El Ministeri de Comerç de la Xina ha anunciat aquest dilluns la imposició d'aranzels provisionals d'entre el 21,9% i el 42,7% a les importacions de determinats productes lactis procedents de la Unió Europea, després de concloure preliminarment que aquests reben subvencions i que han causat un "dany substancial" a la indústria làctia xinesa.

Les mesures, que entraran en vigor aquest dimarts, s'aplicaran en forma de dipòsits de garantia que els importadors hauran d'aportar davant la duana xinesa en funció del valor duaner de la mercaderia i del percentatge fixat per a cada empresa exportadora europea.

L'anunci es produeix en un context de tensió comercial entre la Xina i la Unió Europea, després que Pequín imposés recentment aranzels de fins al 19,8% a les importacions de certs productes de porc dels Vint-i-set, en el que es considera una represàlia per les taxes de Brussel·les als seus vehicles elèctrics.

La investigació antisubvenció sobre els lactis europeus va ser iniciada a l'agost del 2024 a sol·licitud de l'Associació Xinesa de la Indústria Lactània i de l'Associació Xinesa de la Indústria de Productes Lactis. El Ministeri va indicar en un comunicat que va dur a terme les indagacions sota els principis d'"equitat, imparcialitat, obertura i transparència", i d'acord amb la legislació xinesa i les normes de l'Organització Mundial del Comerç, "protegint plenament els drets de les parts interessades".

Segons les conclusions preliminars, les autoritats van determinar que els productes lactis investigats procedents de la UE reben subvencions, que la indústria làctia xinesa ha patit un "dany substancial" i que existeix una "relació de causalitat" entre tots dos factors, cosa que va motivar l'adopció de mesures provisionals.

La investigació va analitzar importacions realitzades entre abril de 2023 i març de 2024 i va avaluar els efectes d'aquestes compres sobre el sector nacional durant el període comprès entre 2020 i 2024. Entre els programes citats hi havia ajudes a la conservació ecològica, subvencions a joves agricultors, suport a l'emmagatzematge de productes lactis i fons per al desenvolupament rural, aplicats en països com Irlanda, Àustria, Bèlgica, Itàlia, Croàcia, Finlàndia, Romania i la República Txeca.

Les mesures afecten un conjunt de productes que inclouen formatges frescos, quallades, formatges processats i formatges blaus, així com llet i alguns tipus de nata.

Brussel·les va criticar la investigació des dels seus inicis: el setembre del 2024, la Comissió Europea va portar el cas davant l'Organització Mundial del Comerç, en considerar que les indagacions es basaven en "acusacions qüestionables i proves insuficients", va declarar aleshores el comissari de Comerç, Valdis Dombrovskis.

França, que lidera la taula d'exportadors europeus de lactis a la Xina, és la principal afectada per la investigació antisubvencions, segons les dades de l'Administració General de Duanes del país asiàtic, que també mostren Itàlia, Dinamarca, els Països Baixos i Espanya entre els més damnificats.

Aquest mes, la Xina va anunciar la imposició d'aranzels d'entre el 4,9 i el 19,8% al porc procedent de la Unió Europea durant un període de cinc anys, després d'una investigació per competència deslleial iniciada el 2024, en un context marcat per les friccions comercials amb Brussel·les a compte dels vehicles elèctrics xinesos.