Josep Oliu i César González-Bueno, president i conseller delegat del Banc Sabadell respectivament, s'han fet un fart de dir en públic en els últims trimestres que l'entitat està còmoda amb el seu perímetre, però normalment, responia la pregunta sobre una possible fusió amb Unicaja, en la que el banc català seria el peix gros i l'andalús, el petit. La proposta del BBVA posa el Sabadell a l'altre costat i és, de fet, una fusió fins i tot més desigual que la hipotètica amb Unicaja, pel que amaga amb ser una absorció i acabar suposant la desaparició de la marca catalana.
Se sap ben poc encara de l'operació. El BBVA va comunicar aquest dimarts al migdia al consell d'administració del Sabadell i a la CNMV que el seu consell ha decidit "iniciar negociacions per explorar una possible fusió entre ambdues entitats". El banc que presideix Josep Oliu en va aixecar acta: "Banc Sabadell confirma que ha rebut les 13:43 hores del dia d'avui una proposta escrita indicativa de Banco Bilbao Vizcaya Argentaria, S.A. per a una fusió. El Consell d'Administració de Banc Sabadell analitzarà adequadament tots els aspectes de la proposta". BBVA ho va comunicar a la CNMV a les 13.47, és a dir que va informar Sabadell només 4 minuts abans.
En el sector bancari sempre es parla de fusions perquè les operacions solen pagar-se amb un intercanvi d'accions, però acaben sent adquisicions –"fusió per adquisició", n'acostumen a dir–, que suposen el domini de l'entitat més gran, que imposa també la seva marca. El peix gran es menja el petit. És el que ha passat, per exemple, amb les dues últimes operacions a Espanya, la d'Unicaja i Liberbank i la de Caixabank i Bankia. Durant la crisi financera, el BBVA i el Sabadell van absorbir altres entitats, com CatalunyaBanc i la CAM respectivament, però les circumstàncies eren d'altres, havien estat intervingudes per l'Estat a través del FROB.
Aquest dimarts, després de que es coneguessin les intencions del BBVA, que van provocar la caiguda d'un 6,65% en borsa del banc que presideix Carlos Torres i la pujada del 3,37% del de Josep Oliu, l'entitat d'origen basc valia sis vegades més que la catalana. En concret, 59.400 milions d'euros, per uns 9.800 milions del Sabadell. Això significa que en un intercanvi de títols, els accionistes de BBVA tindrien un pes sis vegades més gran –o una mica menys si hi ha una prima–, i l'entitat de Bilbao podria imposar bona part de les seves condicions sempre que el preu fos bo.
El Sabadell i el BBVA encara no parlen de preu
Fonts financeres expliquen que hi ha hagut converses preliminars, si bé han estat informals, però que encara no han entrat a negociar ni el preu ni les condicions. Per tant, no s'ha parlat, formalment, ni de primes, ni de marques, ni de plantilles ni de seus operatives. Però tot això estarà sobre la taula i s'haurà de negociar, si bé apunten al preu com la clau de tot. Oliu, afegeixen, podria reclamar una vicepresidència fins que es jubili, així com el manteniment de part de l'estructura que el Sabadell té a Sant Cugat del Vallès, si bé hi hauria clares duplicitats.
L'operació, d'entrada, no agrada als sindicats ja que temen que hi hagi acomiadaments. Una de les coses que han demanat ràpidament ha estat el manteniment dels llocs de treball. Una anàlisi d'EAE Business School xifra en 4.000 empleats el possible excedent de plantilla. I és que en banca minorista, ambdós bancs tenen una alta implantació a Catalunya i, probablement, molts clients en comú. En la resta de l'Estat, BBVA té més pes, però la unió també generaria duplicitats. De fet, podria superar CaixaBank com a primer banc d'Espanya.
Les fonts del sector consultades apunten que, efectivament, no necessitarà tota l'estructura que té, principalment a Sant Cugat. Però sí una part, ja que si per alguna cosa destaca el Sabadell molt per sobre del BBVA és en el negoci de petites i mitjanes empreses. I aquest és el pastís que es vol cruspir Carlos Torres, un negoci molt atomitzat i que requereix ofici. El Sabadell té aquest ofici i per això és líder del sector. Cal recordar que l'altra entitat que va apostar per les pimes, el Popular, la va absorbir el Santander.
Malgrat que el mercat ha penalitzat el BBVA per l'interès pel Sabadell, el banc basc va darrere del negoci de pimes del català
De moment, al mercat no acaba d'agradar-li l'operació. Per començar, interpreta que serà el BBVA el que s'haurà de rascar la butxaca, ja que l'ha penalitzat amb una forta caiguda en Borsa: avancen el sobrecost de la compra –la previsible prima– i el cost de reestructurar l'entitat resultant. En canvi, el Sabadell va pujar, precisament pel mateix, perquè s'espera que sigui l'entitat comprada i amb una prima.
Així, els accionistes del banc català sí que veuran amb bons ulls l'operació. De fet, el màxim accionista és el mateix que el de BBVA, el fons nord-americà Blackrock, que té posicions en pràcticament totes les Ibex. El fons d'inversió privat més gran del món té un 5,9% del BBVA i un 3,6% del Sabadell, que té també el multimilionari mexicà Daniel Martínez Guzmán com a accionista significatiu, amb el 3,5%. Martínez Guzmán va aflorar el 3% de l'entitat catalana el 2018, amb l'acció en 1,3 euros, amb el que amb l'operació es podria embossar una plusvàlua de fins a un 50%.