El vicepresident del consell d'Administració d'Endesa, Francesco Starace, ha presentat la seva dimissió aquest dijous a conseqüència de l'acabament del seu mandat com a conseller delegat d'Enel, la principal accionista de l'energètica espanyola.

Starace, que ocupava el càrrec de directiu de la multinacional des de 2014, també exercia com a conseller dominical d'Endesa en representació d'Enel, i ha deixat el càrrec tan sols un dia després de conèixer-se els canvis a la cúpula de la italiana, segons ha informat la companyia a la Comissió Nacional de Mercats i Valors (CNMV).

En concret, la junta d'accionistes d'Enel ha rubricat el nomenament de Paolo Scaroni com a president de l'energètica, després d'haver estat proposat per al càrrec pel govern de la primera ministra, Georgia Meloni. Alhora, també s'ha apostat per Flavio Cattaneo com a conseller delegat de la companyia, en substitució de Starace, que ocupava aquest lloc des de feia nou anys. De moment, ha estat elegit com a conseller dominical, a l'espera de ser nomenat conseller delegat pròximament.

Repartiment de poders

La candidatura d'Scaroni com a president d'Enel ha generat certa controvèrsia perquè va ser el responsable que l'energètica Eni reforcés la seva aposta pel gas rus i reduís les seves inversions en petroli. L'empresari va ser conseller delegat d'Eni entre 2005 i 2014, designat durant el segon executiu de Berlusconi, i el seu nomenament actual s'ha vist com un clar repartiment de poders entre la coalició de partits que governa a Itàlia.

Ball de cadires a l'energètica

Juntament amb els nomenaments d'Scaroni i Cattaneo, també s'ha aprovat, a proposta del Ministeri de Finances d'Itàlia, que posseeix una participació del 23,6% en el capital d'Enel, la designació d'Alessandro Zehenter, Johanna Arbib Perugia, Fiammetta Salmoni i Olga Cuccurullo com a membres de l'òrgan rector.

Enel té una participació del 70% del capital d'Endesa, per la qual cosa es pressuposa que els canvis a la cúpula del grup italià comportin també alguns relleus a l'energètica espanyola.

Caiguda dels preus de l'energia

Enel va obtenir un benefici net de mil trenta quatre milions d'euros en el primer trimestre de l'any, la qual cosa suposa una caiguda del 27,7% respecte als mil quatre-centrs trenta milions d'euros que va registrar en el mateix període de l'exercici passat. Els ingressos de l'energètica, participada per l'Estat italià i principal accionista de l'espanyola Endesa, van assolir els 26.414 milions d'euros en el període de gener a març, amb una caiguda del 22,6% respecte al primer trimestre de l'any passat degut, principalment, a la progressiva caiguda dels preus de l'energia, després de la normalització del context energètic, va indicar l'empresa.

El resultat brut d'explotació (ebitda) es va situar en els quatre mil set-cents seixanta-cinc milions d'euros a finals de març, un 4,7% més respecte a fa un any. El benefici net ordinari del grup va ascendir a mil cinc-cents dotze milions d'euros a tancament del primer trimestre, un 1,9% més, mentre que l'ebitda ordinari va ser de cinc mil quatre-cents seixanta-tres milions d'euros, un 21,8% més.