La vicepresidenta segona del govern espanyol i ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha anunciat una nova norma que modificarà de forma substancial l'Estatut dels Treballadors. La mesura, presentada en una trobada informativa a Madrid, té com a objectiu principal allargar fins a deu dies el permís per defunció d'un familiar i, a la vegada, incorporar un nou permís retribuït per atendre familiars en procés de cures pal·liatives. La ministra, amb un discurs profundament reivindicatiu, ha argumentat la mesura amb contundència. "Ningú pot anar bé a treballar al cap de dos dies de la defunció d'un pare, d'una mare, d'un fill, d'una filla, d'un amic. Ningú pot fer-ho bé. Ningú", descriu Díaz. 

El projecte del Ministeri de Treball s'articula en dos eixos principals:

-Ampliació del permís per defunció: Actualment, el permís legal per aquest motiu és de dos o quatre dies, depenent del conveni col·lectiu, una durada àmpliament considerada com a insuficient per afrontar el trauma emocional i les necessitats logístiques que comporta una pèrdua. L'extensió fins als 10 dies situaria Espanya a l'avantguarda europea en el reconeixement del dret al dol, equiparant-se o superant països de l'entorn.

-Creació d'un nou permís per cures pal·liatives: Aquest permís, també de fins a 10 dies, permetria als treballadors acompanyar i cuidar familiars en la fase final de la seva vida, garantint que les persones no hagin de triar entre el seu deure professional i l'acompanyament als seus éssers estimats en els moments més vulnerables.

Més enllà de l'evident component humà, Díaz ha vinculat explícitament aquestes mesures amb un repte econòmic clau: la productivitat. La ministra creu que "un dels problemes d'Espanya respecte a la productivitat és que s'obliga a la gent a treballar en condicions que no són favorables". Amb aquesta afirmació, la vicepresidenta ha desafiat el paradigma tradicional que contraposa drets socials i eficiència econòmica.

La seva tesi és que un treballador que està passant per un procés de dol o que està sotmès a l'estrès d'afrontar una malaltia greu d'un familiar no pot rendir, i que forçar la seva presència al lloc de treball és, en realitat, contraproduent per a la companyia i per a l'economia en el seu conjunt. "El que enterra una mare o que no acudeix a la feina perquè ha de cuidar el seu fill no és un absentista", ha sentenciat, traçant una línia clara entre les absències justificades per raons humanitàries i el que ella anomena "absentisme de veritat".

Díaz no eludeix el debat sobre l'absentisme laboral, però insisteix en la necessitat de qualificar-lo. "Cal parlar d'absentisme a Espanya, però 'el de veritat'", afirma. La dirigent de Sumar reconeix que aquest absentisme vertader "és un problema a Espanya" i quantifica el seu impacte públic en "un punt i mig del PIB". D'aquesta manera, la ministra busca desmarcar les futures mesures de qualsevol acusació de frivolitat, argumentant que atacar les causes reals de la baixa productivitat implica millorar el benestar dels treballadors, mentre es combaten les pràctiques fraudulentes que tant dany causen al sistema.

L'anunci obre ara un procés de diàleg amb els agents socials (sindicats i associacions empresarials) per a la concreció de la norma. Es preveu un debat intens, especialment en relació amb el finançament d'aquests permisos i la seva assimilació per part de les pimes, que constitueixen la major part del teixit productiu espanyol. No obstant això, el plantejament de Díaz situa el benestar emocional dels ciutadans en el centre de les polítiques públiques, entenent que la qualitat del treball i la justícia social es mesuren també per com una societat tracta als seus membres en els moments de major vulnerabilitat.