L'avenç electoral anunciat dilluns passat per Pedro Sánchez alleuja el sector financer, que estava a punt d'enfrontar-se a l'aprovació d'una nova figura, l'Autoritat de Defensa del Client Financer, amb la qual cap entitat no estava d'acord. A més, la banca ja havia recorregut el nou impost aprovat pel Govern espanyol, sobre el qual també s'han mostrat molt crítics des que es va anunciar a l'estiu de 2022.
"La convocatòria d'eleccions és una decisió del president del Govern espanyol i poc he de dir", expressava aquest dimecres la presidenta de l'Associació Espanyola de Banca (AEB) en un encontre organitzat pel Consell General d'Economistes. "Treballem amb les administracions públiques a tots els nivells, i dins d'aquesta relació podem dir el que no ens agrada, i no ens agrada l'impost perquè tenen efectes negatius sobre l'economia i l'ocupació, de fet està recorreguda. I tampoc no ens agrada l'Autoritat de Defensa de Client, són àrees on estem en contra clarament".
Així de clara es mostrava Alejandra Kindelán, que sota el paraigua d'AEB representa grans entitats com Santander, BBVA o Sabadell, que igual com la resta del sector, s'han vist beneficiades pel mer fet de l'anunci d'eleccions anticipades, ja que en dissoldre's les Corts, totes les normes que estan en tramitació es paren.
Però també es veuran beneficiades si hi ha un canvi en la presidència del Govern espanyol, doncs tant el PP com Vox han rebutjat l'impost a la banca i les energètiques que van aprovar de manera conjunta el govern de PSOE i Unidas Podemos l'any passat, de fet, van votar en contra.
Sobre la nova Autoritat de Defensa del Client Financer, la presidenta d'AEB ha insistit que a la banca no "li agrada com està configurada" i a més, "no feia falta per resoldre aquestes qüestions" perquè el sector ja té els seus propis departaments de Servei d'Atenció al Client i a més supervisen aquesta tasca el Banc d'Espanya, la CNMV o la Direcció General d'Assegurances, a qui se'ls pot reclamar.
Segons la seva opinió, "no fa falta crear una Autoritat nova amb els costos que això suposa". Tal com està configurada, explicava, sobretot, la taxa, que demanava 250 euros a la banca per cada reclamació, "li donessin o no la raó al client", donava incentius per reclamar "i generaria a la fi més litigiosidad". Encara que s'hagi paralitzat la seva tramitació, Kindelán indicava que no saben si finalment hi haurà o no Autoritat.
AEB tampoc no ha confirmat si la reunió prevista amb la ministra d'Economia, Nadia Calviño, per analitzar l'evolució de l'acord hipotecari (el Codi de Bones Pràctiques, en vigor des de gener), es manté. "Hauria de tenir lloc al juny i no ens han dit que no, continuem treballant en això al costat de CECA i Unacc perquè és prioritari per al sector".
Quant a l'impost, Kindelán insistia que la prova més important que no els agrada "és que està recorregut". El problema neix des del seu va anunciar, "es va tramitar com a proposició de Llei sense consulta pública ni els informes preceptius que el solen acompanyar. Només va arribar un únic informe del Banc Central Europeu, on a més manifestava els seus dubtes," comentava.
També subratllava que el BCE va deixar clar "que no es podia dir que hi havia beneficis extraordinaris per les pujades de tipus" perquè les autoritats creuen que igual com millora de marges, les pujades de tipus frenen l'economia, per la qual cosa "hi pot haver un repunt de la morositat i la necessitat de fer més provisions". A més, les pujades de tipus solen tenir impacte en l'ocupació i el crèdit, acabava.