“Potser per mandra, per desconeixement, perquè comporta un cost o, fins i tot, perquè està relacionat amb la mort, molta gent no té testament”, constata Laura Lobo, advocada especialitzada en família i herències, en un podcast de l'Institut Europeu d'Assessorament Fiscal (INEAF). Però adverteix de la conveniència de fer un testament encara que no es posseeixin propietats de gran valor.

És aconsellable fer testament?, quan l'hem de fer?, quant ens costarà?, què és la legítima?, és possible desheretar un fill?... l'advocada respon a totes aquestes qüestions.

Malgrat que molts creuen que els testaments són per als rics o per als que acumulen propietats, Laura Lobo aclareix que no és així per moltes raons, entre les quals destaquen aquestes tres:

• Redueixen els costos burocràtics. El procés de successió és “més fàcil i ràpid” quan hi ha testament i, a sobre, també més barat. Si no n’hi ha, s’haurà de tramitar una declaració d’hereus davant de notari, amb la consegüent demora i minuta professional. Un testament bàsic davant de notari pot sortir per 60 euros.

• Permet que sigui el testador qui decideixi com es distribueixen els seus béns perquè, si no hi ha testament, s'aplicarà el que disposi la llei, que necessàriament no té per què coincidir amb el que volia el difunt.

• Pot ser una eina útil per a evitar enfrontaments familiars posteriors. Si el testador creu que l’herència pot generar conflicte, poden realitzar les disposicions que es consideri oportú. Disposa de “molta capacitat de decisió”.

D’entrada, Lobo recorda que les comunitats autònomes de Catalunya, País Basc, Navarra, Galícia i les Illes Balears tenen un dret propi en matèria de successions, diferent de la resta de l'Estat, on s’aplica el Codi Civil o “Dret comú”. En aquest pòdcast es refereix a aquest règim comú, si bé molts dels preceptes poden ser compartits.

Aquestes són algunes de les qüestions que cal tenir en compte:

• Es poden heretar deutes?. Quan se succeeix una persona, “no només rebem els seus béns, sinó també les seves obligacions o deutes. Són molt comuns els deutes tributaris. Quan algú mor –per exemple, al mes de març– cal fer-li la declaració de l’IRPF de l’any anterior. Si era autònom, cal fer-li la liquidació. L’hereu assumeix aquesta obligació, encara més quan hi ha deutes respecte a tercers”. A vegades, una herència pot ser negativa perquè hi ha més deutes que drets o béns. Aconsella tenir-ho en compte abans d’acceptar-la.

• Es poden heretar responsabilitats per delictes? Les responsabilitats penals no es transmeten, però sí les responsabilitats civils. Per exemple, les indemnitzacions que s'han d'abonar a les víctimes.

• Què passa si el difunt no ha fet testament? “Hi ha qui té la idea que no cal fer testament perquè no es posseeixen béns importants. Però convé fer testament: la tramitació és més ràpida. Si hi ha testament, també és més barat el tràmit. Si no n'hi ha, s'ha de tramitar una declaració d'hereus, que té un cost superior davant el notari i porta més temps”.

• Com es reparteix l'herència si no hi ha testament? En aquest cas, “es distribueix l'herència segons el que digui la llei, però si n'hi ha, és més fàcil perquè és el testador qui disposa com vol deixar els seus béns”.

• Qui són els ‘hereus forçosos’? Són els familiars del difunt, primer els seus descendents i, si no en té, els seus ascendents, o sigui, els pares o avis si continuen amb vida. El cònjuge també és un “hereu forçós” o “legitimari”. El mínim que rep, que és la legítima, és un terç dels béns en usufructe, tot i que es pot canviar aquesta situació mitjançant el testament. L’usufructe és l’ús i gaudi vitalici d’un bé, que podrà llogar però no vendre.

• Què passa si el difunt no té família? Si no hi ha parents fins al quart grau (quatre generacions), els béns aniran a l’Estat. “Però és fals que si no fas testament s'ho queda tot l’Estat. Això només passa si no hi ha familiars”.

• Es pot desheretar un familiar? “És possible, però és difícil”. Hi ha d’haver alguna de les causes que estableix el Codi Civil: per exemple, que hagi estat condemnat per atemptar contra la vida del testador, cònjuge o descendents; o haver acusat falsament el testador de la comissió d’un delicte; o haver-lo intimidat per canviar el testament. Aquestes són les causes generals, però després hi ha les específiques: “per desheretar un fill, una de les causes és que hagi negat aliments als seus pares, que els hagi maltractat d’obra o injuriat greument”. Però la qüestió de fons, com subratlla l’advocada, “és que no només s’ha de dir la causa, sinó també provar-la” per desheretar un fill o familiar.

• Com es distribueix l'herència? En tres terços: al primer se l'anomena legítima estricta, que es dona als fills a parts iguals; el segon, anomenat de millora, permet donar més a un o uns fills que a uns altres; i, finalment, hi ha el terç de lliure disposició, que el testador decideix a qui el dona i que pot incloure terceres persones, institucions o entitats benèfiques. Si es constitueix com a hereus universals els fills, aquests rebran tota l'herència. Però si no hi ha testament, no es pot deixar més a un que a un altre fill. Tots els fills es consideren hereus, estiguin dins o fora del matrimoni.

• Què es pot decidir en un testament? “Pots decidir moltes coses. Imagina’t que tens fills menors i et preocupes per qui els cuidarà. Pots nomenar un tutor. No es complirà com a tal perquè, en última instància, ho decidirà un jutge. Però és una cosa que s’escoltarà i es tindrà en compte”.

• Quins impostos es paguen? El de successions i donacions, cedit a les comunitats autònomes, i el de la plusvàlua, que és municipal. “Quan s’hereten béns urbans cal tenir en compte l’increment de valor igual que si es tractés d’una compravenda”. “Quan s’hereta dels pares, no es paga gaire perquè els impostos estan bonificats, el problema és quan s’hereta d’un oncle, parent llunyà o amic. En aquest cas no hi ha tanta bonificació i l’impost puja. Fins i tot podria generar problemes per afrontar-lo en determinades situacions”.