CaixaBank recorre l'impost a la banca, pel qual pagarà 400 milions aquest any. El seu conseller delegat, Gonzalo Gortázar, assegura que hi ha "motius de pes" i a més, tenen "obligació" amb els seus 600.000 accionistes minoritaris. "No me l'han posat a mi, sinó a tots", destacava aquest dimarts durant la seva intervenció en una encontre financera. L'executiu rebutja que el Govern espanyol, el seu segon accionista amb més del 16% del capital, penalitzi a les empreses per guanyar més diners després de les pujades de tipus d'interès i recorda que la decisió de pujar el preu dels diners l'ha pres el Banc Central Europeu per controlar la inflació i no la banca".

"Perquè una societat guanyi més, no ha de pagar més impostos. Si incrementes les taxes, penalitzes la mida de la societat". Segons el seu parer, la manera de posar l'espatlla "no és desincentivant les grans empreses" perquè es tradueix "en una menor productivitat i riquesa a Espanya". Gortázar insistia, "no demanem que posem l'espatlla amb impostos tan elevats, no fem que sigui progressiu l'impost de societats perquè no passa en cap altre lloc".

En aquest sentit, el CEO de CaixaBank defensava que el banc sí que posa l'espatlla i per exemple, són l'única entitat present en 470 municipis d'Espanya, on la resta del sector no ha seguit la mateixa política. També tenen 364.000 comptes socials i bàsics en els quals els seus clients no paguen cap comissió i han condonat lloguers a 4.000 famílies des de la pandèmia. "Fem moltes coses", afegia.

En aquesta mateixa encontre, Carlos Ventura, director general de Banc Sabadell, recordava que van ser de les primeres entitats en impugnar l'impost i igual com el de CaixaBank, justifica que ho han fet perquè "recau sobre els accionistes del banc, més de 200.000 que a més són en la seva gran majoria petits. Pensem que és la nostra responsabilitat".

Però el directiu creu que hi ha més elements que fan que es pugui recórrer, un és que avui la banca "ja paga molts impostos a Espanya". En aquest sentit, apuntava a un estudi de la consultora PWC que diu que destinen gairebé el 50% dels seus beneficis a pagar tributs. D'altra banda, destacava que les pujades de tipus d'interès s'estan produint a tot Europa, però només s'està penalitzant a les entitats espanyoles, el que produeix "desigualtat i altera la competència".

CaixaBank i Sabadell segueixen els passos d'altres entitats financeres que, després de pagar la primera meitat de l'impost el mes de febrer passat, han anunciat el recurs. Ibercaja ho va fer fa només uns dies, igual com Bankinter i Kutxabank. Abans, les patronals bancàries, AEB i CECA, van anunciar que havien impugnat l'ordre Ministerial que ha permès la creació d'aquesta taxa, que grava el 4,8% dels ingressos i comissions de les entitats.

D'altra banda, el CEO de CaixaBank també es pronunciava sobre totes les crítiques que està rebent la banca. A més dels beneficis "extraordinaris" que li atribueix el Govern espanyol, també s'ha enjudiciat l'elevat salari dels banquers espanyols, que van guanyar més de 50 milions d'euros de manera conjunta el 2022.

Gortázar creu que "és lògic" que la banca rebi tantes crítiques perquè són un sector "rellevant", que intermèdia en els fluxos monetaris i les accepten "amb esportivitat". Reconeix que el sector va cometre errors importants en la crisi financera de 2008 i algunes entitats van generar un cost al contribuent, però assegura que "avui la situació és molt diferent" i els qui van ser responsables de les pèrdues passades "ja no gestionen el sector en aquest moment".

Sobre la pujada de tipus d'interès, concretament, recordava que és una decisió que pren el BCE i no la banca", i que al seu torn ve condicionada per una inflació elevada, que es va originar a conseqüència de la guerra a Ucraïna. Però també per una política monetària i fiscal molt expansiva en any passats. Tanmateix, recordava que tot el sector ha acordat amb el Govern unes mesures d'alleujament per als deutors hipotecaris que puguin tenir dificultat a fer front al pagament dels seus préstecs.

El número dos de CaixaBank diu que encara el nombre de persones que s'han acollit a aquesta mesura al banc "és reduït", però això no vol dir que aquest número no pugi perquè la translació dels tipus encara no ha segueixo generalitzada. "Pel nostre propi interès i l'interès social hem de tenir cintura per renegociar", ja que la banca no vol que es produeixi un augment elevat de la morositat, encara que ja esperen un repunt el 2023.

Ventura, de Sabadell, també creu que és "raonable" pensar que hi haurà empreses que no puguin repercutir igual l'impacte de l'energia i tinguin més dificultats de pagament. El directiu assegurava que, de moment, no estan observant aquest repunt, però també ho esperen aquest any.