CaixaBank és una de les 'afectades' per l'impost governamental extraordinari amb què l'Executiu espanyol espera obtenir 3.000 milions d'euros a dos exercicis. De cara al Govern presidit per Pedro Sánchez, la banca és un dels sectors que està traient profit d'una situació complexa per a l'economia internacional, marcada per les progressives pujades de tipus d'interès donades per frenar la incessant inflació. Malgrat que l'enduriment monetari és una llosa per a totes les companyies, les entitats bancàries, de moment, no estan notant l'efecte negatiu que les pujades de tipus estan fent a altres empreses.
De fet, res més lluny de la realitat, les variacions monetàries estan beneficiant el negoci dels bancs, entre els quals es troba CaixaBank. L'entitat bancària catalana, una de les que més s'ha encoratjat als últims exercicis, i la que més clients té a Espanya, ha d'afrontar un pagament de 400 milions d'euros per exercici, una quantitat que, de cara al banc, no hauria de pagar. I amb aquestes, CaixaBank, com la resta d'entitats afectades per l'esmentat tribut, ha decidit recórrer l'impost extraordinari del Govern d'Espanya. Entenen que no té lògica i, a més, el CEO de la companyia, Gonzalo Gortázar va explicar durant la jornada d'ahir que "hi ha motius de pes per recórrer l'impost", tal com va informar ON ECONOMIA.
El Govern d'Espanya és present en CaixaBank
Malgrat això, i naturalitzant que CaixaBank, com la resta dels bancs afectats pel tribut, ha recorregut l'impost governamental en entendre que és injust, aquest compta amb un 'hàndicap' que no tenen la resta dels seus homòlegs. I és que, el FROB (Fons de Restauració Ordenada Bancària) és el segon màxim accionista del banc amb el 16,1% del capital. Dit d'una altra manera, entre els principals accionistes de CaixaBank figura una institució que pertany al Ministeri d'Economia i Empresa, és a dir, al Govern espanyol.
Pel que sembla, a CaixaBank no li ha pesat la presència del FROB a la seva capital a l'hora de recórrer l'impost. L'escenari és que l'entitat presidida per Goirigolzarri ha recorregut un impost governamental comptant que el segon màxim accionista de l'empresa és un ens del Govern espanyol.
Recórrer l'impost, una "obligació" per a CaixaBank
Malgrat això, aquest dimecres, el president de CaixaBank ha assegurat que tots els accionistes del banc entenen la decisió adoptada per l'entitat, ja que recórrer l'impost extraordinari és una "obligació" de la firma bancària. Des d'un inici, tots els bancs 'damnificats' pel tribut governamental van mostrar la seva disconformitat per la mesura adoptada pel Govern d'Espanya en entendre que és un "impost arbitrari i injust", com en el seu moment van dir Oliu (Banc Sabadell) o Dancausa (Bankinter).
CaixaBank està en una línia similar a la dels seus homòlegs, ja que entén que l'esmentat tribut no tindria per què aplicar-se sobre les entitats bancàries. Com fos, el seu cas és diferent, perquè el segon màxim accionista de la companyia és precisament el mateix Govern d'Espanya. Fins i tot això, Goirigolzarri ha explicat que la decisió ha estat presa pel consell d'administració per deure fiduciari, ja que aquest òrgan ha de vetllar per l'interès de tots els accionistes, inclòs el FROB.
Preguntat per la presència de l'organisme estatal en l'accionariat de CaixaBank, Goirigolzarri ha comentat que "espera i estic segur que la decisió l'entenen tots els accionistes".
El FROB figura al banc des de novembre de 2021
El FROB figura com a segon màxim accionista de l'entitat catalana des del 12 de novembre de 2021, data en la qual CaixaBank va absorbir Bankia, que estava en una tessitura complexa. A partir d'allà, el Govern d'Espanya va entrar en l'accionariat d'una companyia que, en els últims anys, ha viscut un creixement comercial positiu, aixecat en gran part de moment del sector bancari, en el qual la demanda s'ha mantingut constant, malgrat que el 2022 es va agreujar la conjuntura econòmica.
Quant al FROB, a finals de 2022 es va conèixer que l'organisme públic prolonga la seva estada en l'esmentada companyia fins al desembre de 2025, en entendre que així "s'assegura una eficiència més gran en l'ús dels recursos públics, maximitzant el valor de recuperació de la participació de l'Estat espanyol i responent així a l'objectiu últim de protegir l'interès general".