Carlos Durán, soci fundador de l'agència immobiliària Durán Carasso, amb seu a Sitges i delegacions en altres localitzacions com Eivissa i Andorra, és una de les cares visibles de la nova propietat del Club Natació Sitges. Segons consta al Butlletí Oficial del Registre Mercantil (BORME), Durán substitueix formalment Raúl Pons com a administrador únic d'Adeco Baltic, la societat instrumental que a finals de novembre es va adjudicar l'equipament per 2,4 milions d'euros en una subhasta. Durant els dies posteriors a la subhasta, el nom de Raúl Pons va generar una forta inquietud en l'àmbit polític i social de Sitges, donats els seus coneguts llaços amb l'empresa Desokupa.
L'alcaldessa, Aurora Carbonell (ERC), es va veure forçada a negar que l'advocat tingués un paper actiu en el nou projecte. En declaracions a Ràdio Maricel, l'emissora municipal de Sitges, Carbonell es va limitar a dir que darrere d'Adeco Baltic hi havia "quatre socis", dos d'ells residents a la població. L'aparició de Carlos Durán, membre d'una coneguda família al municipi i amb una llarga vinculació amb el Club Natació, és el nexe entre l'antiga i la nova etapa del citat equipament.
No obstant això, les incògnites continuen sobre el pla de negoci. ON Economia ha intentat contactar de forma reiterada amb Carlos Durán per conèixer les seves intencions, però al tancament d'aquesta notícia no s'ha obtingut cap resposta. Malgrat el silenci oficial, fonts properes a l'extinta entitat han avançat a aquest mitjà que el nou projecte vol mantenir l'activitat esportiva i social, però amb una voluntat clara de "reorientar-la cap a un públic d'alt poder adquisitiu".
El punt d'inflexió de l'equipament
Per comprendre la magnitud del canvi, cal retrocedir fins a 2010. El Club Natació Sitges, ubicat en una de les zones més exclusives del municipi, es va veure incapaç de fer front a un deute hipotecari de 4,1 milions d'euros. Per salvar aquest símbol, l'Ajuntament de Sitges va optar per crear un consorci publicoprivat, un gest que, amb el temps, es va convertir en una pesada càrrega. Fins a la subhasta de novembre, les finances públiques havien injectat aproximadament 5 milions d'euros dels contribuents per mantenir les instal·lacions obertes, una xifra que supera amb escreix el preu de venda actual.
La situació es va agreujar definitivament el desembre de 2014, quan la legislació va obligar a dissoldre el consorci pels seus greus desequilibris. Des d'aleshores, el Club Natació va esdevenir una autèntica "patata calenta" política. Les profundes discrepàncies entre els successius governs municipals i les juntes directives de l'entitat van anar ajornant qualsevol solució viable. La venda per subhasta, encara que polèmica en la seva adjudicació, suposa per a l'Ajuntament alliberar-se d'una despesa recurrent i recuperar, almenys una part, la inversió realitzada.
L'actual govern municipal, liderat per ERC en minoria i amb el suport de Comuns Verds i la formació local Sitges Grup Independent, sempre ha justificat la venda com l'única sortida possible. Per la seva banda, l'oposició (Junts per Sitges, PSC, PP, Vox, Fets per Sitges, Guanyem Sitges i El Margalló) ha expressat el seu desacord de forma reiterada. Consideren que es tracta d'una pèrdua irreparable del patrimoni públic. De fet, al ple del passat mes d'abril van promoure l'aprovació d'una moció per aturar la subhasta i evitar, segons van argumentar les citades formacions, "una pèrdua d'un actiu patrimonial de gran valor".
Ara, la nova propietat del Club Natació podrà actuar sense cap condicionant de l'administració pública, més enllà dels que pugui marcar el planejament urbanístic. L'episodi de Raúl Pons amb Desokupa sembla dissipat, però la nova etapa, encapçalada per un empresari immobiliari ben connectat, planteja un dilema igual de complex. Com es reconcilia la viabilitat econòmica amb la funció social d'un equipament històric? Els futurs moviments de Carlos Durán i els seus socis s'esperen amb atenció a Sitges i la resta de la comarca.