Els ajuts a hipotecats posats en marxa per la banca (després d'acordar-se amb el govern espanyol) el gener de 2023, han arribat a 55.000 llars, una xifra molt reduïda si es compara amb les previsions inicials, que estimaven una acollida de més d'un milió de llars. En aquest context, l'Executiu ha ampliat aquest dilluns el llindar d'ingressos fins als 38.000 euros perquè més famílies puguin acollir-se a aquests ajuts, recollits en el Codi de Bones Pràctiques.
A més, el govern espanyol ha estès un any més l'amortització gratis d'hipoteques, atès el context d'elevats tipus d'interès, que porten instal·lats al 4,5% des del setembre després de deu pujades. Així com la conversió d'hipoteques de tipus variable a fix, gratis. Com a novetat, l'Executiu amplia la gratuïtat a la conversió de variable a mixt durant 2024.
Per la seva part, es mantindrà la congelació de la quota hipotecària durant 12 mesos i l'extensió del termini d'amortització durant 7 anys. El Banc d'Espanya calcula que hi pot haver fins a 100.000 llars addicionals que es vegin beneficiades per la pujada del llindar d'ingressos.
Així ho ha posat en relleu Nadia Calviño aquest dilluns després de reunir-se amb les patronals de banca (AEB, CECA i Unacc), a més del Banc d'Espanya i les associacions d'usuaris en el Ministeri d'Economia. En la compareixença pública després d'aquesta cita, l'última de Calviño amb la banca com a ministra econòmica després d'haver estat elegida presidenta del BEI, la vicepresidenta i ministra ha evitat per complet parlar de l'impost a la banca després de l'enrenou dels últims tres dies.
Calviño evita parlar de l'impost
Nadia Calviño va sorprendre el sector financer divendres passat quan es va obrir per primera vegada a revisar l'impost a la banca, després de negar-se a fer-ho en ocasions anteriors i sobretot, després que Yolanda Díaz, líder de Sumar, firmés amb Pedro Sánchez un acord de coalició per a la investidura on s'incloïa fer permanent en l'impost a la banca quan finalitzés l'aplicació temporal de dos anys, del 2023 i 2024.
Tota la banca esperava tenir més certesa sobre les declaracions de Calviño en la reunió d'aquest dilluns, però el ministeri d'Economia baixava l'expectació aquest diumenge quan recordava que el motiu de la reunió era revisar el Codi de Bones Pràctiques i no l'impost.
A més, es retractava sobre l'anunci realitzat dos dies abans i assegurava que el govern espanyol no preveia la modificació de l'impost a la banca "en aquests moments". Preguntada per això aquest dilluns, la vicepresidenta evitava parlar de l'assumpte. "No hi ha cap novetat, les nostres paraules estan alineades amb la que preveu l'acord de govern (referint-se al de Yolanda Díaz). I són també les que es preveuen en els textos legals aplicables", ha insistit fins i tot en dues ocasions.
Podem demana allargar l'impost
En el context d'aquesta encontre, el portaveu de Podemos, Pablo Fernández, ha demanat a la ministra econòmica que augmenti "de forma substancial" l'impost temporal a les entitats financeres i que es converteixi en "estructural" i "permanent", tenint en compte els beneficis "desorbitats" que els bancs han registrat en els últims mesos, segons recull Europa Press.
"El que la vicepresidenta primera hauria de traslladar a aquesta patronal bancària és que l'impost a la banca ha de ser estructural, ha de ser permanent i ha d'incrementar-se de forma substancial davant dels beneficis desorbitats que continua tenint la banca en aquest país".
Per justificar el perquè hauria de ser permanent, Fernández ha recordat que entre gener i setembre les cinc principals entitats bancàries d'aquest país (Santander, BBVA, CaixaBank, Sabadell i Bankinter) han tingut uns guanys per sobre dels 19.760 milions d'euros, un 24% més del que van obtenir durant el mateix període de l'any anterior.
La banca critica l'impost
Els portaveus de CECA, AEB i Unacc, que també han comparegut després de la reunió amb Calviño, creuen que era millor no fer modificacions sobre les ajudes a hipotecats durant la vigència del Codi de Bones Pràctiques. Tot i això, han donat suport a les millores aprovades pel govern espanyol.
Alhora, han aprofitat per criticar l'impost a la banca, amb què l'Executiu recaptarà 3.000 milions entre el 2023 i el 2024. "A la reunió no hem abordat l'impost, però la posició dels tres és ben coneguda. Creiem que les entitats contribueixen a la recaptació i que l'impacte fiscal evident. Hem alertat dels seus riscos i ho ha dit també el BCE. Va en el camí contrari de la unió bancària”, indicaven.