Es preveu un estiu històric per al sector aeri. L'oferta de seients per volar des d'Espanya ja supera la de 2019 i les aerolínies estan gairebé a la mateixa capacitat de llavors, però les companyies no estan exemptes de riscos. Alguns aeroports europeus tornen a estar col·lapsats de nou, els problemes a França per la vaga dels controladors aeris estan provocant milers de cancel·lacions i com a teló de fons sorgeix l'amenaça d'una vaga general de pilots a Espanya.

El Sindicat Espanyol de Pilots de Línies Aèries (Sepla) ha declarat la seva intenció de fer una vaga en totes les companyies i a mi això em sembla una irresponsabilitat", comenta Javier Gándara, president de l'Associació de Línies Aèries (ALA) en una entrevista amb ON ECONOMIA. "Cada companyia té les seves negociacions i els seus conflictes. En easyJet (on a més és director general per al sud d'Europa) vam tenir la nostra pròpia vaga de pilots i tripulants de cabina l'estiu passat, igual com altres companyies com Ryanair, que és el que està passant ara amb Air Europa i Air Nostrum," explica.

"Però això és una cosa i una altra, és fer aquest tipus de declaracions que ja estan tenint repercussió en la premsa sensacionalista britànica, on es diu que serà un caos aquest estiu". Gándara creu que aquest tipus de notícies "és l'últim que fa falta ara mateix", sobretot, "quan cal veure com es pot organitzar una vaga de totes les companyies aèries per alguna cosa que, diguem, no depèn de nosaltres".

El president d'ALA recorda que la queixa dels pilots és per com es van establir els serveis mínims durant vagues passades i, per tant, la queixa ha de ser contra el Ministeri de Transports", no amb les companyies. "Em sembla que agafar com a ostatges a tots els passatgers aquest estiu ara que comencem a veure el camí de la recuperació és una irresponsabilitat. Però confio que les diferents negociacions tinguin els seus resultats i no arribem a aquesta situació".

El sector aeri també s'està veient afectat des del mes de febrer passat per les vagues de controladors aeris a França, que previsiblement s'allargaran fins al setembre. Un estudi d'impacte realitzat per Eurocontrol mostra que el país més afectat, després de la mateixa França, és Espanya i les aerolínies Air Europa, Ryanair i easyJet. Precisament aquestes dues últimes són la primera i la cinquena per tràfic de passatgers al nostre país, la qual cosa els ha portat a ajustar la seva oferta en els mesos vinents.

En l'àmbit sectorial, les companyies han programat menys seients a Espanya dels que havia anunciat Aena al principi, es va dir que serien un 4,4% més a l'estiu de 2023 respecte al del 2019, però finalment serà un 3%. "Les aerolínies ens preocupen les vagues a França". En el cas concret d'easyJet, revela, el 70% dels seus vols sobrevolen o tenen origen o destí França i una vaga d'aquest estil, on no s'estableixen serveis mínims o s'avisa amb poca antelació, fa que les xifres variïn.

Per aquesta raó, totes les aerolínies han demanat a la Comissió Europea una resposta. "No té sentit que un país pugui bloquejar tot el transport aeri d'Europa". ALA demana que, igual com quan a Espanya o Itàlia hi ha una vaga s'estableix una protecció del 100% dels sobrevols, això també es dugui a terme al país gal. D'aquesta manera, "poden veure's afectats els vols amb origen o destí França, però no els sobrevols. I d'aquesta forma no li contes la mobilitat dels ciutadans. És la petició d'easyJet i de les associacions".

"Alguns aeroports segueixen amb problemes de capacitat"

Les aerolínies ho tenen tot preparat perquè sigui un estiu rècord, assegura. "Tot està a punt per poder operar els vols programats, però hi ha factors exògens que no depenen de nosaltres" i després de França, que és actualment "el que més ens preocupa" està la falta de capacitat d'alguns aeroports. Gándara presumeix que Espanya "ha fet els deures" i tant Aena, com Enaire i els agents de la cadena de valor estan preparats. Però hi ha aeroports com el Regne Unit, Amsterdam o Alemanya "que no ho estan tant com Espanya" i impacta en totes les aerolínies, encara que sigui de forma indirecta.

"L'estiu passat, l'excusa era que la recuperació va ser més ràpida de l'esperat. Però ara ja no, per això sorprèn que encara alguns aeroports estiguin parlant de restringir la capacitat per no tenir prou recursos", com el d'Amsterdam Schiphol, que preveu fer-ho en un 12%. Segons l'opinió de Gándara, hi ha aeroports amb problemes conjunturals, com el d'Amsterdam, però els que més preocupen són els que tenen problemes estructurals, com pot ser el Regne Unit després del Brexit.

"Abans les aerolínies es nodrien de treballadors de totes les nacionalitats de la Unió Europea i potser un 3% no complia les condicions que exigeix el país, ara aquesta xifra puja el 50% perquè tenir un permís per treballar a GB s'ha complicat molt". El president d'ALA creu que aquest problema "necessita una resposta per part del Govern britànic".

La congestió d'alguns aeroports també s'ha vist agreujada pel tancament de l'espai aeri d'Ucraïna i Rússia, que està empenyent el tràfic cap al sud, sobrecarregant el corredor del sud-est d'Europa cap a/des de Turquia i Grècia que ja per si mateix sol estar en nivells molt alts durant l'estiu. I la reobertura dels mercats asiàtics no ha fet més que aguditzar el problema.

La invasió d'Ucraïna, a més, ha generat altres problemes al sector. "El tràfic directe amb Espanya de la zona de conflicte era realment petit abans de la guerra, al voltant del 3%". D'aquest costat no s'ha vist tant impacte, però sí per l'increment del preu del combustible i les posteriors pujades de preus. També ha influït, afegeix Ermot, en els fluixos de llarg radi, cap a Orient, "on moltes companyies no poden sobrevolar Rússia i han de donar molta volta", el que fa que es cancel·lin vols o es deixin de programar.