Els diners en efectiu continuen sent el mètode de pagament més estès al nostre país, tanmateix, el nombre de ciutadans que té dificultat per accedir a ell s'ha accelerat durant la pandèmia. Gairebé un 20% de ciutadans té problemes per retirar efectiu en caixers o finestreta, segons revela el Banc d'Espanya en el seu últim informe 'Ús de l'efectiu i d'altres mitjans de pagament: com està canviant la forma que paguem?'. El supervisor destaca que un 12% té certa dificultat i un altre 6% el troben molt difícil, advertint que aquesta dificultat s'ha incrementat en un 4% des de 2019.
Precisament des d'aquell any, el sistema financer ha dut a terme una important reestructuració a la seva xarxa d'oficines i caixers. Durant el confinament moltes sucursals es van veure obligades a tancar i algunes no van tornar a obrir. Els ciutadans van començar a familiaritzar-se amb el pagament amb targeta o mitjans electrònics, com a targetes virtuals o Bizum, davant de l'alarma que es va crear el 2020 sobre que l'efectiu podia incrementar el contagi del Covid, una cosa que va ser rebutjada més tard per les autoritats sanitàries.
La digitalització es va accelerar i la banca va aprofitar per baixar la persiana a milers de sucursals. També en aquest procés van influir les fusions i els ERO. Així, els cinc bancs més grans han tancat 4.000 oficines en menys de dos anys. CaixaBank va anunciar el tancament de 1.500 absorbir Bankia, Santander unes altres 1.033 oficines per estalviar costos, BBVA també ha clausurat unes 500, Sabadell fins a 560 en dos anys i Unicaja 402 en el context de la fusió amb Liberbank.
Aquests tancaments han elevat el número de persones que es troben ara amb dificultat per retirar diners en efectiu a les oficines bancàries i també en caixers, ja que quan es tanquen sucursals també es prescindeix d'aquestes màquines. Gairebé 2 de cada 10 persones troba esculls actualment, com posa en relleu el Banc d'Espanya. Per aquesta raó, el Govern d'Espanya ha obligat el sector financer a prendre mesures. En concret, la vicepresidenta i també ministra d'Economia, Nadia Calviño.
Calviño i les entitats van firmar al febrer un protocol contra l'exclusió financera que està provocant la digitalització en el col·lectiu dels grans i a l'octubre es va ampliar per millorar també l'accés a l'efectiu que tenen a l'Espanya buidada. El protocol subscriu una sèrie de compromisos per part dels bancs perquè cap persona o població no tingui problemes d'accés als serveis financers en general.
Quant a les persones grans i vulnerables, la banca es va comprometre a ampliar els horaris d'atenció presencial, donant-los a més un tracte preferent a les sucursals i els canals telefònics. I sobre el problema d'accés a l'efectiu, les patronals bancàries (AEB, CECA i UNACC) van elaborar un informe on s'analitzava quants municipis d'Espanya no tenen accés físic als serveis bancaris i s'estaven veient més afectades pels tancaments oficines per poder actuar sobre ells.
En aquest informe es destaca que hi ha 657.557 persones sense cap tipus d'accés als serveis financers (oficina, caixers, agents, oficina de Correus ni oficina mòbil) que resideixen en 3.230 municipis d'Espanya i el 60% d'ells és a Castella i Lleó i Catalunya. En concret, hi ha 288.399 ciutadans afectats en el primer i uns altres 96.341 en el segon.
Atesa aquesta situació, el Govern ha obligat a la banca a implantar en aquells municipis que expliquen amb més de 500 habitants almenys un punt d'accés als serveis bancaris, ja sigui una oficina bancària, un caixer automàtic, una oficina mòbil, assolir un acord amb Correus o amb els agents financers. I han de fer-ho en un màxim de sis mesos des de la firma de l'acord, de manera que tenen fins a l'abril.
Si passat aquell temps no han adoptat alguna d'aquestes solucions, la banca es compromet mitjançant una iniciativa conjunta a instal·lar un caixer genèric, gestionat per un operador específic, amb les funcions necessàries per prestar serveis bancaris i que permeti, principalment, la retirada d'efectiu, per a això explicaran amb sis mesos més. El sector financer també s'ha compromès a garantir l'accés a l'efectiu en els municipis de menys de 500 habitants, aquí ho faran amb solucions de cash back, cash in shop o mitjançant carters rurals. Aquestes solucions permeten als ciutadans retirar diners en supermercats, estancs o gasolineres després de realitzar una compra.
L'efectiu cau, però continua sent el mètode de pagament principal
El Banc d'Espanya indica al seu informe que encara el 2022, l'efectiu és el mitjà de pagament més utilitzat a Espanya per a les compres en comerços físics, suposa el 51% del total. En els pagaments entre particulars ascendeix el 54%, encara que s'observa una forta disminució en els dos casos respecte a 2019. Aquest exercici el pagament amb efectiu en comerç suposava el 83% i entre particulars el 90%.
Aquesta disminució ve motivada principalment per dos factors, l'augment de les compres online, que limita les possibilitats d'ús d'aquest mitjà de pagament i per un canvi en els hàbits de pagament dels consumidors, que han incrementat l'ús de mitjans digitals en les seves compres.