La caiguda de Grifols a borsa després de les acusacions de Gotham City Research de manipular els seus comptes ha tornat a posar el focus en les estratègies baixistes, amb les quals els especuladors obtenen beneficis de la caiguda d'una acció, una operativa coneguda com a posicions curtes. Després de l'informe publicat el dimarts que va fer caure les accions de Grifols gairebé un 26% s'ha conegut que el fons General Industrial Partners, vinculat amb Gotham City Research, ha reduït al mínim les seves posicions curtes a la firma d'hemoderivats.

Què són les posicions curtes o baixistes? Les posicions curtes són una estratègia financera que suposa la venda d'accions d'un valor amb la pretensió que el seu preu caigui, i així poder recomprar-les després més barates. Els inversors manlleven les accions d'una firma, que hauran de tornar en un termini establert, i les venen.

Els baixistes creuen que el valor de les accions caurà, per tant, quan els esmentats títols retrocedeixen fins al valor previst, aquests les tornen a comprar i les tornen als seus propietaris. D'aquesta forma, guanya la diferència entre el preu de venda i el que va donar per comprar les accions de nou.

Regulació de la pràctica

Està regulada aquesta pràctica? L'Autoritat Europea de Valors i Mercats (ESMA per les seves sigles en anglès) estableix un marc general per a aquesta pràctica, que després duen a terme els reguladors nacionals. L'organisme europeu estableix una sèrie de normes que han de complir els inversors que la practiquin, com, per exemple, que estigui coberta, ja que, prohibeixen el que en anglès defineixen com a naked short selling. Això implica que els inversors que desitgin realitzar vendes en curt han de tenir una estratègia per cobrir aquesta posició curta, explica a EFE Diego Morín, analista d'IG, amb l'objectiu de reduir el risc sistèmic i la volatilitat excessiva als mercats financers.

"Normalment, la cobertura implica posseir o tenir accés als valors que s'estan venent en curt. Això pot aconseguir-se a través de diverses estratègies, com posseir els actius subjacents, utilitzar opcions financeres com a cobertura o fins i tot tenir un acord previ amb un tercer per manllevar aquests valors", explica.

S'ha prohibit alguna vegada aquest tipus d'operativa? L'excessiva volatilitat al mercat ha fet que en diversos moments dels últims anys aquest tipus d'operacions hagin estat prohibides a Espanya. El 2011, la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) va suspendre durant més de sis mesos les posicions curtes a Espanya, igual com en altres països veïns com França, Itàlia o Bèlgica, en un moment d'extrema volatilitat que colpejava als mercats. Posteriorment, el 2020, amb la pandèmia de la covid-19, la CNMV va tornar a restringir aquest tipus d'operacions per l'alt nivell de volatilitat i el risc que poguessin produir-se moviments de preus desordenats.

S'han produït altres crisis baixistes? L'atac baixista s'ha viscut en altres companyies, tant espanyoles com internacionals, en els últims anys. Per exemple, el 2017, després de la intervenció de Banc Popular, els inversors baixistes van carregar durament contra Liberbank. En aquell moment, la CNMV va arribar a prohibir les operacions a curt sobre Liberbank durant un mes per preservar el bon funcionament del mercat després que es deixés més del 40% del seu valor en borsa en les tres sessions prèvies a la decisió.

Sempre surt bé per als baixistes? Encara que els inversors baixistes aposten per la caiguda de les accions d'una firma, la realitat és que aquestes poden pujar i fer que aquests acabin amb pèrdues. "Hem de tenir en compte que, en realitzar aquest tipus de vendes, el risc és més gran en poder perdre més del 100% del capital negociat", assenyala Morín.

Aquest va ser el cas de GameStop on grans fons d'inversió comptaven amb posicions baixistes a la companyia de videojocs, però una revolució de petits inversors va decidir donar suport a l'empresa i va aconseguir al final elevar el preu de l'acció, causant elevades pèrdues a alguns d'aquests fons.