Santander, BBVA, Sabadell i Kutxabank han coincidit aquest divendres, en una encontre del sector financer, que els tipus d'interès podrien haver tocat sostre a Europa i previsiblement començaran a baixar en la recta final de 2024, d'aquí a un any. El Banc Central Europeu va interrompre les pujades de tipus en el 4,5% el mes d'octubre passat (després de 10 alces en poc més d'un any), després d'entreveure que la inflació de la zona euro començava a moderar-se i l'economia, a desaccelerar-se.

L'objectiu de Christine Lagarde, presidenta del BCE, ha estat precisament aquest: refredar l'economia i frenar la pujada de preus. Si bé, l'objectiu d'inflació a Europa és baixar-la al 2%, igual com en els Estats Units, on la Reserva Federal també va decidir fa dos mesos interrompre les pujades de tipus en el 5,5%.

En aquest sentit, Ángel Rivera, conseller delegat del Banc Santander a Espanya indicava que el mercat americà apunta, ja que la baixada de tipus "serà abans del previst", encara que a Europa caldrà esperar. La inflació està sent "positiva", sobretot la subjacent pels preus de l'energia. Si manté aquest ritme, el BCE podria també anticipar-se.

Encara que advertia, baixar la inflació del 3% al 2% és el procés "més dur", malgrat que no ha estat senzill baixar-la d'on venia, del 9,8% assolit el juny de 2022, just un mes abans que s'iniciés la primera pujada de tipus. "Preveiem un 2024 amb tipus d'interès en entorn actual, però si les dades macroeconòmiques segueixen com fins ara es podrà veure una baixada en l'última part de l'any a Europa". Als Estats Units, insistia, "pot ser abans".

El conseller delegat de Banc Sabadell, Cèsar González-Bueno, coincidia que serà en la segona meitat del 2024 quan es produeixi "un lleuger repunt de tipus a la baixa". Mentrestant, esperen que es mantinguin com fins ara i no hi hagi més pujades "tret que hi hagi un xoc" com els esdeveniments geopolítics recents. L'executiu comparteix que la pujada del 0% al 4,5% en poc més d'un any, ha estat ràpida, però assegurava que "aquests tipus no són anormals".

En aquest sentit, indicava també que les empreses i les famílies són reflexos d'això perquè la morositat és estable i les alertes primerenques (els impagaments a curt termini) no despunten. Una situació, explicava, que es produeix per les mesures que es van prendre en la pandèmia (els ERTO i l'ICO) que han permès a les llars i pimes a tenir liquiditat, a més de l'estalvi que es va generar en aquella època i que ara els està permetent reduir deute.

"El punt d'equilibri hauria de ser entre el 2-3%"

En la mateixa línia, Peio Belausteguigoitia, Country Mànager de BBVA Espanya, comentava que, malgrat que les regles de joc han canviat i tenim un escenari de pujades de tipus "molt brusc i abrupte", les taxes d'ocupació són "històricament altes" i en aquest context, Espanya compara favorablement amb la resta de països de la Unió Europea. El que està fent que, malgrat que el preu dels diners sigui més car, no s'hagi disparat la morositat dels crèdits o les hipoteques.

En aquest sentit, explicava que la mora és més baixa que el 2019, encara que si les compares amb 2022 "lògicament hi ha un deteriorament". Belausteguigoitia agregava que malgrat el tsunami de canvis de tipus, "la resistència de les empreses, famílies i particulars està sent molt fort".

Eduardo Ruiz de Gordejuela, conseller delegat de Kutxabank, s'ha referit a la recent declaració del vicepresident del BCE, que va indicar que la rendibilitat actual de la banca és un miratge. "Efectivament, això ha estat una cosa excepcional perquè l'escenari ha canviat de manera brusca i ens ha permès agafar oxigen, però no serà sostenible, veiem una moderació". Recordava que la banca ve d'èpoques atípiques o anòmales, on els tipus han estat en negatiu gairebé 8 anys, però també ho és passar del 0% a 4% en un any.

Segons la seva opinió, el punt d'equilibri hauria d'estar entre el 2-3% perquè permetria a les empreses i famílies tenir projectes d'inversió a llarg termini, amb tipus d'interès estables. Perquè no hi ha un problema d'oferta de crèdit, sinó de demanda. I si els tipus s'estabilitzen, assegura que "es tornarà a reactivar".