El Govern d'Espanya ha elevat la mobilització d'inversions amb el nou Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima (PNIEC) fins als 294.000 milions d'euros. Un desemborsament del qual un 85% del capital provindrà del sector privat i el 15% serà públic, especialment impulsat pels fons europeus (11%).

Segons les dades de l'esborrany d'actualització del 'full de ruta' per a la descarbonització a 2030, que estarà en audiència i informació pública fins al 4 de setembre i es preveu comptar amb la seva versió definitiva d'aquí a un any, el 40% de la inversió tindrà per destí les energies renovables, el 29% aniran a estalvi i eficiència, el 18% a xarxes energètiques i un 12% a l'electrificació de l'economia, que hauria d'assolir, el 34% el 2030.

Aquest esforç inversor es calcula que tingui un impacte d'un creixement del 2,5% addicional al producte interior brut (PIB), mentre que referent a l'ocupació s'apunta a una creació de 430.000 i 522.000 llocs de treball el 2025 i el 2030, respectivament, amb relació a l'escenari tendencial.

Aquesta proposta de revisió, la remissió de la qual a la Comissió Europea va ser aprovada ahir pel Consell de Ministres, representa un impuls a les renovables i l'emmagatzemament respecte al PNIEC de 2020, en línia amb l'ambició dels diferents 'fulls de ruta' sectorials aprovats i el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.

105 GW nous de renovables i 22 GW d'emmagatzemament

Així, per a l'any 2030 s'espera assolir els 62 gigawatts (GW) d'eòlica instal·lats, amb 3 GW corresponents a 'offshore' -davant els 50 GW de l'anterior PNIEC-, així com 76 GW de fotovoltaica, incloent-hi 19 GW d'autoconsum -pels 39 GW del 'full de ruta' de 2020-, 4,8 GW de solar termoelèctrica, 1,4 GW de biomassa i 22 GW d'emmagatzemament -pels 20 GW de l'anterior.

D'aquesta manera, s'aspira a 105 GW de renovables noves en la dècada i 22 GW d'emmagatzemament energètic el 2030, amb un cessament del carbó definitivament que s'avança a 2025. Respecte a la nuclear, es preveu ja la reducció amb el calendari de tancament acordat de plantes -que arrencarà el 2027 amb Almaraz-, estant en 2030 d'encara operatius 3.181 MW.

Per la seva part, es manté el pes dels cicles combinats de gas natural, essencials per donar estabilitat al sistema elèctric encara que contaminants, al llarg de tot el període sense canvis -26,6 GW-. També s'incrementa l'ambició d'objectius com el de rehabilitació d'habitatges, amb 1,38 milions, davant 1,2 milions, o de disposar d'un parc de vehicles elèctrics de 5,5 milions -davant els 5 milions de l'anterior PNIEC-.

11 GW per a hidrogen verd i 19 GW d'autoconsum

A més, afegeix metes noves, en línia amb els nous objectius europeus, com construir un 73% d'energia renovable als edificis, assolir 11 GW d'electrolitzadors per produir hidrogen verd, triplicant així gairebé els 4 GW de l'anterior PNIEC en una de les grans apostes per al país, i on s'inclou també el megaprojecte H2MED -el primer corredor d'hidrogen verd de la UE per unir Portugal, Espanya i França-, o disposar de 19 GW d'autoconsum, un altre dels grans impulsos que es preveuen, ja que el pla de 2020 deixava aquesta forquilla de creixement aquí entre els 9 i 14 GW.

Igualment, gairebé es duplica l'aposta pel biogàs, amb una meta de 20 terawatts hora (TWh) a 2030, pels 10,41 TWh que es preveien en el PNIEC anterior. Així mateix, en aquesta actualització s'aspira a una pujada en 10 punts percentuals de la producció d'energia autòctona, assolint el 49%, la qual cosa proporcionaria un estalvi superior als 90.000 milions d'euros en importacions de combustibles fòssils durant tot el període.

Reducció al 32% de gasos amb efecte d'hivernacle

Respecte a l'objectiu de reducció de gasos amb efecte d'hivernacle, augmenta des del 23% fins al 32% el 2030 respecte a l'any 1990. Mentrestant, l'objectiu de consum final d'energia renovable puja el 48% -amb un 81% de la generació d'electricitat-, i el d'eficiència energètica millora fins al 44%. Referent a la reducció de la contaminació atmosfèrica, disminuirà amb aquest pla a la meitat les morts prematures per al final d'aquesta dècada -amb 5.800 menys-.

En total, aquest nou PNIEC compta amb un total de 107, de les quals 46 són noves o actualitzades, van indicar en fonts del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, que van subratllar que s'adequa així el pla al context viscut en els últims anys amb la pandèmia, la crisi energètica provocada per la guerra d'Ucraïna o l'acceleració en tecnologies, com amb l'hidrogen renovable.

Igualment, la proposta de revisió està d'acord amb altres documents de planificació o estratègia en matèria de medi ambient, com el Pla Nacional d'Adaptació al Canvi Climàtic, el Pla Estratègic Estatal del Patrimoni Natural i la Biodiversitat o la Planificació Hidrològica, consolidant i potenciant l'agenda verda del país.

La revisió final no serà menys ambiciosa

El Ministeri va llançar una consulta pública prèvia per a aquesta actualització del 'full de ruta' l'agost de l'any passat, que va rebre més de 2.000 al·legacions. A més, va dur a terme tres jornades de treball a l'abril i el maig amb representants sectorials i de la societat civil. De totes maneres, existeix aquell període de consulta pública fins al mes vinent de setembre per aportar al·legacions de cara a la versió definitiva d'aquí a un any.

De totes maneres, referent a això, fonts del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic van subratllar, respecte a possibles canvis en el pla davant d'un tomb en el Govern de cara les eleccions generals del pròxim 23 de juliol que, les revisions finals del PNIEC no poden ser menys ambicioses que els anteriors a causa de l'obligatorietat amb els objectius europeus i les recomanacions de Brussel·les.