Ferrovial, amb seu als Països Baixos, llança una emissió de bons sostenibles de 496 milions d'euros. El venciment es fixa d'aquí a set anys, el 13 de setembre de 2030, amb un interès del 4,375%, que s'abonarà anualment.

Segons va informar aquest dijous la companyia que presideix Rafael del Pino a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), l'operació li reportarà uns fons nets d'aproximadament 496 milions d'euros que preveu destinar a atendre "necessitats corporatives generals".

Les entitats col·locadores d'aquesta emissió són HSBC, Sabadell, BBVA, Bank of America, Citi, JPM, MUFG Bank, RBC Capital Markets i Santander, segons va avançar dimecres Bloomberg citant fonts del mercat. L'ordre de llibres va superar els 950 milions d'euros entre clients professionals, a qui s'ha dirigit exclusivament l'oferta.

L'última gran operació de deute anunciada per la companyia es va produir l'agost passat, quan va amortitzar de manera anticipada uns bons híbrids per un import de 471,44 milions d'euros, com a part de la fusió entre la matriu espanyola i la seva filial als Països Baixos.

El deute brut total consolidat de la companyia pujava a començaments de 2023 a 11.497 milions d'euros, amb una posició neta de tresoreria, excloent projectes d'infraestructura, de 1.343 milions d'euros.

Dins del calendari de deute, el 2024 vencen 302 milions d'euros, el 2025 prop de 760 milions i, a partir de 2026, uns altres 1.867 milions d'euros. La seva liquiditat s'acosta als 5.850 milions d'euros.

Ferrovial va obtenir un benefici net de 114 milions en el primer semestre d'aquest any, el doble que en el mateix període de l'exercici anterior, impulsat pels ingressos més grans i marges registrats en els seus actius d'infraestructures. Els seus ingressos van pujar a 3.940 milions, un 12,2% més, amb creixements en totes les línies de negoci.

La companyia de Rafael del Pino va debutar el juny passat a la borsa d'Amsterdam amb pujades. Abans que acabi aquest any, està previst que ho faci a la borsa nord-americana. Un dels últims contractes internacionals que ha guanyat ha estat la construcció d'una línia d'alta velocitat ferroviària a Letònia per 3.700 milions d'euros.