Licitacions desertes, concursos públics amb només una o dues ofertes, pressupostos infravalorats, dependència dels cicles electorals... Aquestes són les queixes dels empresaris catalans de la construcció. Josep Gassiot, president de la Confederació Catalana de la Construcció (CCC), adverteix que el sistema de concursos pel qual es liciten les obres ha acabat sent “ineficient” i que molts constructors opten per la “prevenció” abans d’invertir perquè han sortit escarmentats d’anteriors crisis. També alerta que pateixen una manca de personal tot i que considera que els salaris no són baixos.

En una conversa amb ON ECONOMIA, Gassiot analitza una desena de problemes que afecten aquest sector. Enginyer químic i industrial, va fundar i dirigir l’empresa REHAC, especialitzada en rehabilitació, i ha desplegat una llarga tasca en l’associacionisme empresarial. La Confederació Catalana de la Construcció està integrada per vuit entitats que apleguen les principals organitzacions empresarials del sector de la construcció.

Dissolució d’empreses. L’any passat es van dissoldre 586 empreses promotores o constructores, que suposen el 26% del conjunt d’empreses catalanes desaparegudes durant el 2022. Mentre que les dissolucions van augmentar un 1,9% en el conjunt del teixit empresarial català respecte de l’any anterior, en el sector de la construcció ho ha fet en un 7,5%, segons dades de la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC). Sobre aquest fenomen, Gassiot apunta que “moltes empreses han entrat en concurs i s’han tancat. La gent del carrer no és conscient que et puguis arruïnar fent obres. I això és cert: si les obres són deficitàries, si hi perds diners, com més en facis, més hi perdràs”.

Inflació. Els increments de preus de matèries primeres i de l’energia impacten en l’execució de les obres des de 2021. “Els preus de materials com l’acer, l’alumini, la fusta, els derivats del petroli i l’energia han incidit en el cost de construir i en les revisions de preu. En això, els esforços del Govern han estat insuficients i ineficaços. Els contractes d’execució d’obres es formalitzen en una data i tenen un termini d’execució llarg i els subministraments es realitzaren dia a dia amb preus vigents. Per raons pressupostàries, les revisions de preus no han funcionat i malgrat que la legislació preveu revisions amb motiu del restabliment de ‘l’equilibri del contracte’ aquest criteri ha sigut ignorat”.

Creixement. Gassiot recorda que la reconversió del sector arran de la crisi del 2008 es va fer sobre les mateixes empreses constructores i les seves proveïdores, una gran part de les quals van desaparèixer, a diferència d’altres sectors com el bancari, auxiliat amb fons públics. “Allò va ser un drama, molts empresaris hi van perdre el patrimoni i, ara que s’ha incrementat l’activitat econòmica, encara senten pànic escènic a invertir més. Molts et diuen ‘no vull tornar a créixer perquè això em pot costar molts diners’. No tinc dades al respecte, però és una sensació generalitzada”.

Manca de personal. Els empresaris d’aquest sector es queixen de les dificultats per trobar personal tot i que els salaris no són baixos. Per exemple, el conveni col·lectiu del sector de la construcció de la província de Barcelona, publicat en el BOE el gener passat, estableix una retribució de 24.334 euros bruts anuals per als “peons ordinaris”, sense formació específica. “Tenim dificultats per trobar personal, no tant pel que fa a arquitectes o projectistes, però sí amb els encarregats o caps d'obra, alguns amb formació d’arquitectes tècnics o enginyers tècnics. I no parlem de paletes o peons!.També manquen instal·ladors i professionals de diversos oficis relacionats amb la construcció”. Apunta que un dels motius és “la mala imatge del sector, que fa que no hi entrin més treballadors”. La Confederació Catalana de la Construcció porta a terme una campanya per posar en valor el sector i els seus oficis.

Cicle electoral. La licitació d’obres a Catalunya es va incrementar el 2022 en un 34%, fins als 3.964 milions d’euros, però va caure un 27% durant el primer semestre d’aquest any per la finalització del cicle electoral, segons constata la CCOC. La proximitat de les eleccions, especialment de les municipals, dispara la contractació l’any anterior, però després ve un alentiment. A banda, els possibles canvis de govern també els afecten. “Hi ha projectes que necessiten temps de maduració i, si pel mig es produeix un canvi de govern, a vegades es frena o es tira enrere. No pot ser que hi hagi projectes que depenguin tant de la política perquè les decisions haurien de ser tècniques”.  Aposta per una “planificació de les infraestructures i equipaments consensuats amb les necessitats dels ciutadans”.

Redacció de projectes. Tot i que pugui semblar paradoxal, les empreses d’enginyeria o arquitectura concorren en concursos infravalorats i, a vegades, se’ls emporten amb baixes considerables. Gassiot recorda l’aforisme que diu que “allò que no es paga en la fase de projecte repercuteix en la fase d’execució”. “Els projectes valen diners i, si no estan ben fets, passa el de sempre: després caldrà reformar-los amb el consegüent increment dels costos de l’obra”. “Si el projecte tècnic no es paga adequadament i no se li destinen els recursos suficients, sortiran projectes dolents”. “Com es pot adjudicar un projecte amb un 50% de baixa sobre la valoració inicial?”, es pregunta.

Licitacions desertes. Segons les últimes dades de la CCOC, des de gener de 2021 fins a juny de 2023, un total de 869 licitacions van quedar desertes, per un import de 187,4 milions d’euros, pels baixos preus de sortida. A sobre, en el 43% dels concursos convocats només concorre una o dues empreses, quan una dècada abans se’n presentava una mitjana de 10. Gassiot assenyala que aquest fenomen va a més perquè les administracions no han tingut en compte la inflació. “En una obra, poden passar mesos mentre madura el projecte i, a vegades, l’administració el guarda al calaix a l’espera que tingui pressupost”, fet que provoca un desfasament en els preus de sortida. “Què passa quan queda una obra deserta? Podria ser la d’un hospital, d’una escola, i això també afecta la societat”.

Òrgans de contractació. Les administracions estan sotmeses a una pressió per optimitzar els recursos públics que pot resultar excessiva. "I després hi ha un altre problema greu que és el temor que poden tenir els gestors públics de ser acusats d’interessos particulars. La construcció s’ha vist com una font de possibles corrupcions, no només aquí sinó a tot Europa. Per això, els òrgans de contractació sovint eviten prendre decisions basant-se en valoracions. Prefereixen decidir amb xifres, amb dades objectives, i no en valoracions que depenguin de judicis de valor. Hi ha una manca de criteri quan només es pot estimar el valor mitjançant algoritmes i això porta a decisions ineficaces. Els judicis de valor han de ser raonats i justificables si es realitzen correctament". Adverteix que “el sistema de les subhastes ha acabat sent pervers”. 

Llei de contractes. Gassiot proposa una revisió de determinats aspectes de la Llei 9/2017 de Contractes del Sector Públic, que es va posar en marxa a instàncies de la UE per afavorir la transparència, però que resulta “burocràticament confusa”. Considera que hauria de “facilitar la innovació, la valoració d’aspectes com la petjada de carboni o els costos de tota mena durant el cicle de vida del producte”. Reclama que els òrgans de contractació introdueixin en els plecs fórmules de revisió de preus per actualitzar els contractes als costos reals.

Associacionisme empresarial. Gassiot considera que els empresaris i directius més joves han perdut interès per formar part del teixit associatiu del sector. Indica que costa convèncer-los perquè s’impliquin. “Abans, estar en una organització empresarial et donava un prestigi, però ha arribat un moment, especialment pel que fa a les pimes i als joves, en què tenen en compte si ser membre d’una associació té un retorn immediat. Els vells pensem que així tornem a la societat tot el que hem anat aprenent. D’alguna manera estem fent una obra social: intentem millorar el sector, les condicions econòmiques, que la gent treballi bé”.