Lamine Yamal i Kylian Mbappé encapçalen una nova generació d'esportistes d'elit especialment conscienciada amb la protecció de la seva imatge i els seus drets de propietat intel·lectual. Tots dos han registrat a l'Oficina de Propietat Intel·lectual de la Unió Europea (EUIPO), amb seu a Alacant, un total de set marques cadascun, un pas estratègic que els permet controlar i comercialitzar la seva identitat en productes i serveis.
Entre les marques registrades per Yamal destaca el gest amb què celebra els seus gols, el conegut 304, que fa referència als seus orígens al barri de Rocafonda de Mataró, a través dels tres últims dígits del codi postal. Mbappé, per la seva banda, va ser un dels primers futbolistes a registrar la seva característica celebració: aturar-se en sec, somriure, plegar els braços i col·locar les mans a les axil·les.
Aquesta protecció, que va compartir amb el seu excompany Jude Bellingham, evita que tercers utilitzin aquests signes distintius sense autorització. Segons dades de l'organisme comunitari, l'interès per la protecció de la imatge no és nou. Figures llegendàries com Pelé, Diego Armando Maradona i George Best ja van registrar en el seu moment els seus noms, logotips i, en alguns casos, gestos característics. En l'actualitat, Leo Messi i Cristiano Ronaldo també disposen d'una àmplia cartera de marques que els permeten rendibilitzar la seva imatge més enllà dels terrenys de joc. La futbolista polonesa Ewa Pajor és un altre exemple d'aquesta tendència creixent.
Les organitzacions esportives també aposten per la propietat intel·lectual
Més enllà dels esportistes individuals, clubs i organitzacions esportives depenen cada cop més de la protecció de la propietat intel·lectual per gestionar i rendibilitzar la seva identitat. La FIFA, per exemple, posseeix més de 200 marques registrades a la Unió Europea i ha presentat més de 400 sol·licituds de disseny europeu. L'NBA té més de 300 marques registrades a la UE; el Comitè Olímpic Internacional, més de 40 marques i una xifra superior als 140 dissenys comunitaris; i la FIA, l'organisme que regeix la Fórmula 1, disposa del voltant d'un centenar.
La protecció de la propietat intel·lectual en l'àmbit esportiu va molt més enllà dels logotips i els noms de jugadors. També s'hi inclouen mascotes, trofeus, colors d'equips, insígnies, material promocional i fins i tot cants i frases distintives. Un dels exemples més coneguts és el You'll Never Walk Alone del Liverpool FC, l'himne que ressona a Anfield cada jornada. També hi ha sonalls característiques associades a clubs, com la pronunciació de la paraula Barça, que forma part de la identitat protegida del club blaugrana.
El director executiu de l'Oficina de Propietat Intel·lectual de la Unió Europea, João Negrão, ha destacat que l'esport es basa en el talent, l'esforç, la creativitat i la identitat. Segons la seva visió, la propietat intel·lectual ajuda a protegir des dels logotips i dissenys que els aficionats reconeixen a l'instant fins al contingut i els productes oficials que sustenten l'ecosistema esportiu. Negrão ha afegit que el joc net no es limita als terrenys de joc, sinó que també implica triar contingut legal i productes autèntics, perquè així es protegeix la innovació i es garanteix un esport just per a tothom.
La pirateria i la falsificació causen pèrdues anuals de 851 milions a la UE
El sector esportiu és un objectiu freqüent per a les xarxes criminals, que busquen obtenir guanys il·lícits mitjançant productes falsificats i la transmissió il·legal d'esdeveniments en directe. Segons estimacions de la EUIPO, la venda d'equipament esportiu falsificat a la Unió Europea causa una pèrdua total de 851 milions d'euros anuals, una xifra que representa l'11% de les vendes totals del sector.
França, Àustria i els Països Baixos registren més pèrdues econòmiques, però en termes d'impacte proporcional, Romania, Lituània i Hongria són els països més afectats, on l'equipament falsificat representa fins al 20% de les pèrdues totals. Les tendències de consum també reflecteixen la magnitud del problema. Segons les dades de la EUIPO, el 10% dels joves d'entre 15 i 24 anys admet haver comprat intencionadament material esportiu falsificat, i el 21% confessa haver accedit deliberadament a contingut pirata.
Aquestes xifres posen de manifest la necessitat de reforçar les campanyes de sensibilització sobre l'impacte negatiu de la pirateria i la falsificació, que no només perjudiquen els titulars dels drets, sinó que també poden posar en risc la seguretat dels consumidors, atès que els productes falsificats no sempre compleixen els estàndards de qualitat i seguretat exigits per la normativa.
La pirateria de contingut esportiu en directe, especialment a través de serveis il·legals d'IPTV, continua estant molt estesa, amb un creixement significatiu entre 2022 i 2023. Les autoritats comunitàries treballen per combatre aquestes pràctiques, però la dimensió global del problema dificulta la seva erradicació. La protecció de la propietat intel·lectual es presenta com una eina fonamental per preservar la sostenibilitat econòmica de l'esport professional i garantir que els aficionats puguin gaudir de contingut legal i d'alta qualitat.