Kutxabank s'afegeix a les patronals bancàries i recorre l'impost temporal a la banca del Govern. A través de la seva entitat Cajasur, l'entitat basca ha presentat un recurs contenciós-administratius davant de l'Audiència Nacional en el qual impugna l'ordre publicada aquest mes de febrer pel Ministeri d'Hisenda, per la qual s'han aprovat els models de declaració i pagament anticipat del nou gravamen temporal a la banca.
Aquest nou tribut va entrar en vigor a finals de 2022 i té per objectiu gravar els principals ingressos que la banca ha obtingut a l'exercici passat i començar a recaptar el 2023. Una mesura amb la que l'Executiu estima recaptar 3.000 milions d'euros entre 2023 i 2024, és a dir, 1.500 milions d'euros cada any.
D'aquesta manera, Kutxabank agafa el testimoni de l'Associació Espanyola de Banca (AEB), que representa a Santander, BBVA i Sabadell, i de la Confederació Espanyola de Caixes d'Estalvi (CECA), que representa a Caixabank i Unicaja, que van anunciar ahir sengles recursos davant de l'Audiència Nacional contra el nou tribut. Si bé és cert que les patronals no van sol·licitar finalment mesures cautelars contra l'impost que podrien haver suposat la suspensió temporal del mateix. Kutxabank, en no estar representada per cap patronal, recorre pel seu compte.
La liquidació del pagament de l'impost l'haurà de realitzar cada entitat de manera individual. Per presentar els recursos, les patronals es basaven, principalment, en el dictamen que el Banc Central Europeu (BCE) va publicar a començaments de novembre de 2022, en el qual es qüestionaven diferents aspectes del gravamen, en considerar que podria arribar a posar en perill una transmissió fluida de les mesures de política monetària, afegint que l'import del mateix podria no ser proporcional a la rendibilitat de les entitats i expressant la importància que pugui repercutir-se als clients.
Quant n'ha de pagar cada banc
El nou impost temporal a la banca grava al 4,8% els interessos i comissions de totes les entitats que facturin més de 800 milions el 2019 i se circumscriu a l'activitat que les entitats desenvolupin a Espanya. El Govern ha justificat aquesta mesura davant dels beneficis "extraordinaris" que la banca ha aconseguit i obtindrà per les pujades de tipus que el Banc Central Europeu (BCE) està aplicant per frenar l'elevada inflació i que continuarà aplicant previsiblement al llarg d'aquest 2023.
Els sis bancs cotitzats de l'IBEX 35 són els que més quantitat tindran que abonar a través d'aquest impost, amb una xifra que ascendeix fins als 1.200 milions d'euros aquest any. Els bancs tenen de termini fins al pròxim 20 de febrer per fer front al pagament anticipat, mentre que l'autoliquidació definitiva es presentarà de l'1 al 20 de setembre. CaixaBank, amb 400 milions d'euros aquest any, serà l'entitat més afectada per la mesura, mentre que Santander calcula un impacte d'entre 220 i 230 milions, i BBVA, un pagament de 225 milions d'euros aquest any.
Per la seva part, Banc Sabadell va informar que la seva previsió per a aquest impost era una aportació de 170 milions d'euros, mentre que Bankinter considera que la seva 'factura' amb l'Estat per aquest impost serà d'entre 80 i 100 milions d'euros. Quant a Unicaja Banc, l'entitat no ha informat públicament de la previsió que maneja sobre la quantia que haurà d'abonar. Tanmateix, segons els càlculs realitzats per ON ECONOMIA, l'entitat podria pagar fins a 86 milions d'euros aquest any