Els bancs i les companyies d'assegurances rebutgen la creació de la nova Autoritat del Client Financer que impulsa el Govern espanyol, en la que es preveu concentrar totes les reclamacions que posen els clients d'aquestes empreses davant del Banc d'Espanya, la Comissió Nacional del Mercat de Valors i la Direcció General d'Assegurances i Fons de Pensions.

Aquest dijous es vota al Congrés dels Diputats les esmenes de Esquerra Republicana i Vox, que també rebutgen la seva creació, com les pròpies empreses afectades, encara que per altres motius. Aquesta setmana, atesa la proximitat a la data de votació, el sector bancari s'ha pronunciat de manera molt explícita. "No ens agrada la nova Autoritat de Defensa del Client financer, no ens agrada com està configurada", expressava la presidenta de l'Associació Espanyola de Banca (AEB), Alejandra Kindelán.

L'AEB, que representa a Santander, BBVA o Sabadell, entre altres entitats, creu que la solució és millorar el que ja existeix, com ja s'està fent en altres països, però "no crear una nova figura", que a més, "genera més incertesa al reclamant". Kindelan posa l'exemple del Regne Unit, que inicialment anava a tenir 300 empleats per gestionar aquestes reclamacions i ja compta amb 3.000 perquè s'han disparat. "Tener una taxa que paguen les entitats passi el que passi, encara que tingui raó la banca, genera un incentiu per reclamar i més litigiosidad, que és el que pretén liquidar l'Autoritat."

El Govern ha informat la banca i les companyies d'assegurances que hauran de pagar una taxa de 250 euros per cada reclamació que admetin d'un client, amb aquesta taxa, pagaran el funcionament d'aquesta Autoritat, en la qual treballaran a priori més de 200 persones. Des del ministeri d'Economia, estimen que gestionaran unes 100.000 reclamacions a l'any i que el cost ascendirà a uns 23 milions d'euros. Amb aquesta taxa, a més, permetrà que el sistema de resolució sigui gratuït per al client financer.

L'objectiu de la nova Autoritat és que l'alta litigiosidad i l'elevat nombre de reclamacions que es presenten cada any contra aquests dos sectors, però en especial contra la banca, es redueixi. Però les entitats creuen que en ser gratuït, es produirà l'efecte contrari i es dispararan. El conseller delegat de Caixabank, Gonzalo Gortázar, ha deixat clar que tampoc no li "agrada" la nova Autoritat. Es considera "realista" i entén que hi ha coses per millorar perquè la situació no és òptima. De fet, el banc català va rebre el 2022 el doble de reclamacions davant del Banc d'Espanya que el 2021, tal com va avançar ON ECONOMIA.

Per aquesta raó, el CEO dona la "benvinguda" a aquesta figura, en el sentit que creu que donarà una "mirada fresca" a la situació, però no els agrada nova Autoritat i ha explicat que en altres països s'està convertint en una autoritat de conducta. "Penso que si es pot fer el mateix amb un organisme menys és més eficient". Gortázar dona per fet que si aquesta Autoritat es finança amb una taxa per cada reclamació presentada, serà "un incentiu" per als reclamants.

A més que penalitza a la banca, que és qui el paga, considera que portarà molta més litigiosidad als jutjats, perquè la decisió que prengui l'és vinculant en reclamacions de fins a 20.000 euros, però no si la quantitat és més gran, llavors aquestes acabarà judicialitzades. "Generarem un altre embolic encara major, necessitem un mecanisme que reconciliï i no que hi hagi dues doctrines diferents per l'Autoritat i per la quantitat".

El conseller delegat de BBVA en Espanya, Peio Belausteguigoitia, comentava en els últims dies que el banc ja compta amb el Servei d'Atenció al Client, que avalua totes les reclamacions que es presenten, i que en molts casos dona la raó al client". En el cas que es rebutgi, hi ha una segona instància, el Banc d'Espanya, on es torna a avaluar. I en aquesta segona instància, "el BdE la majoria de les vegades ens ha donat la raó".

El CEO assegura que la pròpia indústria "és la primera interessada" a gestionar aquestes queixes de manera correcta, i no entén el sentit de crear un organisme nou. Belausteguigoitia també recordava que això s'ha creat en altres països, però en formats diferents, i en relació amb com costejar l'Autoritat, s'ha optat per un format diferent. Així, hi ha països on la factura es passa a final d'any en alíquotes parts a la banca, però a Espanya es castigarà amb una taxa que no discrimina amb relació a si, finalment l'entitat té raó o el nou organisme la hi dona.

"Avaluar com ho han fet en altres països, és positiu, però ho han fet de forma diferent". En suma, les entitats, que fins i tot consideren inconstitucional la taxa de 250 euros, no rebutgen fer un pas més si l'Autoritat tira endavant sota les condicions actuals, com ja han fet amb el nou impost, que en la seva gran majoria han recorregut.