Els pioners de l’automobilisme de competició a Catalunya van sorgir fa gairebé un segle de l’alta societat, de nissagues industrials que disposaven de diners per pagar-se una afició i uns cotxes que costaven una fortuna. Se’ls anomenava gentlemen driver perquè eren uns moderns cavallers que, en comptes de cavalls, conduïen màquines rapidíssimes, que només estaven a l’abast d’una selecta minoria.
Encara es manté la passió pel motor en moltes famílies empresàries catalanes, de les quals n’han sortit sis pilots que han competit a la Fórmula 1 –Paco Godia, Àlex Soler-Roig, Luis Pérez-Sala, Marc Gené, Pedro Martínez de la Rosa i Jaime Alguersuari– i molts altres que han provat sort en ral·lis i curses de tota mena. Entre aquests últims hi ha des de David Nogareda Estivill, president de laboratoris Hipra, que prefereix les curses de clàssics; a Carles Palau Mallol, de la família propietària de Soler & Palau, que va guanyar fa anys les 24 Hores de Le Mans; o Pepe Martí Sobrepera (Barcelona, 2005), fill del president de Moventia, una jove promesa que, de moment, disputa la Fórmula E.
La gran nissaga catalana de l’automobilisme de competició són els Juncadella, amb dos pilots que van disputar la F1 (Àlex Soler-Roig i Luis Pérez-Sala) i un que ha estat a punt (Dani Juncadella), així com altres que es van dedicar a tot tipus de ral·lis i curses de resistència. Aquesta família és accionista del grup assegurador Occident i descendeix de Francisco Burés Borràs, l’industrial que liderava el tèxtil a finals del segle XIX. Un dels seus néts, Josep Maria Juncadella Burés, el dels llençols Burrito Blanco, es va casar amb l’escriptora Mercedes Salisachs Roviralta, que el 1975 va guanyar el Premi Planeta amb La Gangrena. En la seva família, inclosa la política, destaquen diversos pilots:
• José María Juncadella Salisachs (Barcelona, 1936) va fundar l’Escuderia Montjuïc i va ser campió d’Espanya en la categoria de turismes (GTs). Fins a 2022, va presidir la mútua Asepeyo, entre altres companyies. Germà dels pilots Javier Juncadella Salisachs, oncle de Dani Juncadella i cunyat d’Àlex Soler-Roig.
• Àlex Soler-Roig Janer (Barcelona, 1932) va tenir mala sort a l'F1 perquè no acostumava a acabar les curses. Casat amb Fusi Juncadella Salisachs. Ha dirigit negocis de transports i de missatgeria.
• Luis Pérez-Sala Valls-Taberner (Barcelona, 1959) va disputar 32 premis d'F1 entre 1988 i 1989 amb un Minardi. Després va ser cap d’un equip i va exercir de comentarista televisiu i d’articulista del món del motor. Descendeix d’una nissaga del tèxtil per part del pare i, per part de la mare, és nebot de Luis i Javier Valls Taberner Arnó, ja difunts, que van ser presidents de Banco Popular. Els germans Pérez-Sala Valls-Taberner tenen interessos immobiliaris i hotelers. El 2022 van transformar el Murmuri, de la Rambla Catalunya, que estava tancat des de la pandèmia, en l'actual Casa Sagnier, de cinc estrelles. També són propietaris del Monegal i del Sixties, de La Rambla.
• Daniel ‘Dani’ Juncadella Pérez-Sala (Barcelona, 1991) és un habitual dels podis de F3 i de competicions de resistència, però, tot i que ha participat en entrenaments lliures de F1, encara no ha pres la sortida en una cursa de la categoria reina. És fill de Javier Juncadella Salisachs, històric pilot de ral·lis i vicepresident de l’asseguradora Occident fins a 2020. I és nebot de dos expilots d'F1: Àlex Soler-Roig i Luis Pérez-Sala (aquest és germà de la seva mare).
El primer pilot català en arribar a l'F1 va ser Paco Godia, en la dècada dels cinquanta, i els últims, Marc Gené, Pedro Martínez de la Rosa i Jaime Alguersuari, però cap d’ells està en actiu, si bé els dos primers continuen en el món del motor.
• Francisco ‘Paco’ Godia Sales (Barcelona, 1921- Barcelona, 1990) era un acabalat home de negocis, col·leccionista d’art i cèlebre pilot de curses. Dels seus dos matrimonis va tenir dues filles: Carmen Godia Bull (1944) i Liliana Godia Guardiola (1971), que són fixes en els rànquings de milionaris catalans i de l’Estat. Nascut en una família benestant, a la Guerra Civil, amb només 16 anys, Francisco es va convertir en l’alferes més jove de les tropes que donaven suport a Franco. Va deixar a les seves dues filles una gran fortuna, que incloïa una participació del 24% d’Iberpistas (després integrada a Acesa i, en l’actualitat, a Abertis) i també el seu fons d’art. La premsa madrilenya, eufòrica perquè Madrid acollirà la Fórmula 1, ha publicat amplis reportatges sobre Paco Godia per ser el primer pilot espanyol que va disputar l'F1. Entre el 1954 i 1958 va competir amb un Maserati, que fins a 2015 es va exhibir a l’entrada de la Casa Garriga Nogués tot i que res tenia a veure amb les obres d'art que s’exhibien a la planta superior.
• Marc Gené Guerrero (Sabadell, 1973) forma part d’una nissaga del tèxtil. Un dels seus germans, Esteve Gené, està al capdavant de l’empresa familiar i presideix actualment l’històric Gremi de Fabricants de Sabadell. Marc es va formar a Anglaterra com a economista –Margaret Thatcher li va entregar el títol a la Universitat de Buckingham– i, sobretot, com a pilot. Va competir dues temporades a l'F1, amb Minardi i Williams, va guanyar les 24 hores de Le Mans i es manté vinculat al món del motor. Fins i tot, és membre del consell d’administració de Fira Circuit, l’entitat de Fira de Barcelona que gestiona el circuit de Montmeló. El seu germà gran, Jordi Gené (Sabadell, 1970) ha estat pilot en diverses categories, continua vinculat a la marca Cupra i un fill d'aquest, Eric Gené Casanovas (Barcelona, 2007), és una jove promesa, ara en la competició de superkarts.
• Pedro Martínez de la Rosa (Barcelona, 1971) ha estat l’únic pilot d'F1 català que ha pujat al podi –segona posició al gran premi d’Hongria del 2006– i el que ha passat per més equips: Arrows, Jaguar, McLaren, Sauber i HTR. Actualment, exerceix d’ambaixador d’Aston Martin, per on corre l’asturià Fernando Alonso. Tant el seu pare, Jaime Martínez Clotet (1938-2011), industrial del sector del material sanitari, com el seu oncle Pedro van competir amb èxit durant dècades a Espanya i en algunes proves europees. L'esposa de De la Rosa, Reyes Ventós, també ha participat en curses de resistència i un nebot, Bruno del Pino Ventós (Barcelona, 2006), està a Fórmula 3.
• Jaime Alguersuari Escudero (Barcelona, 1990) en el seu moment va ser el pilot més jove en disputar l'F1, amb Toro Rosso, però va canviar aquesta aventura per la música electrònica. En aquest món és conegut per Squire –el cognom de la seva mare en anglès–. Fa de productor i de DJ, des de l’eivissenca Amnesia a festivals als Estats Units. L’any 2000 va fundar el segell discogràfic Ànims. És fill de Jaime Alguersuari Tortajada (Barcelona, 1950), pilot de motociclisme i fundador de la revista Solo Moto, a partir de la qual va formar el grup editorial i d’organització d’actes Alesport.
Però en l’automobilisme català hi ha moltes més figures, que encaixen en el gentlemen driver. No es mencionen tots, però alguns tenen històries sorprenents:
• Alberto Puig Palau (Barcelona, 1908 – Barcelona, 1986) va ser un industrial de la seda, mecenes i pilot que va tenir una vida de pel·lícula. Ell és el Tío Alberto de la cançó de Joan Manuel Serrat, si bé aquest nom li van posar músics gitanos, entre els quals hi havia La Chunga, que promocionava, ja que estava fascinat pel flamenc. La seva família va enviar-lo als Estats Units per formar-se en el negoci tèxtil, però li va interessar més el món de Hollywood, sobretot les seves actrius, fins al punt que se li atribueixen relacions sentimentals amb Barbara Bennet i Dolores del Río. Anys després, gràcies als seus contactes, la cèlebre pel·lícula Pandora, amb Ava Gardner i James Mason, es va rodar a la Costa Brava, amb algunes escenes a Mas Castell, la seva residència de Palamós. Fill d’una nissaga d’industrials, va heretar juntament amb els seus tres germans Sederías Puig Carcereny, amb fàbriques a Reus i Vilassar de Dalt, que van entrar en crisi i tancar a mitjans de la dècada dels seixanta. A la Guerra Civil, va estar amb els insurrectes, però després va ser un antifranquista, i activista antinazi durant la Segona Guerra Mundial, motiu pel qual França li va atorgar la Legió d’Honor. També va ser un dels promotors de la sala de festes Bocaccio, liderada per Oriol Regàs i, com aquest, destacat membre de la gauche divine, molt vinculat als intel·lectuals de l’època. I era un boig del motor, exitós pilot de tota mena de curses en la dècada dels quaranta i els cinquanta. Es va casar amb Margarita Gabarró, de l’alta societat barcelonina, amb la qual va tenir dos fills; i va ser pare d’un altre fill amb Isabelle Clerc, una jove francesa amb la qual es va casar en segones núpcies, fet que el va convertir en cunyat de l’actor Michel Piccoli. Com cantava Serrat, referint-se a Alberto Puig Palau, “tiembla con los motores, las muchachas y las flores”. Un dels seus fills també va ser pilot, Alberto 'Tito' Puig Gabarró, però el més conegut va ser un dels nets, Alberto Puig de la Rosa (Barcelona, 1967), que va triomfar amb MotoGP (aleshores 500 cc). I, com indica el seu segon cognom, és cosí de Pedro Martínez de la Rosa.
• Enrique Tintoré Torrents (Barcelona,1913 – Llavaneres, 1973) era fill d’una nissaga d’industrials del tèxtil, que també era propietària d’un latifundi al Brasil. Tintoré va ser el guanyador de la primera cursa automobilística al circuit de Montjuïc quan es va reobrir després de la Guerra Civil, el 1946, una competició organitzada pel RACC i el Frente de Juventudes. Però, en les grans curses posteriors, va tenir mala sort o avaries. El 1949 va participar en una prova de Fórmula 1, a Marsella, amb un Maserati, però es va quedar en la primera màniga sense possibilitat de disputar la cursa final, guanyada per l’argentí Juan Manuel Fangio, amb el qual es va fer amic. Es va casar amb Roser Par, filla de Ramon Par Tusquets, que va ser president de la Cambra de Comerç de Barcelona (1954-1964), de Fira de Barcelona i tinent d’alcalde d’Hisenda de l’Ajuntament. Un dels fills d'Enrique va fer fortuna amb la importació de cotó de Texas i el Marroc.
• Juan Jover Sañés (Barcelona, 1905 - costes de Garraf, 1960) és un altre empresari del tèxtil que va competir en les dècades dels quaranta i cinquanta en les grans curses de l’època. Estava entre els participants d’una cursa de Fórmula 1 al circuit de Pedralbes, però va trencar el motor del seu Maserati abans de la sortida. El 1953 va patir un greu accident a Le Mans i, el 1960, va morir en un altre accident a les costes del Garraf.
• Salvador Fàbregas Bas (Barcelona, 1907 – Barcelona, 1985). President de la Federació Catalana d’Automobilisme i del RACC entre 1957 i 1977, etapa en la qual aquesta última entitat va passar de 5.000 socis a gairebé 100.000. Va portar la Fórmula 1 a Montjuïc el 1969, premi que va guanyar el mític Jackie Stewart, però aquest circuit urbà es va clausurar definitivament arran d’un greu accident el 1975, amb quatre morts.
En la història de l’automobilisme català hi ha molts més noms de membres de nissagues industrials, sobretot del tèxtil, com Joan Fernández García (Sabadell, 1930 – Sabadell, 2020), Enrique Coma-Cros Pérez (1936-2022), Francesc Torredemer Marcet (Terrassa, 1943 – Baqueira Beret, 1981)... però també d’altres sectors com el de l’obra pública, com Salvador Servià Costa (Pals, 1944), cèlebre pilot de ral·lis, la família del qual era propietària de Servià Costa, venuda el 2002 al grup Fomento de Construcciones y Contratas.