El sector del ciment a Catalunya estima que necessitarà una inversió del voltant de 800 milions d'euros fins al 2050 per avançar en la descarbonització dels seus processos industrials. Aquest és un objectiu en què treballen els quatre grups de ciment que operen al territori que en els darrers quatre anys han incrementat notablement les seves inversions fins a 25 milions d'euros conjuntament. Els recursos s'han destinat a les instal·lacions i la tecnologia per a la reducció d'emissions de CO₂.

Aquest esforç per avançar en el camí per a la completa eliminació de la petjada de carboni s'ha posat de manifest aquest dijous durant una jornada tècnica sobre descarbonització que ha reunit un centenar d'especialistes i professionals del sector. Els directors de les quatre fàbriques cimenteres de Catalunya han presentat en aquest esdeveniment les estratègies que seguiran per assolir aquest objectiu. En concret, han exposat els seus projectes Juan Carlos Sánchez, de la fàbrica de Cemex España, a Alcanar (Tarragona); Joan Carles Izquierdo, del grup Cementos Portland Valderrivas, instal·lat a Santa Margarida i els Monjos (Tarragona); Xavier Valero, del grup Molins, amb fàbrica a Sant Vicenç dels Horts (Barcelona); i Vicente Pedro, com a representant de Holcim España, amb un centre a Montcada i Reixac (Barcelona). Els directors de les fàbriques han subratllat que els projectes que s'implementaran als seus centres productius preveuen l'abandonament dels combustibles fòssils i l'ús de matèries primeres alternatives descarbonitzades.

Tots els directius han exposat les estratègies en matèria de descarbonització, que passen entre altres per la valorització material i energètica durant la fabricació de clínquer (el producte base per produir ciment). També inclouen l'ús d'hidrogen verd com a combustible; l'optimització de l'eficiència energètica amb sistemes de gestió; o el desenvolupament de ciments baixos en carboni, segons ha informat en un comunicat la fundació CEMA, organitzadora de la jornada amb la Generalitat.

L'impuls de tecnologies CAUC (Captura, Emmagatzematge i Ús de Carboni) per a emissions de difícil abatiment i el consum d'hidrogen i biogàs per generar energia tèrmica, així com el disseny i la fabricació de nous ciments i nous formigons són altres línies d'actuació per reduir les emissions de carboni. Tots els participants han conclòs que les tecnologies de captura, emmagatzematge i ús del carboni (CEUC) són, doncs, l'única alternativa per mitigar les emissions de procés, i que sense la seva implementació és impossible que el sector del ciment i altres indústries amb aquest tipus d'emissions arribi a la neutralitat climàtica el 2050.

Val a dir que les quatre empreses que operen a Catalunya van produir 3,4 milions de tones de clínquer, el 2024. La meitat de les quals es van destinar a exportacions. Amb una contractació directa i induïda que supera els 2.000 professionals, el sector va valorar materialment gairebé mig milió de tones, fet que suposa un 10% del total de matèries primeres. Pel que fa a la recuperació energètica, l'exercici del 2024 es va tancar amb una taxa del 48% en l'ús de combustibles alternatius i un creixement del 74% en l'ús de biomassa vegetal com a substitut dels combustibles d'origen fòssil. L'ús de residus com a energia va permetre a les fàbriques estalviar l'emissió a l'atmosfera de 364.000 tones de CO₂, un 7% més que l'any precedent.

Durant la jornada s'ha posat de manifest que les fàbriques de ciment són altament emissores de CO₂ a l'atmosfera. Aproximadament, el 65% d'aquestes emissions es produeixen durant el procés de descarbonatació de la pedra calcària. Són les anomenades “emissions de procés” o “emissions difícils d'abatre”, generades per una reacció química i la mitigació de les quals no és possible amb les tecnologies disponibles actualment. De fet, la indústria del ciment representa el 41% del total de les emissions de procés a Espanya. 

A l'hora d'afrontar els reptes de la transició ecològica, els directors de les fàbriques de ciment han recordat que els projectes que s'implementaran als seus centres productius inclouen l'abandonament dels combustibles fòssils i l'ús de matèries pimes alternatives descarbonatades. També coincideixen en el compromís pel consum d'energia elèctrica renovable i l’optimització de l'eficiència energètica.