Les companyies propietàries de centrals nuclears, com Iberdrola, Naturgy, Endesa i EDP, continuen apostant per la continuïtat de l'energia nuclear, com es va posar en evidència amb la sol·licitud de renovació per deu anys més de la llicència de la central de Trillo (Guadalajara), que expira el 17 de novembre de 2024. El dubte que tenen és si aquest tipus d'energia continuarà sent rendible per l'empenta de les renovables a què també contribueixen. Mentrestant el debat sobre l'energia nuclear segueix obert entre partidaris i detractors.

Malgrat que el govern espanyol va autoritzar el juliol passat el desmantellament de la central nuclear de Santa María de Garoña (Burgos), companyies com Iberdrola s'han pronunciat a favor d'allargar la vida dels reactors si aquesta activitat els resulta econòmicament viable. El seu president, Ignacio Sánchez Galán va indicar fa uns dies que estaria "més tranquil" si existissin unes centrals que, tècnicament, poguessin continuar operant més enllà de la data límit si bé "caldria asseure's a parlar de la part econòmica". Només allargaran la vida dels reactors si els resulta econòmicament rendible.

El cost de produir un reactor nuclear és d'entre 4.000 i 5.000 milions d'euros i per poder amortitzar aquesta inversió es necessiten al voltant de 30 anys, segons la Societat Nuclear Espanyola (SNE).

El futur de l'energia nuclear a Espanya depèn, en bona part, de la revisió del Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima (PNIEC), actualment en fase de consulta pública. Probablement, no s'aprovarà fins a mitjans del any vinent.

L'esborrany preveu un cessament d'explotació "ordenat i esglaonat" del parc nuclear entre 2027 i 2035, que serà compensat per la "important penetració" de les renovables amb el suport dels cicles combinats, tecnologia que utilitza gas per generar electricitat. També preveu que el 40% de la inversió tingui per destinació les energies renovables, el 29% per a estalvi i eficiència, el 18% a xarxes energètiques i un 12% a l'electrificació de l'economia, que hauria d'assolir el 34% el 2030.

El mix energètic

L'aportació de les centrals nuclears al sistema elèctric espanyol el 2022 va ser del 20,26% i va suposar el 31,75% de l'energia lliure de diòxid de carboni (CO₂), segons l'informe anual del Fòrum Nuclear. A més, en l'acumulat d'aquest 2023, la nuclear és la segona tecnologia amb més pes en el mix energètic, amb el 21,5% del total, només per darrere de l'eòlica, que representa el 23,7%, segons l'estadística de Xarxa Elèctrica.

En declaracions a l'agència Efe, Alfredo García, expert i divulgador, apunta que "les centrals nuclears podrien mantenir-se més enllà de la data prevista, però només si les companyies volen". Recorda que les energètiques que exploten aquest tipus d'instal·lacions venen a un preu molt per sota del mercat, sent el sistema marginalista el que els apuja, fet que provoca que no operin a pèrdues.

Pedro Fresco, especialista en mercats energètics, precisa a Efe que "l'energia nuclear no és barata, però com ha d'estar sempre oberta ofereixen el preu mínim". Tant és així que, des de 2019, operen a un preu mitjà d'uns 45 euros el megawatt hora (MWh).

El Fòrum Nuclear planteja que, perquè les empreses puguin continuar operant en el futur, es pagui la seva electricitat a uns 60 euros/MWh, però si s'observen les prediccions de l'operador OMIP, aquest preu serà superior al del mercat a partir de 2027.

Increment de les renovables

Si es compleixen les previsions del PNIEC, a Espanya cada any es genera més energia renovable, equivalent a un reactor i mig de nuclear. Davant d'aquest panorama, Fresco considera que, si en els pròxims vuit anys es tanquessin les set centrals que es troben en funcionament, aquesta energia podria ser substituïda per renovable. Tanmateix, no tots els especialistes coincideixen en aquesta apreciació per entendre que les renovables encara tenen un punt feble, el seu emmagatzemament.

Fresco afegeix que, en els anys vinents, el país probablement es proveirà, majoritàriament, d'aquestes energies netes, rebaixant els costos del sistema una vegada es vagin amortitzant les inversions inicials. A més, creu que si el nivell de renovables continua augmentant com mostren les previsions, l'energia nuclear podria generar un efecte tap, ja que no es pot deixar de produir. Això provocaria una situació "antieconòmica" i un fre a la inversió en renovables.

El govern manté els plans de desmantellar abans de 2030 quatre reactors (els dos d'Almaraz, Ascó I i Cofrentes) dels set operatius. El debat entre partidaris i detractors es manté a escala política –amb el PSOE i Sumar, a favor del desmantellament; i el PP i Vox, que defensen allargar la vida útil– però també a escala europea –amb França liderant el front pronuclear i Alemanya, el de les renovables–.