Marc Puig Guasch, de 64 anys, president executiu de la cotitzada Puig, pertany a dues destacades nissagues empresarials catalanes: per part paterna, forma part de la tercera generació dels perfumers Puig; i per la materna, de la sisena generació dels cotoners Guasch, que van començar amb la fabricació de mocadors de tela i que, per culpa de la irrupció dels kleenex de paper, es van diversificar cap a la moda de bany, pijames, bates i bòxers.

La històrica empresa Guasch Hermanos acaba de canviar aquest nom pel de Guasch Fashion Group, més glamurós, i en el seu consell d’administració han entrat Marian i Antonio Puig Guasch, germans del president de Puig, segons consta en una recent anotació del butlletí del Registre Mercantil. En l’actualitat, en aquest consell coincideixen tres dels cinc germans Puig Guasch: a més dels nouvinguts Marian i Antonio, ja hi era Daniel des que, el 2022, va agafar el lloc de la seva mare, Maria Guasch Julià, si bé aquesta continua com a accionista, amb una participació del 40%. L’altre 60% se’l reparteixen als seus nebots Guasch Torrens (cosins dels Puig Guasch). El nom del president de Puig no apareix formalment en aquesta empresa tèxtil, però sí bona part de la seva família.

Qui tingui una edat recordarà els anuncis publicitaris dels mocadors Guasch de finals dels seixanta, la seva època més esplendorosa, amb eslògans com ‘Un pañuelo con clase es un pañuelo Guasch’, a les revistes, o ‘Pañuelos Guasch, también para sonarse’, a la televisió, amb imatges d’un lladre que els utilitzava per esborrar les seves empremtes de la caixa forta. Eren els mocadors de més qualitat del mercat, que es venien en estoigs de tres i sis unitats, i tenien una línia expressa per lluir-los a la butxaca superior de l’americana. Encara fabriquen aquestes peces de tela, si bé ara estan centrats en la moda íntima i de bany.

Els orígens empresarials de Guasch es remunten al 1859, fa més d’un segle i mig, a Capellades (Anoia), on encara mantenen les instal·lacions i la seu social. Al llarg de la seva història han patit crisis, com qualsevol indústria tèxtil, però ara han tornat a una fase d’expansió. La tardor passada van comprar Massana (Centro Textil Massana), de Mataró, una altra marca històrica, amb més de 50 anys d’existència, que fabrica roba interior i de bany. I el 2019 van adquirir Red Point, de Llagostera, coneguda pels seus banyadors. Les seves principals marques són Guasch (pijames per a home i dona, bòxers masculins i mocadors), Diacar (pijames i roba interior infantil), Red Point (moda de bany) i Massana.

La principal empresa del grup, ara rebatejada amb el nom de Guasch Fashion Group, va facturar el 2024 prop de 9 milions d’euros, un 13,91% menys que un any abans, amb un benefici de només 300.000 euros, un 46,42% menys. En l’informe de gestió que acompanya els comptes van atribuir aquest retrocés a “la caiguda generalitzada del sector” si bé apunten la previsió de “recuperació” en els exercicis següents. ON ECONOMIA s’ha dirigit a Guasch per conèixer els plans darrere el canvi de nom de l’empresa i de l’aposta decidida de la branca dels Puig per aquestes marques tèxtils, però, al tancament d’aquesta informació, no havien donat resposta.

Història empresarial

El 1859, els germans Isaac i Francesc Guasch Pujol van comprar uns terrenys a Capellades on van aixecar la primera fàbrica. El 1905, Matías Guasch Horts va posar en marxa el primer taller de filatura i va obrir una oficina comercial a Barcelona per expandir el negoci de mocadors a l’Estat i a l’estranger. Es feien càrrec de tota la cadena de valor, des de l’arribada del cotó, filatura, teixit, tints, estampats, acabats... fins a l’estratègia comercial. El 1922, encara amb la direcció de Matías Guasch, es va fer un salt endavant amb l’ampliació de la fàbrica mitjançant edificis annexos i la modernització dels processos. Durant la República, es va crear l’anomenat retiro obrer pels treballadors, que els garantia una pensió quan es jubilessin, però durant la Guerra Civil es van dinamitar les instal·lacions. No va ser fins al 1943 que es va reconstruir la fàbrica de Capellades.

Una treballadora amb la màquina de tallar mocadors en la dècada dels cinquanta / Guasch Fashion

A partir dels anys seixanta, Matías i José Guasch Julià –germans de Maria, la mare dels Puig Guasch– van impulsar el negoci amb la modernització tecnològica, l’expansió dels mercats i la publicitat. El 1967 van aparèixer els primers anuncis a la televisió del mocador de butxaca per a les americanes, un símbol d’elegància. Però, a mitjans dels vuitanta, ja es va notar l’impacte dels mocadors de paper d’un sol ús, que van arraconar els de tela, i es van veure afectats per la crisi del sector tèxtil. El 1992 es van declarar en concurs de creditors, però van aixecar-lo amb nous productes. En la dècada dels 2000 van apostar per la moda íntima i de bany, si bé sense abandonar els mocadors de tela: van ser capaços d’innovar, de produir-ne d’ecològics, amb cotó 100% blanquejats sense clor i amb motius temàtics per atraure nous clients. Per exemple, el 1999 van triomfar amb una col·lecció de mocadors inspirada en obres d’Antoni Tàpies amb motiu dels 100 anys del Barça.

Les seves marques de moda íntima i de bany es caracteritzen per uns productes de qualitat amb dissenys sobris. Disposen d’unes oficines comercials a Terrassa, centre neuràlgic del tèxtil català, i d’una instal·lació logística a la Roca del Vallès i un outlet. Encarreguen part de la producció a indústries externes i, de fa anys, tenen un soci xinès. Venen sobretot a través del canal multimarca, també online, i estan presents als grans magatzems, des d’El Corte Inglés a les galeries franceses Lafayette. La seva actual estratègia és la de créixer, com ha quedat palès amb l’adquisició de Massana.

Protagonistes

Els Puig Guasch són una de les quatre branques familiars que estan en la propietat del grup de perfumeria Puig, fills de Mariano Puig Planas (1927-2021) i Maria Guasch Julià. El més gran dels fills, Marian Puig Guasch, ha entrat en el consell de Guasch Fashion Group després de deixar, el desembre passat, la presidència del laboratori dermoestètic Isdin, que està controlat a parts iguals per Puig i la farmacèutica Esteve. Feia 10 anys que estava en el càrrec. Mesos abans, també va sortir dels patronats de l’escola de negocis Esade i de l’Institut Químic de Sarrià. De fa temps està deixant càrrecs en institucionals per centrar-se en la gestió patrimonial. L’estiu de 2024 ja es va incorporar al consell d’Exea Empresarial, el hòlding de les quatre branques dels Puig mitjançant el qual controlen la seva participació en el grup de perfumeria. Marian és consogre d’Ana Botín, ja que una de les seves filles, Júlia Puig Cabanés, és l’esposa de Felipe Morenés Botín, l’hereu de la presidenta de Banco Santander.

Antonio Puig Guasch, que també acaba d’entrar en el consell de Guasch Fashion, és dels més discrets tot i que està en múltiples consells d’administració d’empreses del grup familiar, des de les industrials a les immobiliàries, incloses les patrimonials. I Daniel, que ja formava part del consell de Guasch Fashion des que va rellevar la seva mare fa quatre anys, està implicat en organitzacions empresarials –com el lobby Barcelona Global– i en el món de la vela, ja que és el president del comitè executiu de la Fundació Barcelona Capital Nàutica, que va vehicular les aportacions d’administracions públiques i empreses privades per l’última edició de la Copa Amèrica.

La mare, Maria Guasch Julià, va abandonar fa quatre anys els consells d’empreses si bé s’ha mantingut en el món de la filantropia. Per exemple, forma part del patronat de la Fundació Elena Barraquer, dedicada a la lluita contra la ceguesa, que porten a terme sobre el terreny. Una de les activitats és operar de cataractes i altres problemes oculars a persones sense recursos de països pobres.

En el consell de Guasch Fashion també hi ha Jordi i Javier Guasch Torrens, descendents de la família fundadora, si bé el primer executiu és Lluís Costa Morales, vinculat a l’empresa des de 1990 i CEO des de 2007. Actualment, és un dels vicepresidents del Clúster Català de la Moda després d’haver presidit aquesta entitat.