El sector de la construcció ha vist com en els darrers dos anys la pressió inflacionista sobre les primeres matèries alterava a l'alça els costos d'execució dels projectes d'obres per a infraestructures i residencial. Aquesta situació ha estat un agreujant que ha condicionat la presa de decisions de constructores i promotores. Ha constituït un problema per a les empreses dedicades a la construcció i enginyeria civil que tenen part del negoci centrat en l'obra pública i, especialment, ha estat una trava per a les pimes del sector.
Entre 2021 i 2022, només a Catalunya, davant la manca d'actualització dels plecs de condicions dels projectes licitats, han quedat deserts 577 concursos públics, per un valor global de 166,3 milions d'euros. És significatiu que la mitjana del valor pressupostat és d'uns 300.000 euros, fet que reforça la idea que "no hi ha deserció entre les grans constructores sinó que són les petites i mitjanes empreses les més afectades", opina la Cambra de Contractistes d'Obres de Catalunya (CCOC). "Els projectes i els corresponents plecs de condicions no estan adaptats a l'increment de preus que s'ha registrat des de 2021 i els contractistes i promotors es veuen obligats a descartar-los perquè fer-se càrrec d'aquestes obres implica una pèrdua patrimonial substancial", explica Lluís Moreno, president de la Cambra de Contractistes d'Obres de Catalunya (CCOC). "Sense execució pública estem davant d'una situació greu perquè les empreses que tenen centrat el seu negoci en aquest segment no tenen activitat suficient per tirar endavant i per crear ocupació", afegeix.
El sector ha registrat un increment de costos del 20% de mitjana en les primeres matèries: "no n'hi ha cap que no s'hagi encarit". La mitjana del preu dels materials ha augmentat un 30% en dos anys, i s'ha aguditzat en casos com l'alumini (+55%) o l'acer (+46%). "Potser l'única excepció seria el cautxú, però és un material poc utilitzat en la construcció", expliquen des de la CCOC. Tot plegat amb una inflació anual desbocada al desembre del 5,8%.
Les últimes dades disponibles mostren que en l'últim trimestre de 2022 -el de més volum de projectes públics licitats- ha crescut un 38% el nombre de concursos públics als quals només han concorregut una o dues companyies, "un símptoma més de què no s'han ajustat els costos a l'alça". "La mitjana de concurrència en una licitació és d'unes 10 empreses per concurs i ara ens trobem que només un 8% de les convocatòries reben més de vuit propostes", concreta Moreno.
La controvèrsia no es dona només a Catalunya. En el conjunt d'Espanya, les licitacions desertes es disparen un 559% en els dos darrers anys perquè no hi ha hagut cap companyia disposada a presentar una oferta. El 2022, segons les dades de la companyia tecnològica de solucions analítiques DoubleTrade, es van registrar 7.463 concursos públics deserts; cosa que suposa la paralització de 5.303 milions d'euros provinents de les arques públiques, un 146% més que el 2021. Això implica que l'import mitjà per contracte sense executar-se el darrer any supera els 710.000 euros. A més a més, prop del 95% de les operacions no inclou una revisió de preus; factor que explica la gran quantitat de licitacions desertes. Si ho comparem amb 2021, el volum de licitacions desertes es va incrementar un 9,9% (6.788 concursos paralitzats).
Més concursos de creditors i dissolucions
Seguint amb la radiografia del sector a Catalunya, l'any passat la construcció es va convertir en l'activitat on més nombre de dissolucions d'empreses es va registrar. En concret, s'han dissolt 586 constructores o firmes d'activitats immobiliàries, el que representa el 26% de tot el teixit empresarial desaparegut durant el 2022. Mentre que les dissolucions a Catalunya han augmentat en un 1,9% respecte a 2021, el sector de la construcció ho ha fet en un 7,5%.
Alhora, els concursos de creditors s’han incrementat un 15,5% a Catalunya respecte a 2021, mentre que els concursos de creditors del sector de la construcció ho ha fet en un 26,7%, sent un dels sectors més perjudicats, amb un nombre de 361 empreses declarades insolvents.
Per tot això, la Cambra de Contractistes considera essencial assolir el màxim consens i coordinació, tant entre el conjunt de les administracions públiques, com entre aquestes i el sector privat, a través de les col·laboracions publicoprivades, per aconseguir la màxima eficiència en la gestió dels fons europeus. En aquest sentit, enguany només 324 licitacions d’obres han estat vinculades als fons europeus Next Generation. La licitació vinculada a aquest fons s’ha incrementat notablement a partir del segon trimestre, tot i que només suposen el 16% de la licitació, assolint els 633 milions d’euros.