La Xina ha llançat una crítica frontal contra la Unió Europea, a la qual acusa d'haver intensificat de manera significativa i preocupant les seves restriccions comercials i econòmiques. A través d'un portaveu del Ministeri de Comerç, Pequín ha expressat el seu "profund descontent" per una sèrie d'accions que qualifica de clarament discriminatòries i contràries als principis de lliure mercat i cooperació mútua. El punt central de la queixa xinesa rau en la denominada "onada d'investigacions" llançada per la Comissió Europea contra empreses xineses sota el pretext del nou Reglament de Subvencions Estrangeres (FSR, per les seves sigles en anglès).

Aquest mecanisme, dissenyat per evitar distorsions de competència per ajudes públiques d'origen extracomunitari, és vist per les autoritats xineses com "un instrument selectiu i amb un clar biaix geopolític". El portaveu va destacar que aquestes investigacions no només generen incertesa jurídica, sinó que "afecten greument les inversions i les operacions quotidianes de les empreses xineses a Europa, constituint de facto una barrera comercial addicional".

A més de les investigacions sota el FSR, el malestar xinès s'ha centrat en dues pràctiques addicionals. En primer lloc, les anomenades "inspeccions per sorpresa" a plataformes digitals xineses, que Pequín considera una violació de principis de transparència i equitat. En segon lloc, i de manera especialment greu, l'exclusió sistemàtica d'empreses xineses dels processos de contractació pública dins dels estats membres de la UE. "S'impedeix artificialment i de manera injustificada que empreses altament competitives puguin concursar en igualtat de condicions", va assenyalar el portaveu, afegint que aquesta pràctica "desvirtua completament les normes del mercat únic".

La tensió comercial sembla haver trobat un nou front amb les recents declaracions del president francès, Emmanuel Macron, qui ha insinuat la possibilitat de desplegar aranzels europeus com a contrapès als desequilibris comercials amb la Xina. Les autoritats xineses "han pres nota amb preocupació" d'aquestes manifestacions, que interpreten com un suport polític d'alta instància als corrents proteccionistes dins del bloc. En resposta a aquest escenari, el Ministeri de Comerç xinès ha fet una crida formal i urgent a la UE.

"Instem la Unió Europea a aturar immediatament la repressió irracional contra empreses amb capital estranger, incloses les xineses, i a utilitzar amb la màxima prudència i objectivitat l'eina FSR", va declarar el portaveu. La petició va acompanyada de l'exigència que Brussel·les "impulsi un entorn empresarial just, equitatiu, no discriminatori i previsible", condicions que consideren essencials per a la continuïtat de les relacions econòmiques bilaterals.

La postura xinesa, però, no es limita a la diplomàcia. El comunicat visibilitza una advertència explícita i de conseqüències: "La Xina seguirà de prop la situació i prendrà totes les mesures necessàries per salvaguardar els drets i interessos legítims de les seves empreses". Aquesta frase, recurrent en el llenguatge diplomàtic xinès, s'interpreta com una reserva del dret a implementar contramesures simètriques si la situació no canvia, podent desembocar en una espiral de tensions que posaria a prova la resiliència de les relacions econòmiques entre els dos gegants.

L'enfrontament evidencia la profunditat de la fractura estratègica entre Brussel·les i Pequín. Per una banda, la UE cerca protegir la seva sobirania econòmica i tecnològica i corregir asimetries comercials percebudes. Per l'altra, la Xina denuncia una campanya per contenir el seu creixement i marginar les seves companyies en clau de competència geopolítica. La resolució d'aquest enfrontament, o la seva escalada, marcarà el camí de l'economia global en els pròxims anys.