La inversió en infraestructures ferroviàries s'ha desplomat un 66,7% a Espanya des del 2009, fins a situar-se el 2025 en 4.589 milions d'euros, segons un estudi de la Fundació BBVA i l'Ivie publicat aquest dimarts. No obstant això, malgrat que les del ferrocarril han estat les inversions en infraestructures que han registrat el seu major descens des del 2009, el 2025 van ser el segon tipus d'infraestructura amb inversió més alta, amb 4.589 milions d'euros, un 7% més que l'any anterior, representant el 28,5% de la inversió total en infraestructures.

Segons l'estudi, les infraestructures ferroviàries han guanyat molt de pes en la inversió respecte a l'11% que suposaven el 1995 i en els últims 20 anys sempre han superat el 25%, amb un pic d'intensitat el 2011, quan van absorbir més del 40% de la inversió total en infraestructures.

La inversió en infraestructures d'ús públic que es contempla en l'estudi inclou tant la realitzada directament pel sector públic, com la destinada a infraestructures de transport que executen entitats com Adif, Renfe, Enaire, Ports de l'Estat o confederacions hidrogràfiques, el finançament de les quals depèn en part de l'Administració Pública.

En total, la inversió en infraestructures va ascendir el 2025 a 16.114 milions d'euros, un 6,8% més que l'any anterior, però un 60% inferior a la xifra del 2009. La inversió en infraestructures públiques es va desplomar a partir del 2010, molt més que la inversió en dotacions de tipus social, per la qual cosa el pes de les primeres s'ha reduït considerablement, assenyala l'informe.

De fet, la inversió en infraestructures productives concentrava el 61,2% de la inversió pública total el 2009, però aquest pes ha anat retallant-se fins a situar-se en un 37,9% el 2025.

En els últims cinc anys, el pes de la inversió en infraestructures públiques s'ha estancat entorn del 38%, més de 20 punts per sota del que concentrava a principis de segle. Segons l'informe, el "brusco" descens de la inversió ha tingut el seu reflex en tot tipus d'infraestructures, tot i que amb diferències que marquen els canvis en el pes de cadascuna d'elles en el total.

Pel que fa a les inversions viàries (carreteres), han estat les més importants en la inversió total en infraestructures, tot i que van perdre pes enfront de les ferroviàries entre 1995 i 2008. El 2025, la inversió en carreteres a Espanya ha captat més del 30% de la inversió en infraestructures, amb 4.952 milions d'euros, un 0,6% més que l'any anterior. No obstant això, aquesta xifra només representa un 41% del màxim del 2009.

Les infraestructures hidràuliques, les terceres en importància, han passat de concentrar el 24% de les inversions a estabilitzar-se al voltant del 15% durant el segle XXI i tancar el 2025 per sota del 14,3%. En termes reals, la inversió en infraestructures hidràuliques ha caigut un 61,7% des del 2009.

Aquests tres tipus d'infraestructures —ferroviàries, viàries, hidràuliques— concentren el 73,5% de la inversió total en infraestructures, i han patit una caiguda conjunta en euros constants del 62,5% des del màxim d'inversió assolit el 2009, apunta l'informe.

L'estudi aprecia dos grans períodes en l'evolució de la inversió en infraestructures des del 2009. Un d'inicial "de caiguda brusca", marcat per la Gran Recessió, i un altre, a partir del 2014, quan comença la recuperació de la crisi i es frena el descens de la inversió.

"Tanmateix, en aquest segon període la inversió s'ha mantingut en nivells tan baixos que en alguns anys no ha estat suficient per cobrir la depreciació de les infraestructures i garantir-ne el manteniment", adverteix l'informe.

És el cas de les infraestructures hidràuliques, que registren una inversió neta negativa (per sota de la necessària per al manteniment de les dotacions acumulades) des de l'any 2012 fins a l'actualitat. El mateix va succeir en les infraestructures ferroviàries entre els anys 2016 i 2022, i en les viàries, entre 2017 i 2022.

La inversió pública i privada encadena cinc anys d'alces

L'informe reflecteix que la inversió bruta total (privada i pública) va augmentar a Espanya el 2025 un 5,1% en termes reals, fins a assolir els 347.000 milions d'euros, per la qual cosa ja suma cinc anys consecutius de creixement.

La inversió pública, que representa el 10,7% del total, s'ha beneficiat de l'impuls dels fons europeus i va créixer un 9,1% el 2025, acumulant un augment de fins al 56% si es compara amb el 2019. També la inversió privada segueix la trajectòria ascendent que va iniciar després de la pandèmia i el 2025 va augmentar un 4,6%, superant en un 8,6% el nivell del 2019.

Tanmateix, l'informe adverteix que les ajudes de la UE després de la pandèmia no han frenat la caiguda del pes de la inversió en infraestructures d'ús públic (hidràuliques, viàries, ferroviàries, hidràuliques, portuàries, aeroportuàries i urbanes) en el total de la inversió pública a Espanya.

El 2009 la inversió total en aquestes infraestructures representava el 61% de la inversió pública total, però el 2025 no va arribar a assolir el 38%, un pes que es manté estancat des de la pandèmia.

Actualment, els volums d'inversió, en termes reals, en infraestructures d'ús públic són un 25% inferiors als del 2000 i se situen un 60% per sota del màxim del 2009. L'informe assenyala que la "debilitat" de la inversió en infraestructures coincideix amb un període en què s'acumulen evidències sobre els efectes del canvi climàtic sobre els actius públics i privats localitzats en molts territoris, i de manera particular a Espanya.

L'estudi subratlla que, malgrat la recent evolució positiva de la inversió a Espanya, la inversió real (és a dir, una vegada descomptat l'efecte de la inflació sobre la inversió en euros corrents per mesurar l'evolució del seu volum) continua per sota dels nivells màxims assolits el 2007.

Inversió immobiliària

Així, malgrat aquesta trajectòria positiva dels últims anys, l'esforç inversor (percentatge de la inversió sobre el PIB) es manté a l'entorn del 20%, per sota de la mitjana de la primera dècada del segle (26%-30%). El 2025 aquest esforç ha crescut lleugerament, fins al 20,6%, aproximant-se al nivell de les grans economies europees (22%), però sense arribar a assolir-les.

Per grups d'actius, la inversió espanyola ha evolucionat cap a un patró més similar al dels països desenvolupats: intensiu en actius més productius com les TIC, els actius immaterials (programari i R+D) i la maquinària, i alhora, ha baixat el pes de les inversions immobiliàries, que són menys productives.

Espanya i els Estats Units són els països que més han augmentat les seves inversions en TIC i immaterials entre el 1995 i el 2024, "tot i que el punt de partida d'Espanya era molt baix".

Les inversions immobiliàries, que inclouen actius residencials (habitatges) i no residencials (naus, locals comercials, despatxos, infraestructures), representen més del 50% de la inversió agregada a Espanya, però el seu pes s'ha reduït "significativament" des del 68% que van arribar a concentrar en els anys previs a la Gran Recessió.

La caiguda de la inversió residencial va ser especialment important a partir del 2007, amb un retrocés acumulat del 52,7% fins al 2013. Tot i que en l'última dècada s'ha iniciat la recuperació de la inversió en habitatge, "el seu nivell continua sent baix i resulta insuficient per atendre la demanda de nous habitatges derivada del fort creixement de la població i del nombre de llars", apunta l'informe.