Tot i que el vestit de corbata fosc és el gran predominant a The District, la pintura de colors llançada pels activistes és la que ha portat les imatges de la fira més enllà del sector inversor en els tres anys que dura The District. Aquest cop, malgrat que el Sindicat de Llogateres va llançar un comunicat el dia abans de l'obertura de la gran fira immobiliària de Barcelona apuntant a la vinculació d'alguns fons i empreses amb l'estat d'Israel, la trobada ha arrencat sense cap rastre de protesta a les portes de la Fira-Gran Via de Barcelona. Els dispositius policials controlaven amb minuciositat les sortides del metro i els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), amb furgonetes arreu dels accessos. Tampoc no hi ha hagut presència de líders polítics destacats. Ni el president Salvador Illa, ni l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni. 

"No, aquí només poden accedir els de passi vip", informava una treballadora a un assistent a les portes d'una de les conferències. A les portes, un cartell informava dels preus dels passis des dels 150 euros del bàsic fins al 1.990 del passi platinum, amb accés a tots els auditoris, a un dinar i una festa i còctel de benvinguda. El The District espera generar un impacte de 35 milions d'euros a la ciutat de Barcelona amb una presència estimada de 14.000 persones, informava l'organització, que espera que 1.400 reunions serveixin de trobada per a més de 2.500 inversors en la fira immobiliària més gran d'Europa.

Mentre els inversors buscaven opcions de negoci, els lloguers han pujat un 29,4% en els darrers tres anys, període en el qual els salaris han augmentat un 7,4%, segons un informe recent de Fotocasa i Infojobs. La compra d'habitatge usat, una aposta més estable, també ha pujat més del triple que els salaris, un 25,3% en el mateix període segons el mateix informe. Lluny dels focus de The District, el sindicat CGT presentava un estudi que xifrava que, a Catalunya, els treballadors han perdut un 4,1% de poder adquisitiu en els darrers tres anys per la inflació. Mentrestant, l'habitatge de lloguer ha pujat un 37,4% i la compra un 10,4%. 

Amb la cançó 'Blinding lights' de The Weeknd sonant constantment durant la fira, els inversors celebraven l'estabilitat econòmica d'Espanya com un lloc on fer inversions immobiliàries. "Històricament, els mercats preferits eren els anglosaxons, França i Alemanya i ara és a l'inrevés. A França i Alemanya no són bons moments. Portugal i Espanya som els estables, els bons per invertir, els llatins són els estables. Mentre als Estats Units el president cada dia diu una cosa diferent i al Regne Unit estan una mica millor, però encara acusen el Brexit", deia Pedro Coellho, president de Square Asset Management. "A Portugal, pot haver-hi 3 ciutats per invertir. A Espanya n'hi ha com 20", afegia. En la mateixa línia, Sergio Fernandes, de JLL Spain, ironitzava: "Els hi deien pigs (sigles en anglés de Portugal, Itàlia, Grècia i Espanya que formen la paraula porcs en anglés). Doncs els pigs poden volar". 

Durant la fira, es repassen les tendències del mercat immobiliari i totes les alternatives on invertir. Més enllà de l'habitatge, la compra de terrenys, hospitality (turisme i hostaleria), centres de dades, residències de gent gran, hospitals i educació són sectors calents, mentre alguns inversors apuntaven a les oficines com un sector en declivi, en part per les possibilitats del teletreball. Una de les taules, de fet, explicava les possibilitats dins el marc regulador espanyol de convertir les oficines en habitatges. "Les oficines s'han devaluat amb el teletreball, és un sector estancat", deia Amroy Lal, director de LaSalle Investment Management. 

Alberto Díaz, Managing Director de Capital Markets a Colliers, apuntava que Espanya "rep 100 milions de turistes a l'any i continua creixent" i apostava per aquest sector i per l'habitatge. "No hi ha habitatge per a la quantitat de gent que arriba, ni a viure ni a fer turisme. Espanya ha crescut amb 10 milions de persones en els darrers 20 anys, el país que més creix en el món. Ve gent que no està segura al seu país i gent que vol una segona residència a la Costa del Sol", afegia.

"No hi ha excés d'oferta, els preus pugen, el sector va bé"

En aquest sentit, l'excés de demanda que per als llogaters i compradors d'habitatge suposa el maldecap de pujades de preus que no poden assumir, per als inversors és una oportunitat de negoci. "No hi ha hagut cap excés d'oferta. Avui, les taxes d'ocupació pugen, els lloguers pugen, el sector immobiliari va bé i pot generar valor, tot i que el risc és intrínsec al que fem", deia Alberto Nin, de Brookfield Global. 

Més enllà de les queixes per la càrrega fiscal i per certa incertesa reguladora derivada dels topalls al lloguer i la darrera Llei d'Habitatge, els inversors veuen també oportunitats en l'aposta del govern espanyol per l'habitatge assequible i industrial, així com en la rehabilitació d'habitatges, que compten amb fons europeus i es faran amb la intervenció del sector privat. El director d'estudis i portaveu de Pisos.com, Ferran Font, celebrava que "les administracions públiques apostin per l'habitatge social, cosa que no s'ha fet en els darrers 15 anys". "L'aposta que es va fer després de la crisi immobiliària va ser rescatar les entitats bancàries i no els habitatges", afegia. "Ara cal veure si els 180.000 habitatges públics que ha promès Pedro Sánchez  o els 50.000 d'Illa es fan realitat", completava.