L'advocada general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) Juliane Kokott ha proposat aquest dijous a la cort, amb seu a Luxemburg, que desestimi el recurs de Google i confirmi la multa de més de 4.000 milions d'euros imposada a la multinacional per abús de posició dominant amb Android. Les conclusions de l'advocada general, que no són vinculants, recolzen els arguments en què es va basar el Tribunal General de la UE per fixar la multa de 4.124 milions d'euros.
El cas supera ja els deu anys, perquè la Comissió Europea va obrir la investigació corresponent l'abril de 2015, i el nucli del mateix resideix en els anomenats "acords de distribució" entre la tecnològica nord-americana i fabricants de dispositius mòbils, en virtut dels quals els segons hi havia de preinstal·lat Google Search i Chrome per obtenir una llicència d'explotació de la botiga d'aplicacions Play Store.
Aquestes clàusules tenen una relació estreta amb altres acords "contra la fragmentació" que Google també incloïa als contractes i que condicionaven les llicències de Google Search i Play Store que els fabricants s'abstinguessin de vendre telèfons equipats amb versions alternatives no autoritzades d'Android. El tercer element dins del cas són els "acords de repartiment d'ingressos", segons els quals els fabricants renunciaven a preinstal·lat als seus dispositius motors de cerca de la competència a canvi de la retrocessió d'una part dels ingressos publicitaris de Google.
La Comissió Europea va acabar a l'estiu de 2018 que aquests acords eren "abusius" i, per tant, il·legals, ja que restringien la competència dins del mercat únic i minvaven i fins i tot eliminaven la capacitat d'altres empreses de competir contra Google. Per això, el juliol de 2018, va imposar a Google una multa de gairebé 4.343 milions d'euros per abús de la seva posició dominant en obligar els fabricants de dispositius mòbils i els operadors de xarxes mòbils a assumir restriccions contractuals contràries a la competència, algunes de les quals es remuntaven a l'1 de gener de 2011.
Multa de 2018
Google va impugnar la decisió de la Comissió davant del Tribunal General mitjançant un recurs que va prosperar només parcialment: es va declarar la nul·litat de la decisió només en relació amb la regulació del repartiment d'ingressos i es va fixar la multa en 4.124 milions d'euros. A continuació, la multinacional va interposar un recurs de cassació davant del Tribunal de Justícia de la UE.
Per a l'advocada general, "l'apreciació dels fets i de les proves dutes a terme pel Tribunal General no pot ser impugnada davant del Tribunal de Justícia i, d'altra banda, els arguments jurídics invocats per Google són inoperants", segons un comunicat de la cort. Pel que respecta a l'agrupació de Play Store, Google Search i Chrome, la jurista considera que el Tribunal General no havia de demanar la Comissió, per provar un abús, que analitzés hauria estat la situació competitiva de quin no haver-se produït la conducta posada en dubte.
El Tribunal General podia limitar-se a declarar que s'havia influït de manera discriminatòria en la decisió dels usuaris d'utilitzar Google Search, Chrome i aplicacions no competidores per mitjà del «biaix de statu quo» inherent a la seva preinstal·lació, davant el qual els competidors no podien fer res.