El Banc d'Espanya ha publicat aquest dilluns l'Informe d'Estabilitat Financera de tardor de 2023, on adverteix que, la càrrega financera de les llars amb deutes, sobretot amb hipoteques, és cada vegada major per les contínues pujades de tipus d'interès i encara serà més gran en els pròxims mesos perquè no s'ha traslladat tota la pujada de l'euríbor, que ja frega el 4,2%. També revela que els ajuts a hipotecats vulnerables que va posar en marxa el govern espanyol i la banca a començaments de 2023 per reduir, precisament, aquesta càrrega financera, "han estat limitats" respecte al nombre total d'hipoteques vives. En concret, han arribat a menys del 0,4%. Així mateix, el supervisor destaca que les entitats han rebutjat el 50% de les sol·licituds per no complir els requisits que s'exigeixen per adherir-se al programa.
L'organisme que dirigeix Pablo Hernández de Cos, indica que en els primers set mesos de 2023, el nombre de sol·licituds als dos Codis de Bones Pràctiques (el de 2012 i el de 2022) ha estat de més de 42.000. Un número que considera "limitat" respecte al nombre total d'hipoteques vives -en suposen menys del 0,4%- i també respecte a les que compleixen les condicions per acollir-se.
El Banc d'Espanya també revela que el percentatge d'operacions realitzades (el 8% del total) "ha estat reduït" en relació amb el volum de sol·licituds. Si bé encara hi ha un 40% que estan pendents de resoldre's. En aquest sentit, destaca també que "al voltant del 50% de les sol·licituds han estat rebutjades", un percentatge "molt elevat" per no ser elegibles de forma objectiva per al programa.
Sobre això, el BdE explica que el període de temps transcorregut des del començament de l'any, quan va entrar en vigor el nou Codi de Bones Pràctiques, és encara reduït. Per això, considera necessari mantenir un monitoratge estret del desenvolupament d'aquestes mesures en funció de la conjuntura macrofinancera.
L'organisme descarta, tanmateix, que es vagi a produir un elevat augment de la morositat bancària per la pujada del preu de les hipoteques existents i noves. "El risc d'impagaments generalitzats sembla de moment limitat", principalment pels nivells d'ocupació i la renda disponible de les llars. Presumiblement, el fet que el mercat de treball hagi tingut un comportament positiu, amb reduccions de la taxa d'atur i augments de l'ocupació que sostenen la renda dels agents, hauria contribuït a evitar un major nombre de sol·licituds al CBP, explica. En qualsevol cas, el Banc d'Espanya creu que s'ha de tenir en compte que la pressió financera tendeix a actuar sobre la capacitat de pagament "amb un cert retard".
La càrrega financera de les llars amb hipoteca pujarà
L'Informe d'Estabilitat Financera del Banc d'Espanya afirma que l'augment dels tipus d'interès continua pressionant a l'alça la càrrega financera de les llars amb deute i el seu cost mitjà. En particular, la càrrega financera del deute hipotecari ha augmentat per a les llars en tots els quintils de renda i el cost mitjà dels saldos vius hipotecaris es va situar en el 3,4% l'agost de 2023, 234 punts bàsics per sobre del registrat a finals de 2021. Aquesta pujada recull l'actualització dels contractes a tipus variable, que al juny representaven al voltant del 68% del total de les hipoteques vives, així com el tipus d'interès més alt de les noves operacions realitzades l'últim any i mig.
La transmissió de la política monetària als préstecs de les llars "és encara incompleta". Per això, el supervisor espera "una transmissió més gran de l'increment dels tipus d'interès al cost del deute viu de les llars" a futur, que contribuiria a l'augment de la proporció de llars endeutades amb càrrega financera elevada. I tot això malgrat l'important augment de les amortitzacions anticipades realitzades per les llars en els últims mesos.
Així, s'estima que al voltant del 30% de les hipoteques a tipus variable experimentaran una revisió a l'alça dels seus tipus d'interès de més d'un 1% entre juny de 2023 i juny de 2024. Això farà que, d'acord amb les simulacions del Banc d'Espanya, el percentatge de llars endeutades amb una càrrega financera elevada "es veuria pressionat a l'alça en un 4,2%" fins al 14,6%, davant d'un increment de l'euríbor a 12 mesos de 500 punts bàsics (una mica superior a l'observat fins ara).
Es venen més cases sense hipoteca que amb ella
La pujada de tipus d'interès ha frenat la demanda d'hipoteques aquest 2023, i s'observen caigudes del 21,8% i el 26,3% en el primer i en el segon trimestre respecte al mateix període de 2022. Encara que el Banc d'Espanya destaca que el nou crèdit hipotecari roman en nivells superiors als previs a la pandèmia, és a dir, als de 2019.
"La magnitud de la caiguda ve en part explicada per l'elevat volum registrat a l'exercici anterior", si bé, el 2022 va ser un any rècord. "S'ha donat la situació que s'han venut més habitatges sense hipoteca que amb ella", afegeix el Banc d'Espanya al seu informe.
La menor demanda d'hipoteques noves i l'elevat ritme d'amortitzacions (que s'han accelerat després d'eliminar-se les comissions de manera temporal) han intensificat la senda descendent del saldo viu de les hipoteques. En concret, en el segon trimestre de 2023, el saldo d'hipoteques es va situar un 2,6% per sota del mateix període de 2022. S'estima que el volum total amortitzat en la primera meitat de 2023 suposava el 6% del saldo d'hipoteques vives, davant el 5% del mateix període de l'any anterior.