Al llarg de l'any passat, el sector dels jocs de taula va créixer un 7%, per sobre de la mitjana del sector de les joguines i després d'haver generat un volum de negoci de més de 140 milions d'euros l'any anterior a Espanya. La demanda i, a conseqüència, la facturació, es van disparar amb la crisi del coronavirus, ja que milions de persones es van veure obligades a confinar-se a casa. Tot i que aquest creixement es va ressentir el 2022, durant el 2023 la base de compradors es va consolidar, fet que va provocar que el sector tornés a guanyar tracció.

Els millors mesos pel gremi a Espanya van des de l'octubre fins a principis de gener, setmanes que representen prop del 65% de la facturació total. Segons dades de la consultora del sector Circana, aquesta xifra representa un percentatge més elevat que en els països de l'entorn europeu. De fet, l'editora i distribuïdora Asmodee, responsable de jocs com Dixit o Exploding Kittens, té previst facturar el 2023 prop de 25 milions d'euros. La seva directora de màrqueting, Rocío Martínez, constata que l'any passat va ser el "retorn a la normalitat" després dels vaivens de la pandèmia. 

Des de Devir, un altre dels referents de la indústria, expliquen que el 2022 va ser un exercici de "transició" perquè els canals de distribució es van veure sobrecarregats tant per l'augment de la demanda dels exercicis anteriors com per problemes globals en les cadenes de subministrament. Amb aquests colls d'ampolla, el mercat va recuperar el pols durant el 2023 i les vendes de jocs de taula de la firma, que compten amb la llicència del joc Catan, estan ja un 17% per sobre de l'any passat.

Interès pels jocs de taula

D'on ve aquest interès i posterior auge? Oriol Comas, expert en el sector i director del festival DAU, explica que fins a finals del segle XIX, els jocs de taula eren els escacs, les dames i el parxís, però que no existia el concepte de jocs abstractes. "Va ser a principis del segle passat que van aparèixer el Monopoly, el Cluedo o els jocs de rol, els considerats jocs abstractes i que tractaven temes del dia a dia, de la societat", assenyala.

En aquesta línia, agrega que als anys 70 van sorgir cròniques sobre els jocs i que va ser Alemanya el país pioner en el sector dels jocs. "Hi havia molt d'interès i encara es manté ara, fins al punt que van crear un festival i un concurs". Sobre aquest auge, Comas apunta que es va ajuntar una indústria "creativa i amb talent" amb l'objectiu de revalorar el sector i, també, els autors dels jocs com a creadors culturals i d'entreteniment. "Tothom sap qui va escriure El Quixot o La Divina Comèdia, però ningú sap qui va fer el Monopoly o el Catan. Ara per fortuna tothom sap qui són els autors dels jocs". 

"Amb l'esclat de la pandèmia, no només es va recuperar la tradició de jugar que va sorgir a Alemanya fa més de 4 dècades, sinó que tant joves com adults van veure que més enllà de la distracció, jugar dona plaer", destaca Comas, que afegeix que "als nens els generen habilitats i els adults s'ho passen bé". De fet, ell és l'impulsor del festival DAU, que cada any reuneix a més de 35.000 usuaris. "La gent ha vist que jugant és feliç, no ho veuen com una cosa de nens, sinó per a tots els públics, i més ara que s'estan començant a fusionar els jocs de taula tradicionals amb les tauletes i dispositius". 

Rocío Martínez, per la seva part, confirma que durant la covid-19 els jocs de taula van experimentar un gran apogeu, que es van materialitzar en una diversitat de propostes mai vista anteriorment. "La gestió de recursos, l'estratègia i l'atzar són les principals característiques de les noves propostes, tot i que no hi falten temàtiques basades en llibres, sèries i pel·lícules", narra. Tot i això, matisa que clàssics com el Trivial, el Monopoly o Operación mai cauen de la llista dels més venuts a Espanya, on els títols d'èxit poden arribar a vendre fins a 1 milió d'unitats anuals. 

Impacte de la inflació a la indústria dels jocs de taula

L'alça dels preus de les matèries primeres com el cartó o l'energia també van afectar la fabricació dels jocs, però, tot i el sotrac, la indústria considera que el cop de la inflació sobre les vendes va estar limitat. "Als jocs de taula, les crisis els beneficien una mica. La gent inverteix en alguna cosa que farà servir diverses vegades per quedar-se a casa i gaudir de l'oci una mica més barat", defensa Rocío Martínez. Enfront de les opcions d'entreteniment més efímeres com el cinema, "amb un joc de taula et pots divertir tres mesos", recalca. 

El 2022, el preu mitjà dels jocs de taula es va apropar als 19 euros, un 4% més respecte a l'any anterior, segons Circana, tot i que en un mercat on el públic és tan divers, que inclou des de nens fins a jugadors especialitats, alguns títols poden arribar a superar els 100 euros.  Amb tot, els productes per sota dels 20 euros "cada vegada funcionen millor", en part perquè els nous compradors que han arribat al mercat en els darrers anys tendeixen a buscar títols més senzills i econòmics. 

"Els majors problemes amb la inflació es van patir el 2021 i el 2022, quan el transport dels productes en contenidors va passar de costar 5.000 dòlars a 20.000 dòlars i fabricar un joc va passar de costar 4 euros a 6 euros", afirmen des de Devir, que indiquen que aquestes pujades no van arribar a traslladar-se per complet als consumidors. 

Producció dels jocs

Respecte a la fabricació, Oriol Comas subratlla que en les últimes dècades el principal centre de producció de jocs de taula ha estat la Xina, tot i que insisteix que "l'increment dels costos ha contribuït al fet que part de la producció s'hagi començat a traslladar a Europa, especialment a Alemanya i Polònia". 

I en un futur? Segons l'estudi El Mercat dels jocs de taula per producte, canal de distribució i zona geogràfica realitzat per Technavio, el mercat dels jocs augmentarà els seus ingressos a 3.000 milions d'euros el 2026 i d'aquests, el 34% del creixement tindrà lloc a Europa.