La companyia energètica pública de la Generalitat, l'Energètica, ha seleccionat quatre parcs solars amb la finalitat de comprar-los per uns 12 milions d'euros. L'Energètica ha rebut un total de 13 ofertes, i finalment ha preseleccionat quatre, que corresponen a les instal·lacions ubicades als municipis de les Oluges (Segarra), Sant Pere Sallavinera i Casserres (Berguedà) i Vilanova d'Escornalbou (Baix Camp).
Segons ha informat l'empresa en un comunicat, els quatre projectes fotovoltaics aportaran 14,55 megawatts pic (MWp) de potència renovable (12,25 MW de potència nominal) a l’empresa pública de renovables per abastir els serveis públics de la Generalitat de Catalunya. L’Energètica (Energies Renovables Públiques de Catalunya, SAU) va iniciar l’activitat el 2023 amb la missió de descarbonitzar els consums energètics de la Generalitat.
Les característiques dels projectes preseleccionats són les següents:
- El projecte de les Oluges (la Segarra), amb una potència de 5,44 MWp (4,5 MW), l’ha promogut Eguzki 22cer. Està ubicat en 11 hectàrees de terrenys entre la carretera C-25 i la via de línia RL4 Lleida-Terrassa. Actualment, ja disposa de totes les autoritzacions i està a punt per a la construcció. El projecte ha previst un ús paral·lel a la producció fotovoltaica en format d’explotació agrícola.
- El parc solar promogut per Solar Lloch, a Sant Pere Sallavinera (l’Anoia) té una potència de 3,52 MWp (3 MW) i està situat en 6 hectàrees de terreny en un polígon del terme. El parc ja està construït i connectat. Aquest projecte ja va optar a la primera crida pública de L’Energètica i ara s’ha tornat a presentar amb una oferta econòmica millorada.
- El parc solar Roc de la Mel, a Casserres (el Berguedà), amb una potència d'1,63 MWp (1,3 MW) l’ha promogut Fotovoltaica del Berguerdà. Està ja construït en un terreny de 2,84 hectàrees.
- El parc solar de Vilanova d’Escornalbou (al Baix Camp), promogut per Blue Viking Linea, té una potència de 3,96 MWp (3,45 MW). Situat en un terreny de 8,7 hectàrees, està autoritzat i a punt per a la construcció.
El procés de selecció estava limitat a la compra de parcs solars de fins a 5 megawatts (MW) de potència i s’hi han presentat 13 projectes, més del doble dels que hi van optar a la primera convocatòria feta per l'Energètica i celebrada l’any passat. La resta d’ofertes han quedat descartades per no assolir els criteris de viabilitat econòmica mínima i acceptació territorial establerts a les bases del procediment. A l’hora de valorar els projectes, s’han tingut en compte també altres variables, com ara el compromís social i mediambiental.
L’operació té per objectiu, d’una banda, incrementar la potència de generació d’energia d’origen renovable per abastir els serveis públics, per avançar en l’horitzó que la Generalitat de Catalunya assoleixi la neutralitat climàtica el 2040. De l’altra, vol dinamitzar el sector energètic tot incentivant la implantació de nous projectes que generin l’addició d’energia renovable al sistema elèctric.
Primera convocatòria
En la primera convocatòria seguint aquest procediment de compra de parcs solars per crida pública pioner a l’estat, convocada el juliol de l’any passat, s’hi van presentar 6 projectes, que en conjunt superaven els 20 MWp i els 13 milions d’euros. D’aquests, L’Energètica en va preseleccionar dos: un parc solar a Vidreres (La Selva) de 3,4 MWp, adquirit per 2,9 milions d’euros; i un parc solar a Sant Fruitós de Bages (El Bages) de 2,94 MWp, del qual se n’ha ofert el 40% de les participacions per 1,13 milions d’euros i que es troba en l’última fase de l’estudi de viabilitat. La inversió de l'Energètica va arribar als 4 milions d'euros.
En el parc solar de Vidreres, l'Energètica ha posat en marxa fa un parell de mesos el projecte d’ambientalització per transformar un espai de 2,36 hectàrees -que antigament acollia un circuit de motocròs- en un exemple de convivència entre producció energètica i preservació ecològica. Això es tradueix en la construcció d’una bassa per afavorir els amfibis, l’extracció de canyers invasors, una plantació perimetral d’espècies autòctones i la creació d’un roquissar per a rèptils i petits mamífers.
La segona fase, prevista per a finals d’any, preveu accions com ara la plantació d’illes d’espècies aromàtiques, la sembra de prats, la poda selectiva de pins, la instal·lació d’hotels d’insectes, la col·locació de caixes niu i refugis per a ocells i ratpenats, i la creació de forats en parets de roca per a la fauna. També es preveu el reforç dels tancaments per evitar l’accés de senglars i la instal·lació de senyalització informativa.