A la Vall Cirera, entre Alella i Tiana, hi ha vinyes que han resistit a la pressió urbanística que ha anat transformant el paisatge del Maresme. És aquí, a can Genís, on la família Pujol-Busquets ha construït durant més de tres dècades un projecte vitivinícola que es presenta amb el nom d’Art Laietà.
Aquesta marca va néixer fa un any amb la voluntat d’aplegar sota un mateix paraigua les diferents branques del celler: els vins d’Alta Alella, els vins sense sulfits afegits del Celler de les Aus i els caves. Més que un simple canvi de nom, la nova marca reflecteix l’evolució d’un projecte familiar que ha anat ampliant la mirada: de l’elaboració de vi a la viticultura, de l’expansió comercial a la consolidació territorial i de la producció a la construcció d’un patrimoni de vinya.
“El canvi d’Alta Alella a Art Laietà neix sobretot de la voluntat de donar molt més valor a dos conceptes que sempre han format part de la nostra manera de treballar: l’artesania i l’origen”, explica Mireia Pujol-Busquets, membre de la segona generació al capdavant del projecte.
El nom busca, així, unir dues idees. D’una banda, l’artesania entesa com una manera concreta de treballar, amb una part important de les tasques de la vinya i del celler fetes manualment. De l’altra, l’origen, a través del terme “laietà”, que remet al territori que els antics laietans habitaven i on el conreu de la vinya té una història mil·lenària. “Crec que el nou nom ens permet explicar molt millor qui som avui sense perdre d’on venim: artesania i origen”, reitera Pujol-Busquets.
L’origen del projecte es remunta a 1991, quan l’enòleg Josep Maria Pujol-Busquets (Badalona,1953) i la seva esposa, Cristina Guillén Soldevila, van fundar Alta Alella. El primer acumulava experiència prèvia al celler Marquès d’Alella i al Penedès.
El 2012 van inaugurar el Celler de les Aus, destinat a elaborar vins sense sulfits afegits, una línia que havien explorat anys abans amb els escumosos. I el 2017 van vendre la marca de cava Privat al grup Peralada. La decisió es va produir després d’un període en què la demanda, especialment al mercat suec, havia plantejat la possibilitat d’un creixement important en volum. La família va optar per un altre camí.
“La venda de Privat ens va donar sobretot capacitat econòmica per invertir en allò que consideràvem estratègic: comprar terra, plantar vinya i consolidar el projecte a llarg termini”, explica Mireia Pujol-Busquets. La prioritat va deixar de ser créixer en nombre d’ampolles per passar a fer-ho en territori, qualitat i valor. Aquesta transformació ha comportat una important ampliació de la superfície de vinya, alhora que el celler ha aprofundit en les gammes de més criança i en vins i escumosos vinculats a varietats, parcel·les i anyades concretes.
“Per nosaltres, la qualitat del vi ha de ser sempre el punt de partida”, resumeix Pujol-Busquets. “Després hi ha tota la història que l’acompanya, però sense aquesta qualitat intrínseca, la resta no tindria sentit.”
Créixer en terra, no només en ampolles
En un territori tan limitat com el de la DO Alella, on la pressió urbanística és especialment intensa, ampliar la superfície de vinya té una dimensió que va més enllà de la mateixa empresa. “A Alella la pressió urbanística és enorme i cada hectàrea de vinya que es manté o que es recupera és una hectàrea que preservem com a paisatge agrícola”, afirma Pujol-Busquets.
La viticultora defensa aquesta doble dimensió de la inversió: empresarial, perquè permet garantir el control sobre la qualitat del raïm i el futur del projecte, però també territorial. “Si volem que d’aquí a 50 anys continuï existint un paisatge vitivinícola a Alella, algú l’ha de cultivar”. “La vinya no és només el lloc d’on surt el nostre raïm; forma part de la identitat d’aquest territori i tenim una responsabilitat en la seva preservació.”
Aquesta aposta explica també que Art Laietà no plantegi actualment el creixement com una qüestió principalment quantitativa. El repte és consolidar un patrimoni vitícola que permeti aprofundir en la singularitat dels vins.
Vins sense sulfits
L’experimentació forma part de la història del projecte. Els vins sense sulfits afegits del Celler de les Aus en són un dels exemples més visibles. Després de dues dècades de treball en aquest àmbit, Pujol-Busquets considera que el coneixement adquirit ha tingut efectes sobre el conjunt del celler.
“Elaborar sense sulfits afegits ens ha obligat a ser extremadament rigorosos, tant a la vinya com al celler, i tot aquest coneixement també l’hem pogut traslladar a la resta dels nostres vins”, explica. Però la qualitat continua sent el criteri principal. “Abans de ser un bon vi sense sulfits afegits, ha de ser un bon vi”, subratlla.
El mateix principi d’adaptació i experimentació s’aplica ara al canvi climàtic. El celler treballa des de fa més d’una dècada en el projecte VRIACCS, centrat en l’estudi de varietats resistents i adaptades a les noves condicions climàtiques. El projecte ha inclòs camps experimentals i microvinificacions i es troba actualment en una “fase més burocràtica”, en espera que les varietats estudiades puguin arribar a ser una realitat.
Mireia Pujol-Busquets, directora adjunta d'Art Laietà, segona generació de la família fundadora / Carlos Baglietto
“Una de les grans prioritats és continuar plantant vinya pensant no només en el present, sinó en les condicions que tindrem d’aquí a 20, 30 o 50 anys”, explica. Els darrers anys de sequera han reforçat aquesta línia de treball. La gestió del sòl, la capacitat de retenir aigua, la viticultura regenerativa i l’elecció del material vegetal són alguns dels àmbits que el celler considera clau per afrontar les noves condicions.
“Crec que el gran repte és aconseguir adaptar-nos sense perdre identitat ni qualitat”, apunta Pujol-Busquets. “No es tracta simplement de poder continuar produint raïm en unes condicions més càlides i seques, sinó de continuar elaborant vins que tinguin qualitat i que expliquin d’on venen.”
“Volem continuar invertint en territori, comprant i plantant vinya, adaptant-nos al canvi climàtic i aprofundint en el coneixement de les nostres parcel·les i varietats”, explica. La mirada és, en conseqüència, de llarg termini. El celler no planteja tant la qüestió de quantes ampolles vol produir com de quin projecte vol deixar construït per a les generacions següents.
“L’objectiu final és continuar fent créixer el projecte en qualitat, identitat i valor, i deixar-lo preparat perquè pugui continuar aquí durant moltes generacions”, conclou Mireia Pujol-Busquets.