La Xina s'ha convertit per primera vegada en el primer origen de les compres exteriors de béns d'Espanya, un fet que suposa un canvi estructural en la configuració del comerç exterior de l'Estat. Així ho reflecteix una anàlisi publicada aquest divendres per Equipo Económico, que constata com el país asiàtic ha superat Alemanya en el rànquing de proveïdors després d'un any de creixement sostingut de les importacions procedents del mercat xinès. Segons les dades recollides en l'informe, les compres espanyoles al gegant asiàtic van assolir els 50.674 milions d'euros en termes anuals fins al mes de març de 2026, una xifra que situa la Xina per davant del tradicional soci europeu.
Aquest canvi de lideratge no és un fenomen conjuntural sinó que respon a una tendència de fons que s'ha anat consolidant en els darrers anys. L'increment interanual de les importacions procedents de la Xina supera els 3.200 milions d'euros, una evolució que per si sola explica gairebé el 46% del creixement total de les compres exteriors de béns que ha registrat Espanya durant l'últim any. Aquesta dada posa de manifest el pes cada cop més gran que té el subministrament xinès en el conjunt de la factura importadora espanyola.
L'informe d'Equipo Económico identifica tres grans factors que expliquen l'escalada de la Xina com a proveïdor preferent d'Espanya. En primer lloc, el mateix enfortiment del model industrial xinès, que ha anat guanyant competitivitat en sectors cada cop més sofisticats i ha desplaçat produccions que abans provenien d'altres orígens. En segon lloc, el creixent pes dels sectors tecnològics del país asiàtic, que han experimentat un salt qualitatiu en les seves capacitats i ara competeixen en igualtat de condicions amb els fabricants europeus i nord-americans en segments com l'electrònica, les telecomunicacions o la maquinària avançada.
El tercer factor assenyalat per l'anàlisi té a veure amb les tensions comercials que enfronten la Xina i els Estats Units. L'augment de les barreres aranzelàries impulsades per Washington ha dut les empreses xineses a reorientar part de les seves exportacions cap a altres mercats, entre ells l'europeu, com a via per a compensar les dificultats d'accés al mercat nord-americà. Aquesta desviació del comerç, coneguda en l'argot econòmic com a trade diversion, ha beneficiat països com Espanya, que han vist incrementada l'oferta de productes xinesos als seus mercats.
La transformació del perfil d'importació
Un dels aspectes més destacats de l'informe és l'anàlisi de l'evolució en la composició de les importacions espanyoles procedents de la Xina. Durant l'última dècada, el perfil d'aquestes compres ha canviat de manera significativa, reflectint tant la modernització de l'economia xinesa com la transformació de la demanda espanyola. Els béns d'equip han passat a ocupar la primera posició en el rànquing de productes importats, impulsats per una demanda creixent d'equips elèctrics, material de telecomunicacions i maquinària industrial. Aquest canvi contrasta amb l'evolució de les manufactures de consum, que han anat perdent pes relatiu en el conjunt de les importacions procedents del país asiàtic. Mentre que fa una dècada la imatge del producte xinès a Espanya estava associada principalment a béns de consum de baix cost, actualment l'oferta s'ha diversificat i ha guanyat en complexitat tecnològica. Aquesta transformació reflecteix l'estratègia del govern xinès d'avançar cap a cadenes de valor més altes i de competir en segments on tradicionalment havien dominat els països desenvolupats.
Malgrat l'auge de les importacions, la relació comercial entre Espanya i la Xina continua sent clarament asimètrica, segons adverteixen els autors de l'informe. Mentre que les compres espanyoles al gegant asiàtic han assolit xifres rècord, les vendes espanyoles al mercat xinès representen només el 2% del total de les exportacions de béns d'Espanya. Aquesta desproporció ha comportat que el dèficit comercial bilateral s'hagi incrementat fins als 42.776 milions d'euros, una xifra que converteix la Xina en el soci amb el qual Espanya manté el desequilibri comercial més alt. Aquesta asimetria no és un fenomen nou, però s'ha accentuat en els darrers anys a mesura que augmentaven les importacions procedents del país asiàtic sense que ho fessin en la mateixa proporció les exportacions espanyoles. Els experts consultats assenyalen que les dificultats d'accés al mercat xinès per a determinats productes espanyols, especialment en els sectors agroalimentaris i de manufactures de valor afegit, expliquen en bona part aquesta situació. També hi influeix el diferencial de competitivitat entre les dues economies, amb una Xina que ha millorat la seva capacitat d'oferta en pràcticament tots els segments.
L'avís dels experts
Davant d'aquest escenari, Equipo Económico ha formulat una sèrie de recomanacions per a les empreses espanyoles i per a les administracions públiques. La consultora assenyala que la Xina continuarà guanyant rellevància com a soci econòmic global i com a proveïdor estratègic per a les empreses espanyoles, una tendència que no té aparença de revertir-se a curt termini. No obstant això, l'informe adverteix de la necessitat de reforçar la reciprocitat comercial, és a dir, d'aconseguir que les condicions d'accés al mercat xinès per als productes espanyols millorin en la mateixa mesura que les condicions d'accés al mercat espanyol per als productes xinesos.
Una altra de les recomanacions de l'anàlisi és la de diversificar els riscos. La creixent dependència de les importacions procedents d'un sol país pot exposar l'economia espanyola a eventuals interrupcions del subministrament derivades de tensions geopolítiques, de crisis sanitàries o de decisions unilaterals del govern xinès. En aquest sentit, els autors de l'informe consideren que seria aconsellable que les empreses espanyoles busquessin fonts d'aprovisionament alternatives per a aquells productes considerats estratègics, reduint així la vulnerabilitat davant de possibles xocs externs.