El grup Celsa ha tancat el 2024 amb unes pèrdues netes de 281 milions d'euros, en un exercici que segueix sent "atípic" i de "transició", en què els actuals gestors del grup estan aplicant el pla de reestructuració aprovat en el marc del concurs de creditors. El president de Celsa Group, Rafael Villaseca, així ho ha volgut destacar durant la presentació dels resultats financers de l'any passat i ha destacat que el resultat "està ple de condicionants". En el primer exercici amb les xifres consolidades, "l'ebitda acumulat en 12 mesos demostra la tendència positiva del pla industrial, amb una millora constant del negoci", ha manifestat el conseller delegat del grup, Jordi Cazorla.
Les pèrdues venen condicionades per un resultat financer negatiu de 322 milions, que prové de l'elevat endeutament en què es troba la companyia. El 2024, el deute s'ha reduït en un 48% el nivell d'endeutament de Celsa, que ha passat dels 3.689 milions de novembre de 2023 -quan la companyia va passar a mans dels fons creditors, per sentència judicial- als 1.793 milions de finals de 2024. Val a dir que hi ha una partida important d'ingressos, uns 1.896 milions, que el grup va rebre per la venda de les seves filials al Regne Unit i Noruega que s'ha destinat íntegrament a reducció del deute existent.
Els màxims directius de Celsa han remarcat que el sector de la siderúrgia està immers en un cicle econòmic baix, amb un important descens de la demanda i una contracció dels marges. Han concretat que, malgrat tot, Celsa ha tingut un millor comportament que els seus competidors europeus. El negoci ha generat unes vendes de 3.360 milions d'euros i que el resultat operatiu (ebitda) s'ha situat en 274 milions i el resultat d'explotació ha estat positiu en 65 milions d'euros.
"El grup persistirà en l'estratègia del pla de reestructuració que passa per l'augment de la rendibilitat per la via de produir de manera més eficient per millorar els marges i per la constant reducció de l'endeutament", ha insistit Villaseca.
No hi ha alternativa a Criteria
El president de Celsa ha admès aquests seran també els dos eixos en què se centrarà la companyia després de constatar que "no hi ha cap inversor espanyol que pugui assumir la compra de com a mínim un 20% del capital de Celsa". Per tant, no es podrà complir la condició que va imposar el govern espanyol als fons creditors per quedar-se amb el control de la companyia. "Lamentem que Criteria hagi descartat l'operació, perquè hagués estat un soci magnífic, però estem convençuts que comptem amb el suport dels nostres accionistes actuals per seguir endavant i per trobar un pla alternatiu", ha manifestat Villaseca.
En aquest sentit, el grup no descarta seguir amb la política de desinversions que ha iniciat el 2024 amb la venda de les filials del Regne Unit i Noruega. Una opció, "que ara mateix no està sobre la taula, però que no és descartable", és la venda de la filial de Polònia. "És un actiu que suposa un gran valor per a Celsa" i sobre el qual es podrien prendre decisions més endavant. Actualment, la filial polonesa aporta un 20% de les vendes de Celsa i un 25% de l'ebitda, ha confirmat Cazorla.
Possible recurs contra la sentència
Respecte a la recent sentència judicial que ha absolt a l'antic administrador del grup, Francesc Rubiralta -també membre dels antics propietaris de Celsa, la família Rubiralta-, Rafael Villaseca no ha volgut entrar a valorar la decisió del jutge, però ha deixat entreveure que els serveis jurídics de la companyia estan analitzant la presentació d'un recurs. "No qüestionem la resolució, però segurament hi haurà un recurs", ha dit. Segons Villaseca, la sentència prova l'existència d'un crèdit de 500 milions entre les antigues patrimonials del grup i que es va destinar "probablement" a facilitar la sortida accionarial d'una de les branques de la família Rubiralta.