Pedro Saura torna a fer canvis a la cúpula de Paradores, l'empresa turística que presideix des que l'estiu del 2021 el llavors president, Óscar López, va renunciar al càrrec per ser cap de gabinet del president del govern espanyol, Pedro Sánchez. Des que Saura va assumir el lideratge de la companyia, el ball de consellers a l'hotelera ha estat una constant, però això també passava amb López i altres presidents.
Es tracta d'una empresa pública formada per 14 consellers que, a excepció de dos representants sindicals de CCOO i UGT, té entre els membres persones que treballen per al govern de torn, com a assessors o directors de gabinet, inspectors i altres alts funcionaris de la Moncloa. I molts dels quals van passant d'unes institucions a altres durant la legislatura, cosa que fa que, segons el càrrec que ocupin, sigui incompatible amb el de Paradores i hi hagin de renunciar.
Això ha passat ara. Les eleccions del passat 23 de juliol han obligat Saura a fer un nou canvi al consell d'administració i amb aquest són set des que va assumir la presidència fa ara dos anys. És a dir, que en el temps que porta al capdavant de la companyia ha canviat la meitat de la cúpula. L'última sortida ha estat la de María José Ruiz Pérez, consellera de Paradores des del 2021.
Fins ara era directora del gabinet tècnic del secretari general de la Presidència del govern espanyol. Però abans de les eleccions va ser nomenada directora adjunta del Gabinet de Presidència del govern espanyol (un càrrec superior) perquè la persona que tenia el lloc anava a les llistes del Congrés del PSOE. En assumir aquest nou càrrec a la Moncloa, Ruiz Pérez ha hagut de renunciar al seu càrrec com a consellera de Paradores, que a partir d'ara ocuparà Isabel León Palacios, que és la directora del gabinet tècnic del secretari general de la Presidència del govern espanyol, segons informa el registre mercantil.
Els últims canvis de Saura a Paradores es van produir al desembre, quan va renunciar la consellera Aida Fernández González per començar a dirigir l'Oficina Espanyola de Patents i Marques, una altra empresa pública. Lluia Zabia Mata, cap de gabinet de la sotssecretària d'Assumptes Econòmics i Transformació Digital, la substitueix des d'aleshores.
Amb els canvis dels últims mesos, això sí, el consell de l'hotelera ha aconseguit estar format per primera vegada per vuit dones d'un total de 15 membres, la qual cosa suposa una representació femenina del 53%, per sobre de la quota del 40% recomanada per a les cotitzades i grans empreses. Des de Paradores tenen per costum no fer públics ni explicar el motiu de les sortides i entrades dels consellers, la informació es notifica al registre mercantil i les noves incorporacions només s'actualitzen al web de l'hotelera.
Es desconeix si els canvis d'aquest mes seran els últims, de fet, tot apunta que no ho seran. Si el Partit Popular aconseguís finalment governar, Paradores seria una d'aquestes companyies que canviaria per complet la cúpula, igual com Correus o Renfe. Però si el Partit Socialista aconseguís quedar-se al govern, no es descarta que pogués fer canvis en determinades companyies i l'hotelera no en serà una excepció.
Paradores s'encamina a un nou any de beneficis rècord
Després de deixar enrere les pèrdues de la pandèmia el 2020, any en què el govern espanyol va haver d'injectar-li gairebé 50 milions d'euros, Paradores va aconseguir tancar el 2022 el segon any consecutiu de beneficis. En concret, va guanyar 3 milions el 2021 i uns altres 11 milions d'euros el 2022, més que el 2019, un exercici en el qual el benefici va assolir els 10,6 milions d'euros.
L'hotelera pública va tancar un 2022 d'ingressos i beneficis rècord que molt possiblement superi aquest any atès el context de forta recuperació del sector turístic. Durant el període de gener a abril (últim en què hi ha dades disponibles) la cadena ja va registrar uns ingressos totals de 80 milions d'euros, una xifra no vista abans en la història de la companyia per a un primer quadrimestre de l'any.
Les xifres contrasten amb la d'altres empreses públiques, com ara Correus, de la qual s'ha conegut en els últims dies (arran de la polèmica del vot per correu) que ha perdut 1.100 milions d'euros des que Pedro Sánchez hi va col·locar el seu cap de gabinet, Juan Manuel Serrano, al capdavant el 2018. A la llista s'afegeix Renfe, que va perdre 479 milions d'euros el 2020, uns altres 388 milions el 2021 i 108 milions més el 2022. També enguany perd uns altres 65 milions. En total, més de 1.000 milions.
A les empreses públiques els costa donar beneficis, ja que Adif o RTVE també són algunes de les companyies que han donat més números vermells que verds en els últims anys. Paradores és, per tant, una rara avis.