El titular del jutjat mercantil número 5 de Barcelona ha desestimat la demanda interposada pels actuals propietaris de Celsa, un grup de fons d'inversió, contra Francesc Rubiralta, expresident del grup, per no reclamar el pagament d'un crèdit intragrupo per import de 504,5 milions.
El jutge dona per provat que l'esmentat crèdit era inexigible des del seu origen, conegut per tots els òrgans socials, i havia estat prorrogat tàcitament durant diversos anys sense que fos mai reclamat ni pels socis ni pels creditors financers del grup. Determina que amb l'existència d'aquest crèdit "en cap cas no s'ha demostrat un perjudici econòmic directe per a la societat".
De fet, aquests últims, actuals accionistes d'Inversiones Pico Espadas van impulsar una reestructuració financera el 2017 i una altra el 2023, en les quals ja s'assumia que l'esmentat crèdit mancava de valor real o econòmic, i mai no van exigir el seu cobrament. Per això, el magistrat considera que "és incoherent" la demanda amb els seus propis actes anteriors i amb "l'estratègia financera que ells mateixos van conèixer, van dissenyar i van promoure".
"Aquesta situació s'ha projectat de forma constant al llarg de més d'una dècada, i ha estat expressament assumida en els processos de refinançament del grup, en els quals el crèdit intragrup va ser incorporat als estats financers com a element d'equilibri comptable, però mai amb la finalitat de la seva realització efectiva", recull la sentència. "Malgrat la seva inclusió comptable, l'esmentat crèdit no va ser objecte de reclamació ni per vies judicials ni extrajudicials al llarg de més de quinze anys, ni per les pròpies societats del grup ni per tercers", es concreta.
La sentència, que no és ferm i és susceptible de recurs davant de l'Audiència Provincial de Barcelona, descarta que l'antic administrador de Celsa, Francesc Rubiralta -que va perdre la propietat del grup arran del concurs de creditors que van instar els fons d'inversió ara propietaris- hagi vulnerat els seus deures de diligència i de lleialtat com a administrador, ni per acció ni per omissió, i subratlla que en cap cas no s'ha demostrat un perjudici econòmic directe per a la societat; tampoc no aprecia cap conflicte d'interès ni actuació dolosa o negligent.
Amb aquests arguments, i després del judici celebrat el passat 16 de juny, el jutge conclou que no existeixen uns "mínims elements probatoris que permetin concloure que una actuació diferent de l'administrador demandat hagués alterat el resultat final ni generat cap ingrés per a la societat", ja que hi havia una "impossibilitat material de cobrament reconeguda i assumida per tots els operadors implicats".
"La conducta adoptada per l'administrador no pot qualificar-se com orientada a obtenir un benefici personal injustificat, sinó com un exercici de coherència empresarial amb el que s'havia fet des de feia deu anys i en un entorn d'alta complexitat i dependència mútua entre les entitats afectades", considera el magistrat en al·lusió a Rubiralta.