Cinc dies enrere, la farmacèutica Uriach confirmava que busca un inversor internacional per finançar el seu creixement a Europa. Aquest és l'últim anunci del repartiment del pastís empresarial de les farmacèutiques fundades a Catalunya, entre finals del segle XIX i principis del XX, els que poden considerar-se els emprenedors de l'època. D'ells van sorgir importants sagues empresarials familiars, que es van sumar a la lluent i poderosa burgesia catalana provinent d'altres sectors, algunes de les quals perduren en els nostres dies i figuren entre les 200 famílies més riques d'Espanya, amb tentacles en altres sectors com l'immobiliari i exercint de mecenes i filantrops. Malgrat tot, moltes altres es van quedar pel camí; es van vendre o han desaparegut. Les que han sobreviscut afronten el segle XXI amb molts i importants reptes al davant, perquè les noves tecnologies, la digitalització i la sostenibilitat els obliguen a redefinir els models de negoci per continuar creixent internacionalment, seguir sent competitives i tenir una estructura financera tan sanejada com sigui possible. Han d'aconseguir el còctel perfecte: rendibilitat i creixement i, per això, necessiten recursos.

Ara com ara, la realitat del sector farmacèutic mostra que, entre les grans que competeixen amb les multinacionals europees i americanes, únicament el grup Ferrer Internacional resta en mans de Sergi Ferrer-Salat Serra Di Migni, membre de la segona generació, ja que va fundar la companyia el seu pare Carlos Ferrer Salat. Especialitzada en productes de prescripció i propietària del Gelocatil -un fàrmac que es va fer seu Sergi Ferrer-Salat amb la compra de la també familiar Laboratoris Gelos, el 2007-, Ferrer és una empresa professionalitzada que va elevar les seves vendes fins a 563 milions d'euros i va duplicar el seu benefici fins a 15 milions d'euros, el 2021 -les últimes dades disponibles. El 60% dels seus ingressos procedeix de l'estranger i ocupa 1.800 persones.

No sense passar algunes etapes d'ajustos -la més recent en 2019- i d'un procés de sanejament pels nivells de deute -de 100 milions, el 2022-, grup Ferrer Internacional es resisteix a recórrer als fons institucionals internacionals o al mercat borsari, però manté un creixement sostingut, després del gir estratègic iniciat el 2018 per centrar-se en dues àrees terapèutiques: les malalties del sistema nerviós central i les pulmonars. Els pilars del creixement són les inversions en R+D i l'ampliació de capacitat productiva en les diverses plantes que té a Catalunya i en la seva filial Alexza Pharmaceuticals, a San Francisco (Califòrnia). La companyia s'ha quedat sola entre les big four pharma catalanes. El secret per a aquesta autosuficiència? Es guarda portes endins; no són propicis a difondre'l.

A l'altra cara de la moneda, Laboratoris Esteve, Almirall i Grifols han recorregut al finançament extern, amb cessió directa del capital o amb la sortida a borsa. En el cas d'Uriach, l'estratègia ha estat vendre els actius productius i abandonar la fabricació de fàrmacs. En totes elles, la professionalització dels òrgans de direcció s'ha establert progressivament amb diferents fórmules per cedir més o menys poder sobre la gestió diària; i amb més o menys èxit.

Fa poques setmanes, Laboratoris Esteve -companyia fundada el 1929 per Antoni Esteve Subirana, a Manresa (Barcelona)- va anunciar que cedia un 26% del capital al grup alemany Lubea, amb l'objectiu de seguir la seva expansió, digerir un procés d'adquisicions -el 2020, va comprar la farmacèutica alemanya Riemser- i centrar-se en la investigació en medicina especialitzada per al tractament de patologies neurològiques, amb importants avenços farmacològics en Parkinson o Alzheimer; a més de conservar els seus històrics medicaments com Afterbite, Dormidina o Triptomax. En mans de la tercera generació -amb tres branques familiars-, Esteve ha sabut teixir aliances amb altres de grans del teixit empresarial com la família Puig, del grup de perfumeria Puig, compartint la companyia Isdin -al 50%-, i amb visió internacional amb la japonesa Teijin Pharma, a Esteve Teijin Healthcare, la seva filial de teràpia respiratòria. El 2022, la farmacèutica Esteve va ingressar 644 milions d'euros, un 15% més que l'any anterior, i el resultat operatiu (ebitda) va registrar un avanç exponencial del 44%, passant dels 87 milions de 2021 als 125 milions de l'any passat. Al seu torn, el benefici abans d'impostos es va situar en 99 milions d'euros, amb un creixement del 241%.

També en boca de tothom, informativament parlant, Almirall. La companyia de la família Gallardo, empresa cotitzada, vol sortir de compres i ultimar les fases d'investigació d'alguns fàrmacs amb la intenció d'invertir 400 milions en R+D+I, en els pròxims tres anys. Per a això, ha realitzat una ampliació de capital per 200 milions, avalada per la família amb 120 milions, que és titular indirectament d'aproximadament el 59,66% del capital social de la societat -la cotització a la borsa està controlada per fons institucionals internacionals-. El grup és al mercat borsari des de 2007, amb un pas fulgurant per l'Ibex-35 (el més recent entre juny de 2020 i juny de 2022). El 2017, Almirall va reorientar la seva estratègia cap a la dermatologia mèdica, amb una forta aposta per la innovació com a model de creixement a llarg termini. En aquell temps ja havia digerit la gran operació realitzada 20 anys: la fusió amb una altra de les grans catalanes del sector, Prodesfarma -de la família Vila Casas i que Uriach va aprofitar per quedar-se amb la que ara és una de les seves marques més reconegudes de productes per a la cura personal de la salut, Aquilea-.

Els orígens d'Almirall es remunten a 1943, quan Antonio Gallardo Carrera va fundar a Barcelona el laboratori, en col·laboració amb el farmacèutic Víctor Almirall Rius. En l'actualitat, la regeix la tercera generació de dues branques de la família Gallardo i els poders executius en mans de Carlos Gallardo, després que l'any passat alguna cosa va fallar en la professionalització de la direcció executiva que ostentava el conseller delegat Gianfranco Nazzi. El negoci d'Almirall supera els 860 milions d'euros, amb un resultat operatiu (ebitda) de 198,3 milions d'euros, a tancament de 2022, un 15,8% menys que a l'exercici anterior, per la inversió més important realitzada en R+D, l'augment de les despeses generals i d'administració, així com pel comportament del mercat als Estats Units. Amb 1.800 empleats, té marques com Ilumetri, Ebastel o Almax.

Pel que fa a la companyia Grifols, es pot dir que no passa per la seva millor etapa. De tot el sector ha estat una de les més perjudicades per la crisi sanitària de la covid-19. En dos anys, Grifols ha perdut la meitat del seu valor a la Borsa, però resisteix a l'IBEX 35. Des de 2006, Grifols cotitza al Mercat Continu espanyol i, des de 2008, forma part de l'IBEX 35. El hòlding es dedica a desenvolupar medicaments derivats del plasma -que obté la mateixa companyia a través d'una xarxa internacional amb 390 centres d'extracció, la major part als Estats Units- i altres solucions biotecnològiques innovadores. El 2023, està immersa en un pla de reestructuració -que inclou l'acomiadament de 2.300 empleats- i la reducció de deute, que es va disparar amb la compra de l'alemanya Biotest, l'any passat. Tres branques de la segona i tercera generació de la família Grífols es reparteixen al voltant d'un 27% de la firma, fundada a Barcelona, el 1909, com un petit laboratori familiar d'anàlisis clíniques que regentava Josep Antoni Grífols. Però en la situació actual i davant de la pressió dels mercats financers i els fons internacionals, la família s'ha vist obligada a professionalitzar la companyia, una cosa que fins ara era impensable. Thomas Glanzmann és el nou president executiu de Grifols, un grup que va facturar 6.064 milions d'euros, el 2022, un 22,2% més que l'any anterior, però que va retallar els beneficis de 625 milions el 2019 a poc més de 208 milions el 2022, i que va assolir un deute de més de 9.000 milions.