Home, de 40 anys, motard sense carnet, que vol lluir una moto amb estil. Aquest és el perfil dels que pugen a les motos Leonart, una marca dissenyada i comercialitzada per la família Llorens, des del 2004, a Mataró (Barcelona).
En aquests 20 anys, Leonart s’ha convertit en una marca icònica, que potser passa desapercebuda pel gran públic, però que s’ha fet un espai en el nínxol de les 125 cc davant de les grans marques internacionals del sector. Competeixen amb Honda, Yamaha, KTM, Aprilia, Kawasaki i Suzuki.
Jordi i Marc Llorens porten la direcció i el disseny, respectivament, de la marca Leonart, que va llançar al mercat el seu pare Salvador Llorens, quan la seva empresa d’importació i distribució de maquinària tèxtil per al gènere de punt va partir la crisi dels anys 90 i va ser víctima empresarial dels processos de deslocalització a l’Àsia i el Marroc que van iniciar moltes marques catalanes.
Amb un esforç de reinvenció per tirar endavant amb el negoci familiar i “aprofitant les seves relacions comercials amb Itàlia -d’on provenien les seves màquines per al tèxtil- el 2004 va iniciar-se en el sector de les dues rodes. El detonant va ser que a Espanya es la conducció de motocicletes de 125 centímetres cúbics va deixar de precisar un examen específic i es van convalidar el carnet de conduir de cotxes.
Les primeres motos Leonart de 125 cc van començar a sortir del taller de Mataró -on ara tenen també una exposició de tota la gamma-. Amb disseny propi, Leonart va treure al mercat una 125 cc més atractiva, més gran i amb una estètica diferenciadora. La Spyder 125, una chopper, “personalitzada”. Del 2013 al 2016 van treballar amb motors de la Piaggio.
En l'actualitat, la marca Leonart ha evolucionat a una gamma de cinc models: Daytona, Pilder, Pulse de 125 cc; Lobo, de 450 cc i l’elèctrica Rigger. Es fabriquen a la Xina, amb un proveïdor de Chongqing, a la regió del país asiàtic on fabriquen totes les grans marques, explica Jordi Llorens.
Leonart Motors comercialitza unes 700 unitats cada any, amb una forquilla de preus d’entre 2.800 i 5.000 euros. La facturació del grup arribarà a 1,8 milions el 2025.
Els germans Llorens volen fer créixer la marca amb nous models; després de l’últim model elèctric, “que va funcionar molt bé després de la pandèmia, però els consumidors estan perdent l’interès pels motors elèctric”, explica Marc. L’artífex de tots els dissenys de la marca argumenta que en el segment de les dues rodes, l’autonomia de les bateries és limitada i l’estalvi econòmic en relació amb el cost del combustible convencional “tampoc és tan elevat”. La Leonart Rigger té una autonomia de 75 km en versió esportiva i de 120 km en versió eco.
Per als pròxims tres anys, Marc Llorens està treballant en el disseny de tres nous models, dos dels quals els permetrà entrar a la gamma de 300 cc amb el propòsit de posicionar Leonart els EUA; un somni “que ara mateix s’ha estroncat per les decisions de Donald Trump”.
Un 40% de les vendes provenen de l'exportació
Mentrestant, la marca consolidarà les exportacions -que superen el 40% de les vendes- a França, Alemanya, Eslovènia, Luxemburg, Bèlgica, Malta, Suïssa i fins al Japó. Aquest any també tancaran un acord amb un distribuïdor a Bulgària i volen obrir el mercat del Regne Unit. “Amb els models de 300 cc entrarem en una nova lliga”, comenta Marc i concreta que cal fer una nova estratègia de distribució.
El 2024, ja van apostar per la diversificació amb “models de 125 cc adreçats al públic més jove”, destaca en Jordi. El director general explica que van fer una moto més urbana i una més adreçada els amants de la muntanya, “per ampliar el públic objectiu i les edats”.
“Els nostres són uns dissenys que perduren en el temps, que els motards els busquen per poder lluir una moto estètica, que els doni presència”, relata Jordi, que recorda que aquest “és el seu valor afegit”. Del model Pilser 125 cc, que va sortir al mercat fa cinc anys i és la més venuda, se’n farà un restyling.
També n’és els trets característics que fonamenten la marca des dels seus inicis: Una moto de 125 cc que té les mides d’una de més gran cilindrada -doble disc de fre, rodes amples...- i que permet “presumir de moto, sense tenir carnet”.