcelona, Osca i Barbastro.

Posteriorment, l’empresa tèxtil Pulligan -de la família Jover- amb el directiu Joan Canals al capdavant, va donar una segona oportunitat a la marca Meyba, fins que aquest grup també va desaparèixer per una altra crisis, la del 2008. La suspensió de Pulligan es va saldar amb la venda a la companyia Igualadina de Marcas (Imar) que es va quedar Meyba, Pulligan y Peyton. La mala sort de Meyba va ser tal que Imar també va fer fallida. L’any 2013, Premium va comprar la marca i l’ha anat comercialitzant amb diferents línies de roba esportiva i una col·lecció més vintage per als seguidors de clubs com el FC Barcelona.